Menorca s’ha convertit en una de les destinacions turístiques més demandades i per mor de la llei de la oferta i la demanda ha fet que aquest estiu els preus per a estiuejar els mesos de juliol i agost, també juny i setembre, s’hagin disparat i per a un espanyol resident a la Península li surti més econòmic anar a Punta Cana, al Carib, que viatjar a la nostra illa.
Aquest fet ha estat comentat a diferents programes de televisió i emissores de ràdio a nivell nacional, que no veuen lògic que viatjar a una destinació relativament propera, a una hora d’avió de Madrid o a 45 minuts de Barcelona, sigui molt més car que fer un vol intercontinental creuant l’Atlàntic i, si a més del preu desorbitat del passatges hi afegim els dels hotels, mínim 150/190 euros la nit, més despeses de menjars, etc, venir a Menorca s’ha convertit en un viatge de luxe.
Tot sembla molt polit econòmicament, però estam oferint la qualitat per la que es paga? Estan les urbanitzacions en condicions pel que han pagat els que ens visiten? Oferim prou qualitat a una bona part d’establiments de restauració? Tenim les carreteres amb la capacitat d’acollir el tràfic rodat que suporten a l’estiu? Tornaran a l’illa aquells que s’han cansat de fer coes per tot, patir embussos a la carretera o a les entrades i vies principals com pugui ser la nostra Contramurada o el Camí de Maó? Potser estam matant a la gallina dels ous d’or o morint d’èxit, mentres es nuclis antics es van convertint en parcs temàtics i l’economia d’uns comanda damunt el benestar de la majoria dels residents.
Vivim del turisme, és ben cert, però no hi hem de malviure i han de ser els que venen els que s’han d’adaptar a l’illa i no l’illa a ells.
