El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, ha aprovat el Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears per a l’any 2025, que s’ha establert en 7.469,1 milions d’euros. En els pròxims dies iniciarà la tramitació parlamentària corresponent per ser aprovada definitivament. D’aquesta manera, conclouria l’actual pròrroga pressupostària i s’aprovarien els segons pressuposts d’aquest Govern, la qual cosa contribuiria a l’estabilitat just quan es compleix l’equador de la legislatura.
Aquesta xifra representa un augment de 148,4 milions (2 %) en comparació amb l’aprovada per a l’exercici de 2024. El pressupost no financer, que el Parlament va autoritzar el 22 d’octubre de l’any passat, ascendeix a 6.562,88 milions d’euros (197,4 milions més, un 3,01 %), i el pressupost financer, que servirà per finançar deute, se situa en 906,3 milions (un descens de 48,9 milions en comparació als pressuposts de 2024, una caiguda del 5,1 %).
La despesa social, la destinada a educació, salut, serveis socials i habitatge, serà la més alta de la història (4.438,7 milions d’euros), de manera que supera en 216,3 milions la de 2024 (+5,1 %). El pressupost d’educació serà de 1.416,5 milions d’euros, 63,8 milions més que el 2024 (4,7 %). Pel que fa a l’àrea de salut, tindrà un pressupost de 2.445,9 milions d’euros, 77,6 milions més (3,3 %). El pressupost per a serveis socials serà de 389,6 milions d’euros, 37,1 milions més que l’actual exercici (10,5 %), i el destinat a Habitatge serà de 186,7 milions, la qual cosa suposa un augment de 37,8 milions (25,4 %).
Bona part d’aquests increments s’explica per les mesures que ha implantat el Govern de les Illes Balears per assegurar la captació i fidelització dels treballadors públics d’aquestes àrees i garantir, així, la prestació d’uns serveis públics de qualitat per als ciutadans. Entre aquestes mesures, destaquen la reactivació de la carrera professional en l’àmbit sanitari, la contractació de 770 docents i 74 psicòlegs als centres educatius o la posada en marxa de plusos de difícil i molt difícil cobertura per cobrir el màxim de places a totes les illes.
A més, el Govern de les Illes Balears ha estat capaç d’assolir des del diàleg i el consens amb les organitzacions sindicals un pacte de legislatura per millorar les condicions de tots els empleats públics. Aquest acord dona resposta a demandes històriques, com l’homogeneïtzació de la indemnització per residència per compensar el sobrecost de la insularitat, a partir de 2026, i permet la recuperació dels drets econòmics i de les quantitats que el govern anterior va congelar als empleats públics des de l’any 2020.
Un altre increment substancial es produeix en les inversions en matèria del cicle de l’aigua, atès que arriba a uns històrics 200 milions d’euros.
D’altra banda, el factor d’insularitat del règim especial de les Illes Balears comporta 127,8 milions d’euros, que es divideixen de la manera següent: 59,18 milions per a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat; 28,9 milions per a la Conselleria de Salut; 14,76 milions per a la Conselleria d’Educació i Universitats; 8,05 milions per a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; 7,45 milions per a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural; 5 milions per a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua; 2,8 milions per a la Conselleria de Famílies i Afers Socials, i 1,69 milions per a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques.
D’altra banda, el finançament per als consells insulars, que ve determinat per la Llei 3/2014, se situa en 546,7 milions d’euros. Si es mira la distribució per illes, Mallorca rebrà 387,2 milions; Menorca, 70,8 milions; Eivissa, 77,4 milions, i Formentera, 11,3 milions. Cal recordar que, a banda d’aquestes transferències, els consells insulars rebran més finançament gràcies a mesures com, per exemple, l’inici de les bestretes dels convenis de carreteres per millorar la seguretat viària.
Dèficit i deute públic
El pressupost no financer preveu, per segon exercici consecutiu, un escenari per a 2025 de dèficit zero, és a dir, d’equilibri pressupostari. A més, l’any que ve s’estima reduir el deute públic en 21,5 milions d’euros (8.404,5 milions totals), si es compara amb el tancament de 2024 (8.426 milions). Si es mira el volum de deute sobre el producte interior brut de les Illes Balears (PIB), el 2025 se situarà en el 17,7 %, un 1,1 % menys que el tancament de 2024. Aquesta seria la xifra més baixa des de 2012, en què es va situar en el 23,5 %.
Reforma fiscal
Cal recordar que l’augment de la despesa no financera, la previsió d’equilibri pressupostari i la reducció del deute —en termes absoluts i relatius— es produeixen amb la reforma fiscal plenament implantada, tant pel que fa a les bonificacions a l’impost sobre successions i donacions, a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, a les reduccions del tram autonòmic de l’IRPF o a les deduccions millorades o creades per incrementar l’estalvi i la renda disponible dels ciutadans.
