Hiparc de Nicea és un astrònom del qual es va trobar el 2022 fragments del seu catàleg d’estrelles en un manuscrit escrit al voltant del segle II aC.
Els seus textos es van trobar a la biblioteca del monestir de Santa Caterina d’Egipte. Es tracta d’un palimpsest, és a dir, un text esborrat a l’època medieval per a reutilitzar les seues pàgines.
Es creu que s’havia escrit entre el 170 i el 120 aC per Hiparc en el primer intent per determinar les posicions exactes de les estrelles fixes.
El text era conegut pels escrits de Ptolemeu, que també va fer un catàleg d’estrelles uns 400 anys més tard.
El text trobat fa poc mostra que Hiparc va documentar observacions de quatre constel·lacions diferents de les de Ptolemeu i que el catàleg de Hiparc és més precís que el de Ptolemeu.
Hiparc de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. És un dels astrònoms més importants de l’antiguitat.
Fa unes setmanes veiem que Tales (624 aC – 546 aC), igual que els babilonis, eren terraplanistes.
Eudox, al segle IV aC, dividia l’eclíptica en 360 parts de 60 minuts d’arc.
Aristarc va mesurar la Lluna a partir de la durada de les etapes d’un eclipsi total de Lluna (El Iris 3.855).
Eratòstenes, al segle III aC, a més de mesurar el radi de la Terra (esfèrica) (El Iris 3.854), també va mesurar la inclinació de l’eix de rotació de la Terra de 23,5°.
Hiparc va mesurar la distància de la Lluna com veiem fa sis anys (El Iris 3.856 de 18 de gener de 2019. Aquests articles de fa sis anys es van editar en un recull d’articles d’astronomia de Eliris).
Hiparc, comparant les seves coordenades estel·lars, va descobrir el que avui es coneix com la precessió dels equinoccis, a l’any 127 aC, un lent i constant moviment d’est cap a oest dels punts equinoccial i solsticial dels estels fixos. Va fixar el valor de la precessió en 45 segons d’arc en un any, valor molt pròxim als 50,27 segons acceptats actualment.
Aquesta precessió va canviant la posició del pol Nord de la Terra que ara és molt prop de l’estrella polar, però fa 2000 anys era més prop del «carro» de la ossa major i fa 10000 anys era prop de l’estrella Vega on tornarà d’aquí a 14000 anys.
També va determinar la posició del punt Àries (posició del Sol a l’Equinocci de primavera).
Hiparc va diferenciar entre l’any sideri i l’any tròpic i en va establir la duració en 365 dies, 6 hores, 10 minuts per al primer i 365 dies, 5 hores, 55 minuts per al segon.
Les seves observacions astronòmiques les cita Ptolemeu a l’Almagest, on diu que les observacions datades entre el 141 i el 127 van ser fetes a l’illa de Rodes. Per açò, se suposa que Hiparc va passar els seus últims anys de vida en aquesta illa.
Hiparc va utilitzar instruments de la seva invenció per a prendre les mesures. Un d’aquests sembla un gnòmon portàtil que podria ser un precedent dels nostres teodolits. També se li ha atribuït la construcció de l’astrolabi pla.
També va establir models matemàtics dels moviments del Sol i de la Lluna, probablement basats en excèntriques i epicicles.
Hiparc va ser reconegut com el primer matemàtic que tenia una taula trigonomètrica, que necessitava per calcular l’excentricitat de les òrbites de la Lluna i el Sol.
Hiparc devia haver utilitzat una millor aproximació per a π que la donada per Arquímedes d’entre 3 + 10 ∕ 71 (≈ 3,1408) i 3 + 1 ∕ 7 (≈ 3,1429).
A Hiparc s’han dedicat un cràter de la Lluna, un cràter de Mart i un asteroide.
També duu el seu nom un satèl·lit artificial de l’agencia Espacial Europea (ESA).
