L’any passat, el primer any del bienni, va ser també el debut d’en Joan Marquès Ramón, el fill dels pagesos de Binigarba. El més novell de la qualcada amb tan sols 10 anys. Estudiant de l’escola eqüestre menorquina, Bini Sabani, Joan Marquès dur molts anys ja preparant-se per a les festes. Amb un entrenament periòdic i regular. Enguany, i en vista de l’èxit i el gaudi, el cavaller tornarà a formar part de la Qualcada, mantenint el títol del més jove, amb 11 anys.
El jove cavaller ha passat nou dels seus deu anys a Binigarba, on viu amb els seus pares, els pagesos del lloc, en Sebastià Marquès i na Maria Ramón –antics pagesos de Sa Curieta, a Ferreries-. Un lloc que comparteixen amb els seus avis materns, que hi són des de fa 37 anys.
Aquest contacte directe i constant amb el camp, i les arrels familiars, ha fet que la passió pel cavall aparegués gairebé sola. I que ell, tot sol, hagi decidit conrear-la. Aquesta setmana parlam amb ell des del Setmanari El Iris.
Com definiries l’experiència en les festes de l’any passat? Com va ser el teu debut?
Va ser molt xulo, una experiència única. Vaig disfrutar molt, la veritat. Era tal com m’esperava, única, diferent i irrepetible.
Hi ha cap moment que recordis amb més il·lusió, o frissis de tornar a viure enguany?
El Caragol de Santa Clara. És el lloc més tranquil de la festa, un dels actes més calmats, i quan entres a les cases i veus a gent coneguda… és molt divertit i polit.
Com estàs preparant les festes d’enguany? Alguna diferència respecte a l’any passat?
No, m’estic preparant de la mateixa forma, que és qualcant i entrenant cada dia una hora. Fa ja cinc anys que qualc de forma més seriosa, a l’escola de Bini Sabani. Però realment els cavalls m’han cridat l’atenció sempre. Hi qualc des de molt petit.
Sortiràs la mateixa tanda que l’any passat?
Sí, tornaré a sortir el Dia de Sant Joan matí, m’ho vaig passar molt bé.
T’acompanyarà el mateix cavall que l’any passat?
No, enguany serà un cavall diferent, encara que també és de l’escola eqüestre menorquina, com l’any passat. Nom KIWI. I duc entrenant amb ell molta estona ja. Ens entenem.
Pel que sabem, l’any passat no vau coincidir amb el teu pare, ja que ell va sortir el dia capvespre… enguany podreu coincidir?
Sí, enguany el meu pare sortirà la mateixa tanda que jo! I em fa molta il·lusió.
I pel que fa a la resta de membres de la família, l’any passat vas compartir Qualcada amb alguns, com va ser?
Va ser molt divertit, perquè com que surten concos de la meva mare, l’any passat vam partir junts de ca l’àvia. Enguany esper poder tornar a viure el mateix sentiment, compartit, de família.
Ara, i com ja vam dir l’any passat per aquestes mateixes dates, ja només queda esperar al pròxim 24 matí, a veure com el van a cercar de Ca’n Pelafaves, i com en Joan i en Kiwi conformen el tàndem de festa. Per xalar i fer xalar, que al final en açò consisteix. I que durant molts anys pugui tornar a formar part de la Qualcada que ha vist a molts membres de la seva família qualcar, créixer i avançar.
