PIME Menorca revela els resultats de la 23a edició de la seva Enquesta sobre l’Estat de les Urbanitzacions, una iniciativa que la patronal realitza des de l’any 2001 i que coincideix amb l’inici de la temporada turística per analitzar la situació en què es troben les urbanitzacions.
L’enquesta, completament anònima i oberta a usuaris, residents i empresaris, ha comptat aquest any amb un 34% més de respostes, cosa que reflecteix un interès creixent de la ciutadania per l’estat dels nuclis turístics. El formulari ha estat disponible entre el 7 i el 21 de maig del 2025 a través del web de PIME Menorca, xarxes socials i canals de missatgeria, i anava acompanyat d’imatges il·lustratives trameses pels mateixos participants.
Rànquing d’urbanitzacions
Les cinc urbanitzacions més ben valorades en aquesta edició són: Sant Tomàs, Es Grau, Sa Mesquida, Cala Llonga i Son Bou, en aquest ordre.
A l’extrem oposat se situen Cala’n Blanes, Arenal d’en Castell, Binibeca Nou, Canutells i Binisafúller, en ordre invers.
1. Sant Tomàs
2. És Grau
3. Sa Mesquida
4. Cala Llonga
5. Son Bou
6. Són Xoriguer
7. Són Parc
8. Sant Jaume
9. S’Algar
10. Santandria
11. Ses Salines
12. Cala Galdana
13. Addaya
14. Son Ganxo
15. Cala Morell
16. Platges de Fornells
17. Binibeca Vell
18. Cala’n Porter
19. Punta Prima
20. Sol de l’Est
21. Torret
22. Sa Caleta
23. Alcaufar
24. Son Carrió
25. Cala’n Bosch
26. Biniancolla
27. Torre Solí
28. Serpentona
29. Cala Blanca
30. Cala’n Blanes
31. Arenal d’en Castell
32. Binibeca Nou
33. Canutells
34. Binisafúller
Santo Tomás i Es Grau repeteixen entre les primeres posicions, mentre que Cala Llonga perd el lideratge que ostentava el 2024. Crida l’atenció l’ascens de Sa Mesquida, en què s’ha detectat millora en l’accés, la senyalització, les voreres o el tancament de solars. Mentre Canutells i Binisafúller repeteixen en els últims llocs, reflex d’un deteriorament sostingut i la manca d’inversions.
En general els paràmetres més ben valorats són la neteja viària, els accessos i la senyalització i els pitjors la xarxa telefònica i d’internet, recollida de residus i els aparcaments. Especialment preocupant és el descens en la valoració de la recollida de residus, un servei que ja va ser inclòs per primera vegada el 2024 i que aquest any es desploma en puntuació.
Al 60% de les urbanitzacions no es contemplen el 2025 importants millores. Aquests resultats reflecteixen una realitat àmpliament coneguda: moltes urbanitzacions continuen en condicions inadequades malgrat la seva aportació econòmica al conjunt de l’illa i les oportunitats de millora que s’han tingut en els darrers anys.
Una oportunitat perduda: fons no executats des del 2021
PIME Menorca adverteix que aquests dèficits podrien haver-se solucionat, almenys en part, si les institucions insulars i municipals ja haguessin executat els fons finalistes procedents del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) i de les Accions de Cohesió Turística (ACD), alguns del 2021.
“Tenim els fons, però no les millores. És incomprensible que quatre anys després de disposar d’aquests recursos, moltes de les actuacions necessàries segueixin sense executar-se”, han assenyalat des de l’entitat. En opinió de PIME Menorca, aquests fons podrien cobrir gran part dels paràmetres més costosos que impedeixen actualment una posada al dia definitiva de les urbanitzacions, com ara pavimentació, enllumenat, aparcaments, voreres o aspectes tan importants avui dia com són les comunicacions, parlem de telefonia o fibra òptica inexistent a la majoria.
A la majoria d’Ajuntaments estan pendents d’execució projectes per a la rehabilitació de l’enllumenat, el sanejament i els pluvials, les voreres de carrers i les passejades derivades del PSTD que encara no s’han posat en marxa i algun cas, ni tan sols s’ha licitat la inversió.
La patronal insisteix que és una qüestió de responsabilitat institucional i d’eficiència en la gestió pública. Les urbanitzacions no només allotgen milers de turistes cada any, sinó que representen una part essencial del teixit econòmic local, del valor immobiliari de l’illa i de la qualitat de vida de molts residents.
