Cada any quan ve el mes de maig, procur fer net a fons els prestatges de la meva petita biblioteca. Es tracta de moure tots els llibres que la componen i untar la fusta d’un producte que allunya aquell petit insecte blanquinós anomenat vulgarment “peixet”. Sembla alimentar-se del paper. I és clar, passen per les meves mans tots els llibres que he d’espolsar i no deix de tornar a mirar cadascun dels títols que la componen. Com que acabava de llegir una biografia molt interessant i aclaridora sobre la vida de l’escriptor, poeta, aviador i periodista, Antoine de Saint Exupéry, he aprofitat l’ocasió per tornar a llegir la seva famosa obra: “El petit Princep”. Juntament amb la Bíblia és, a dia d’avui, l’obra més reeditada i traduïda fins i tot a dialectes molts llunyans.
Amb el pas del temps trob aquesta relectura molt gratificant amb matisos que fa anys no havia percebuts, com simplement, la saviesa d’aquell infant davant el gran desordre del món. Gràcies al seu viatge interplanetari va comprovar els valors universals capaços de ser entesos per tots i a totes les civilitzacions. És una mena d’heroi dolç i tendre que denuncia la violència, l’egoisme, l’enriquiment escandalós, la catàstrofe ecològica i la set de poder, entre d’altres. Quins temes més actuals, vaig pensar! Per a aquell personatge l’important són el cor, la fidelitat, l’humanisme, les alegries de la infància i la veritat del que no es veu. Hom s’enamora d’aquells dibuixos pintats per l’autor d’una ingenuïtat deliciosa. Quin plaer tornar a redescobrir aquesta petita joia de la literatura francesa!
Saint Exupéry va néixer a Lyon l’any 1900 i morí el 31 de juliol de 1944 precipitant-se amb el seu avió al mar Mediterrani a prop de Marsella. Malgrat que la causa d’aquest accident no estigui totalment aclarida, sembla que l’avió fou tirotejat per un caça alemany. De ben petit, a Saint Exupéry li fascinaven els avions. Va estudiar belles arts i arquitectura després de no haver pogut entrar a l’Escola Naval. Fou un home intrèpid i valent, implicat en les causes justes. Feia vols de reconeixements del territori per l’exercit francès durant la Segona Guerra Mundial i fou encarregat de transportar el correu entre França i Àfrica així com d’ajudar pilots estrellats al desert fent front a situacions molt perilloses. Més tard també assegurà el transport postal a Amèrica del Sud.
És del tot impossible contar aquí l’extensa biografia d’un autèntic heroi que a la vegada va saber reconèixer i confessar les seves febleses, els seus errors i defectes. Jo em qued amb la seva força, valentia, lucidesa i tendresa. M’agrada entre d’altres uns dels seus pensaments que diuen així : “Ser Home és conèixer la vergonya davant una misèria que no sembla dependre d’un mateix, és estar orgullós d’una victòria que els camarades han aconseguit, és sentir, posant la seva pedra, que un contribueix a construir el món.”
