*Quan algú ens diu: “Es nota que estàs en forma!”, entenc que: “Si el contrari d’estar en forma és confusió i caos, estar en forma voldrà dir: “Harmonia, estabilitat…”. No visquem caos personal. Intentem estar en forma, millorar. “Morta la bellesa, retornam al negre caos”, afirmava W. Shakespeare. Allà on hi ha bordell, desapareix la bellesa. És cert que quan comença alguna cosa, a l’inici hi ha caos, però poc a poc aconseguim harmonia, bellesa. El llibre del Gènesi parla d’un caos inicial, però, pas a pas, el caos es va ordenant i apareix la bellesa. Donem forma, creem bellesa allà on hi ha “negre caos”. Durant el temps d’estiu, descansem i reflexionem.
*Així com un full en blanc és previ al que escriurem en ell, el silenci ens ha de ser previ a les preguntes importants que ens feim. Ens feim preguntes? Fent-nos preguntes vivim silencis? No podem tastar la sorpresa i la bellesa de la vida sense degustar preguntes amb el caliu de silencis ben mesurats. Respostes madurades en el silenci solen ser més dignes i assenyades que aquelles que no vesteixen quietud. La superficialitat no és bona consellera ni quan ens relacionam ni per res. Marilyn Monroe deia: “A Hollywood et poden pagar 1000 dollars per una besada, però sols cinquanta cèntims per la teva ànima”. Quina superficialitat. Durant el temps d’estiu, no visquem superficialment.
*Hem de fer el possible perquè el món sigui “terra de pau”. És trist viure i veure arreu, guerres, violències, tensions, assassinats… Vivim situacions que angoixen els ulls del cel i el cor de la terra. Sort que sempre hi ha bones persones que ens infonen esperança. Prou ens convé tenir a prop persones del tot positives. Ja Raimón cantava als anys seixanta: “Al vent, la cara al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a Déu, al vent del món”. “La vida pot ser plor, però nosaltres al vent”. Durant el temps d’estiu, busquem la llum, busquem la pau, busquem a Déu.
*La convivència no sempre és fàcil. No ho és ni entre els de la família, ni entre amics… Tot i que no és fàcil, no caiguem en els insults, en la violència verbal o física. Qui insulta, té poca estima cap a ell mateix. Diògens el cínic deia: “L’insult deshonra a qui insulta, no a qui el rep”. No se’ns ha concedit l’oïda per prestar atenció el que se’ns diu d’una manera barroera. Déu ens l’ha proporcionada per a madurar a partir del que vivim, del que escoltam. No ens l’ha regalada perquè hàgim de sentir inútilment el que és desagradable. Durant el temps d’estiu, madurem a partir del que vivim.
* Acollint visites, m’adon que la bona relació és construeix gràcies a paraules, somriures i indicacions agradables. És reconfortant veure com molts ofereixen diàleg, silenci, mirades properes,… Un amic sempre és un nexe, és un pont. Qui té amics té el millor dels tresors. Un verdader amic té flaire diví. Demostram que som intel·ligents si sabem escollir amics i viure entre amics. A un dels meus poemes, tenint present els diversos grups d’amics, vaig escriure: “Viviu amb regust de pau i no de conflictes. Viviu amb tast de festa i no de tristeses. Teniu per casa l’amor i no les enveges. Teniu per abric l’humor i no les condemnes”. Durant el temps d’estiu, optem per a viure trobades amb bons amics.
