La galàxia d’Andròmeda és la que tenim més a prop de la nostra, la Via Làctia.
La major part d’estrelles que podem veure una nit a simple vista es troben a poca distància de la Terra dins la Via Làctia, a menys de 1.500 anys-llum.
La nostra galàxia té entre 100 i 400 milers de milions (millardos) d’estrelles. La galàxia d’Andròmeda en té més del doble, al voltant d’un bilió d’estrelles.
La galàxia d’Andròmeda és la més propera de les galàxies i es troba molt, molt més enfora, a uns 2,5 milions d’anys-llum, però molt més a prop que les altres galàxies.
L’astrònom persa Azophi la va descobrir al segle X (any 964).
L’astrònom alemany Simon Marius va fer la primera observació telescòpica el 1612, i la va descriure com una boira a la seua obra Mundus Iovialis.
Charles Messier la va incloure al seu catàleg d’objectes el 1764, com a M31.
Tant la nostra galàxia com la d’Andròmeda són galàxies espirals encara que amb diferències segons la classificació de Hubble en galàxies el·líptiques i espirals:
La galàxia d’Andròmeda la veim amb el disc tombat, quasi de cantell i la Via Làctia la veim com un cinturó ja que la miram des de l’interior.
La majoria de galàxies s’estan allunyant de la nostra (recordem l’expansió de l’univers) però la galàxia d’Andròmeda és relativament a prop i, per l’atracció gravitatòria entre les dues galàxies, s’està apropant a una velocitat d’un milió de km/h (o 300 km/s).
Es calcula que s’ajuntaran després d’uns 3.000 o 4000 milions d’anys.
Aquestes dades són aproximades i no coincideixen en totes les fonts.
La galàxia d’Andròmeda la podem veure a simple vista encara que brilla poc (magnitud 4,36).
Millor triar un vespre d’hivern (gener, cap a les 19h), quan Pegàs, Cassiopea i Andròmeda passen pel zenit (dalt el nostre cap).
Triar un lloc sense contaminació lumínica.
A part de la seua petita brillantor, hem de destacar la seua gran mida visual de uns 3,4°, unes 7 vegades major que la Lluna o que el Sol que es veuen amb una mida de només mig grau aproximadament.
