El Consell Insular de Menorca, a través del departament de Benestar Social, ha presentat aquest dilluns, 26 de maig, els resultats de l’estudi sobre les persones majors de l’illa, elaborat per l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) de l’IME. Aquest estudi, impulsat per iniciativa del departament, té com a objectiu aportar una visió completa de la situació actual del col·lectiu de persones grans a Menorca i servir d’eina estratègica per a la planificació de serveis futurs.
L’acte ha comptat amb la presència de la consellera de Benestar Social, Carmen Reynés; la directora insular de Benestar Social, Melissa Manota; el director de l’OBSAM, David Carreras, i la tècnica del Consell, Lali Allès.
“És un treball amb l’objectiu de poder entendre millor la realitat actual de les persones majors a Menorca i, sobretot, com a eina per ajudar a planificar els serveis del futur. També aprofitarem aquesta ocasió per compartir dades actualitzades dels serveis del Consell i posar en valor els recursos i actuacions iniciades així com aquelles que tenim prevists fer a curt, mitjà i llarg termini. És important tenir un estudi com aquest que ens aporta una visió global a grans trets del col·lectiu de persones grans a la nostra illa. És una eina necessària per poder avançar cap a un model i recursos que estiguin adaptats a les necessitats reals”, ha explicat la consellera de Benestar Social.
“Recopilam dades des de 2016. Dins de les Illes Balears, Menorca és la que presenta un índex d’envelliment més elevat. Per tant, era necessari fer un estudi amb més profunditat”, ha afirmat Carreras.
“Les informacions que tenim en aquest moment són bàsicament un recull que ens permet fer un radiografia de la situació a Menorca. Les dades són fins a 2023, ja que quan es va encarregar l’informe encara no es tenien les dades de 2024”, ha exposat Allès.
Menorca envelleix ràpidament: dades destacades
L’informe posa de manifest que la població major de 65 anys ha crescut un 77% des del 1998 i ja representa el 17,9% del total de la població menorquina (17.731 persones). Aquest envelliment s’acompanya també d’un increment del sobreenvelliment: el 13,2% dels majors tenen més de 85 anys, i les dones són clarament majoritàries en aquesta franja (62,2%).
Altres dades rellevants:
– 3.837 llars de persones grans viuen soles, el 67% d’aquestes són dones.
– El 14,9% de les persones majors tenen reconegut un grau de dependència.
– 2.610 persones van rebre serveis del SAAD el 2023, un augment del 89,8% respecte al 2015.
– Hi ha 266 persones pendents del seu Pla Individual d’Atenció.
Planificació, serveis i accions a curt i llarg termini
Aquest diagnòstic ha permès detectar reptes clau i definir línies d’actuació immediates i futures. Entre les mesures en marxa, destaca:
– Reforç del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) i de la teleassistència durant el període 2024-2025.
– Posada en marxa de nous centres de dia i un programa contra la soledat no desitjada (2025-2026).
– Reforma i construcció de noves residències, amb criteris d’atenció especialitzada (2026+).
Una de les prioritats expressades pel Consell és redefinir el model residencial, reservant les places públiques per als casos de dependència més alta (grau III) i impulsant un model que afavoreixi l’envelliment a casa i dins l’entorn habitual de la persona.
Control i actualització de la llista d’espera
El Consell ha iniciat un procés d’actualització de la llista d’espera per accedir a una plaça residencial. Els primers resultats, fruit del contacte directe amb les primeres 50 persones en espera, mostren que:
– 7 persones ja estan usant algun recurs.
– 7 han mort.
– 36 no tenen reconegut el grau III de dependència o no volen accedir ara mateix a una residència.
Aquesta anàlisi permet adequar millor l’oferta a la demanda real i planificar els recursos amb més rigor.
Cap a un nou model d’atenció: més serveis, més personal, més comunitat
L’estudi també reforça la necessitat de revisar i ampliar l’oferta de serveis, adaptant-los a les demandes emergents. En aquest sentit, el Consell Insular impulsa l’ampliació del SAD insular amb més cobertura i adaptació a diferents perfils. També programes específics d’acompanyament i activitats comunitàries per combatre la solitud, així com la creació de residències més especialitzades, amb atenció a persones amb alta dependència, problemàtiques de salut mental i necessitats socials diverses.
“Perquè aquest nou model sigui viable, és imprescindible abordar la manca de professionals sociosanitaris. El Consell aposta per mesures com facilitats d’accés a l’habitatge per a professionals, la incorporació de nous perfils i millora de la formació específica, o la flexibilització del requisit lingüístic com a mèrit, prioritzant l’atenció de qualitat a les persones usuàries”, ha reflexionat Manota.
Un compromís de futur: dades, planificació i escolta activa
La consellera de Benestar Social ha volgut destacar que “aquest estudi ens ofereix una fotografia clara de la situació, però sobretot ens dona les claus per construir un nou model d’atenció. Un model que posi al centre les persones majors, les seves necessitats i els seus desitjos. Volem saber no només què necessiten, sinó com volen envellir i amb quins valors volen viure aquesta etapa”.
“L’informe confirma que Menorca es troba davant un repte demogràfic i social de gran abast, però també amb una oportunitat única per replantejar el seu model de cures des de la proximitat, el respecte i la sostenibilitat”, ha conclòs Reynés.
