Aquesta setmana ens feim ressò a El Iris d’una notícia del GOB relativa a la situació de l’aigua al municipi. Entre les dades que destaca l’entitat ecologista, trobam que la previsió de necessitat d’aigua l’any 2031, en plena punta de consum d’estiu, superarà la capacitat de la dessaladora, el que obligarà a extreure aigua dels aqüífers.
La crisi de l’aigua és un tema que preocupa a nivell insular. Preocupa, de fet, a nivell europeu i mundial, car els cicles de l’aigua estan variant del que era habitual fins ara a causa del canvi climàtic. Diferents experts ja han advertit que reduir el consum -cosa gairebé impossible, ja que de cada vegada es necessita més aigua per a fer funcionar moltes estructures tecnològiques-, no és viable. Més bé es mira cap a la capacitat de poder recollir cada gota que cau del cel i emmagatzemar-la bé.
I, aquí, és on Menorca més falla. Les fuites en el sistema són constants i abundants, causades per una infraestructura envellida i unes canonades que demanen pegats dia si i dia també. Tot i l’esforç de l’Ajuntament per a revertir aquesta situació amb actuacions com els comptadors intel·ligents que s’estan començant a instal·lar a Serpentona -i amb els quals es podran detectar fugues de manera molt més ràpida i eficient-, la pèrdua d’aigua és alarmant. Més d’un 30% de l’aigua de la xarxa es perd.
Hi afegim, a més, que la capacitat humana de Menorca es puja de cada vegada més, mentre l’aigua minva. La situació es podria entendre millor si la comparam amb la limitació de cotxes. Sabem que, com més cotxes entren en temporada turística, manco llocs d’aparcament, més embussos i més caos de trànsit es genera. Però el territori és finit. A l’aigua li passa el mateix. Com més consumidors, més aigua que es necessita extreure d’aqüífers que es malmeten per la sobreexplotació. Potser és més senzill veure com quedam sense aparcaments. Però és molt més urgent veure que estem quedant sense aigua.
