Una novel·la magnífica d’en Joan Pons, amb un final sorprenent. Una mescla de ficció i de fets històrics molts trists conseqüència de la instauració de la dictadura a Espanya. Una novel·la estructurada d’una forma molt original sense capítols només amb títols indicant la identitat i paraula deixada als protagonistes inclòs els animals -m’han vengut a la memòria les faules moralistes de Jean de Lafontaine- així com alguns objectes capaços d’expressar els seus pensaments. Unes anades i vingudes entre passat i present. Hi he trobat unes reflexions interessants, sobre la rebel·lió contra el patiment, la no violència, el drama de l’exili, la immoralitat de la xenofòbia, la importància de la justícia, la honestedat, la recerca de la veritat, la crueltat de l’home, la corrupció i també sobre el xovinisme francès. Una novel·la potent repleta de pensaments camusians, d’imaginació i fantasia fruit d’un treball de recerca monumental.
En Joan Pons per a mi és un mestre en l’art del rigor matemàtic, i en la riquesa del vocabulari emprat. M’agrada el seu estil directe i contundent sense floritures però dotat d’una gran poesia. Aquesta novel·la també m’ha semblat una magnífica història d’amor que uneix dos personatges d’oficis tan dispars com ara el de bibliotecària i el de fosser. El fil de la trama demostra que no és així.
També hi he trobat una sèrie de coneixements sobre la fauna i la flora, sobre els llocs on passen els fets sobre la història del passat i contemporània, en definitiva sobre la cultura en general.
Un llibre ple de vida i de saviesa on l’autor dona la paraula fins i tot a les pedres i altres objectes sense ànima, com fins i tot al massís del Luberon a la Provença a prop del lloc on Camus està enterrat al poble de Lourmarin.
M’ha agradat també la portada de la novel·la, obra de na Tònia Coll, molt adient i oportuna, amb predomini del vermell, color de la sang que va brotar dels llavis del protagonista després de la mossegada d’un ca. Crec que aquesta portada s’aprecia encara més quan han acabat de llegir aquest llibre.
No obstant he trobat que l’autor, degut probablement a la seva extensa i indiscutible erudició, ha intercalat massa informacions sobre la biografia de Camus i altres literats. Pens que no era imprescindible perquè he trobat que restava protagonisme a la història de la novel·la. És l’efecte que m’ha causat.
Jo no pretenc elaborar aquí una crítica literària, no tenc prou nivell per això, però simplement he volgut donar la meva opinió com a lectora sobre aquest llibre que m’ha agradat. Un goig de lectura. Gràcies Joan i Enhorabona!
