Tot i que la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist la celebram enguany dia 22 -dia que a Ciutadella fruirem des Dia des Bé-, dia 15, diumenge proper, viurem la Processó del “Corpus”.
En aquesta Celebració tenim present que som l’amor que rebem i l’amor que regalam. Som persones que dignificam el nostre ésser personal si estimam i si ens deixam estimar. Som segons l’amor que donam i rebem, tot allò altre és i ens ha de ser secundari: èxits, títols, poder, riquesa…
La solidaritat, la fraternitat que tots som cridats a viure, els cristians ho experimentam en el pa i en el vi de l’Eucaristia, en l’entrega total a favor dels altres que fa Jesús. Per açò, els cristians creiem que Jesús és Déu. Ell és amor “total”. Amor viscut i entregat “del tot” i a favor “de tots”. Per açò, com més sigui el nostre amor “regalat i rebut”, creiem que som més semblants a Déu. Ser manco semblants a Déu vol dir, per als cristians, construir una vida personal i social al marge de l’amor. I al marge de l’amor, el bon viure i el bell conviure no són possibles.
Avui hi ha massa individualisme, el no pensar amb els altres, el no regalar amor. Una de les proves de l’individualisme que vivim és que ens costa molt, a molts: pacificar conflictes i violències, respectar idees i creences, no rompre lligams familiars,…
La celebració del Corpus, Dia de la Caritat, Dia de l’Amor, ens convida i ens motiva a construir una societat, un poble millor. Tots som fràgils i vulnerables. Tant la història personal com la història dels pobles, ens ho assenyala constantment.
Tenint present tan sols els sants que celebram aquests dies, podem veure que l’experiència de l’amor és en ells essencial:
-Sant Efrem (s. IV), reconeix i motiva la presència de la dona en la litúrgia de l’Església.
-El Beat Joan Domínici (S. XIV-XV), participa activament i positivament en el final del cisma d’Occident, quan el 1417 és elegit Papa Martí V, dimitint Gregori XII i Joan XXIII, i essent destituït Benet XIII.
-Santa Maria Rosa Molas (s.XIX), va viure conforme a les paraules de Terenci, autor llatí del segle II a.C.: “Som una persona, res que afecti a les persones m’és aliè”.
-Santa Maria Miquela (s. XIX), vivint l’Eucaristia, repetia: “La vocació a servir els altres, és la “perla” de la vida d’un cristià”.
–Santa Lutgarda (s. XII-XIII), tot i que feia hores davant l’Eucaristia, tenia clar que si la cridaven a fer un servei, l’havia de fer amb ganes i rapidesa.
Estimar no és gens fàcil. Exigeix voluntat i ganes. Sant Pau ja diu a la segona carta a Timoteu: “Vindran temps difícils. Hi haurà homes egoistes, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, desagraïts, venjatius… (3,1-5). I també santa Teresa, testimoni seriós i valuós en temps d’una Església en decadència, repetia: “Vivimos tiempos difíciles, tiempos recios”.
A la trobada europea de joves que es celebrà a Àvila amb motiu del V Centenari de santa Teresa, unint dues idees típicament teresianes, s’adoptà aquest lema: “En tiempos recios, amigos fuertes de Dios”.
Celebrant el Corpus, posem voluntat en estimar a pesar de tot. Posem voluntat en ser referents del Déu amor.
