Fa uns mesos a la consulta va venir una dona amb el seu bebè de 8 setmanes per fer la revisió postpart. En aquesta visita m’agrada deixar el temps necessari perquè m’expliquin el naixement del seu fill o filla. Sempre els dic que m’agraden els detalls de la vivència, però també de les emocions que l’acompanyen.
De vegades són explicacions molt tècniques i d’altres no, de vegades són molt precises i d’altres no… Però d’aquest relat em va sorprendre el comentari final: “sembla que per haver tingut aquest part tan perfecte i ràpid hauria d’estar feliç, però també és molt dur. Aquella nit, unes hores abans, estava sopant tranquil·lament amb la meva parella i al matí tenia un nadó als braços. Això també té el seu impacte“.
Aquesta reflexió va fer-me preguntar “i què és un part tan perfecte?”. Vaig pensar sobre l’ideal, sobre el que tenim impregnat al nostre cervell del que és un BON PART. Però realment depèn… Sembla que ràpid és bo i lent dolent, que sense epidural és bo i amb epidural és dolent, que ni un punt és bo i una episiotomia és dolenta… però tot depèn del context. I justament, el context és el que menys es pot controlar al moment del part.
Així com m’explicava la meva pacient, de vegades un part molt ràpid pot ser traumàtic física i emocionalment. L’elecció amb arguments d’una cesària pot ser una bona solució a un problema que posaria en perill la vida del nadó i de la dona. Una episiotomia amb un nadó gran pot ajudar a evitar tenir incontinència anal per a tota la vida. Quan parlo de context em refereixo a situacions com aquestes.
Així que crec que, quan escoltem el relat del part de la persona que tenim davant, hauríem de fer una reflexió introspectiva com a oients. Revisar els nostres ideals en relació amb el relat d’aquesta dona per evitar projectar allò que per a nosaltres seria un bon part.
