Segons el sacralitzat, al nivell de les taules de pedra dels deu manaments entregats per Déu a Moisès, Diccionario de la Lengua de la Real Academia Española, ‘ayuso’ és un adverbi en desús que significa ‘abajo’, del llatí ad deorsum ‘hacia abajo’. A vegades, aquest diccionari convertit en un mite sagrat pel nacionalisme supremacista espanyol té raó i la paraula descriu, convertida en metàfora, la decadència precisament d’un estat que va ser gloriós i que ara es desfà en mil guerres i batalles internes i contradiccions externes, en un esperpent; terme proporcionat per un excel·lent escriptor gallec com va ser Ramón María del Valle Inclán; per cert acadèmia de la qual mai no va formar part. També defineix a la presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrid Isabel Díaz Ayuso que va abandonar la Conferència de Presidents Autonòmics celebrada a Barcelona perquè Salvador Illa, gens sospitós de nacionalista perifèric, va rallar una estona en català! A més de fer un ridícul espantós, una demostració de falta de cortesia grollera i horrible amb l’amfitrió, un provincialisme groller castellà Isabel Díaz Ayuso va cometre un acte pur i dur de xenofòbia. Si és així, per què la premsa i l’opinió popular no ha alçat la veu i ha condemnat aquest fet d’una gravetat espantosa quan la seva intenció era precisament provocar públicament animadversió cap a persones o cultures diferents o considerades estrangeres –polacos– que és la definició de xenofòbia, del grec fobos, ‘por’, i xenos, forasters o estrangers? Amigues i amics, és per culpa del peix de Foucault. El filòsof francès va escriure que “el peix mai descobreix que viu a l’aigua. De fet, com que viu immers en ella, la seva vida transcorre sense advertir la seva existència. De la mateixa manera, una conducta que es normalitza en un ambient cultural dominant, es torna invisible”. És el que ha passat a Espanya amb la xenofòbia vers els catalans; inclosos els balears catalanoparlants: s’ha invisibilitzat. Com que la dictadura de Franco va normalitzar l’atac a la llengua catalana fins al punt de prohibir-la, de multar els seus parlants fins i tot quan ho feien en un àmbit familiar o privat o per telèfon, de desposseir-la de la seva literatura que és l’encarregada de donar prestigi, de desmuntar les acadèmies de la llengua i de reforçar la Real Academia de la Lengua Española, entre moltes d’altres actuacions invisibilitzadores i brutals com ara que tota l’educació escolar, des dels parvularis a la universitat passant per la primària i els estudis mitjans, es fes en castellà, en la llengua de l’imperi, en l’idioma oficial de la dictadura, va convertir els xenòfobs a Espanya en peixos que viuen envoltats d’aigua. Com que hi estan immersos, no perceben la xenofòbia. Com que la mal anomenada Transició Espanyola va continuar amb el mateix ideari lingüístic, la majoria d’espanyols castellans, per no dir tots, són anfossos, llops o calamars de la xenofòbia. Imaginau la mateixa escena en la qual la víctima hagués estat un president autonòmic -encara no ha existit i estarem anys a veure-ho- negre. La premsa hauria acusat sense pietat Isabel Díaz Ayuso de racisme i l’opinió popular la cremaria als peus de la Puerta del Sol. No ha passat ara perquè la xenofòbia, que és igual o més cruel que el racisme, és perdonada i defensada per persones que es consideren tolerants i intel·ligents. Sortiu de l’aigua, xenòfobs del món. Tasteu-la. És salada com el vostre odi a la diferència, a la riquesa lingüística d’aquest estat que us vantau d’estimar i de defensar.
AVALL. Adverbi. A lloc o nivell més baix. A grau més baix (de dignitat, etcètera).
