Itziar Lecea / Ciutadella – A en Joan Pons Pons, l’amo de Torralbet, li esperen setmanes de feina dura. A les tasques pròpies de l’època en una finca on es fa feina amb mètodes tradicionals i amb races autòctones, s’hi sumen els preparatius d’un Sant Joan molt especial per a tota la família. Fa un parell de setmanes, xerràvem amb els seus fills, en Joan i en Llorenç, que formaran part de la comitiva el Dia des Be en els papers d’ajudant i Homo des Be. Amb en Joan veim la festa des d’una altra perspectiva, amb més experiència com a part de la junta, i també amb més responsabilitats.
Primer de tot, com va anar l’any passat?
És difícil dir com va anar l’any passat en una paraula, perquè van passar moltes coses. Però a jo, el que més me va quedar, van ser els sustos que vam tenir: les caigudes del caixer pagès, sa capella, el caixer senyor que també va caure…Pel demés, a casa i tots els preparatius, me van deixar un regust d’il·lusió, especialment en veure el compromís dels que estan més a prop quan m’ha tocat participar de manera més directa a la festa. Ajuden a fer bulla. El mes abans de Sant Joan és el que realment dona alegria. I el record més polit de festa va ser el Dia des be. El moment en què me vaig vestir i vaig pensar “ara hi anam”, durant el primer toc d’aquest dia, surt tot.
Certament, l’any passat van contar unes quantes caigudes a un tram poc habitual, a Ses Voltes. A què ho atribuïu?
Les caigudes són totes a la mateixa zona, Ses Voltes, que de per si ja és un bocí molt complicat. Per una banda, l’enterra no ajuda, les rajoles lleneguen molt i l’arena no basta per evitar caigudes. Tothom té a dir la seva de per què va haver-hi tants d’accidents. Però, des de la posició de responsabilitat que m’ha tocat aquest bienni, pens molt amb els cavallers, en què ningú es faci mal i evitar al màxim aquests problemes. El canvi que havíem proposat a ses corregudes de sa Plaça, que el mateix nom ja ho diu, era fer que els cavalls passessin a trot per Ses Voltes, el que agilitzaria l’acte i baixaria el risc. El que està clar és que l’enterra condiciona molt. Agafar consciència que hauríem d’anar cap aquí, ens ajudaria a fer unes corregudes a sa Plaça amb manco perill. I si les corregudes són més dinàmiques, també podrem fer un Santa Clara com toca. Hem de cercar un equilibri, tenint en compte tota la gent que hi ha, i també els plans de seguretat.
Com a caixer pagès més jove, enguany teniu la responsabilitat de posar es be. Us feia il·lusió?
Sí, i clar! Quan vaig acceptar el càrrec ja vam començar a visualitzar aquest tipus d’escenes. Crec que, possiblement, és una de les coses més polides de Sant Joan. La festa ha canviat tant en tan poc temps que donam més valor als moments més íntims, per damunt dels més espectaculars.
Ajuda el fet de tenir més experiència que els dos fills, per poder preparar-ho tot?
Ells també en tenen d’experiència. Potser no en tenen per el Dia des be, però tenen les seves amistats i gent coneguda que ho han estat i es preocupen, s’atraquen, els hi comenten… Açò és lo polit, és l’essència que ens ajuda a mantenir la festa, quan dones peu a que una persona que ja ho ha passat, t’expliqui com va ser el seu cas. Així que han anat agafant un poc de cada un. La persona que representa és un, però molta gent s’identifica amb la figura durant aquell dia. La festa la feim entre tots.
Com està l’ambient per casa aquestes setmanes prèvies?
Avam, és complicat, perquè just ara és una època de molta feina al camp. Però, quan ho fas amb bona intenció, ja està. No hem de fer un ou amb dos vermells, sinó compaginar la feina amb el càrrec el millor possible. A més, tenim la sort de què hi ha persones que es presten a ajudar, sense cap tipus d’interès, sinó amb ànims de col·laborar. Açò ens dona força i ens anima, perquè compartim i rebem de la gent que ens aprecia, que és de lo més polit. A casa, les barreres estan obertes sempre. Se’ns fa difícil agafar el telèfon i demanar ajuda, perquè no és el costum. Però en el moment en què va bé, i surt l’oportunitat, una mà d’ajuda sempre és ben rebuda. Entre tots ho durem endavant. Sant Joan mou muntanyes.
Què us fa més ganes d’aquest segon any de bienni?
El moment del Dia des be a matí, abans de sortir, quan estiguem amb tota la família a casa. A més, que participin els dos al·lots a la festa, cada un en el seu paper. No sé si la paraula és il·lusió, però és un moment que el tenc molt present durant aquestes setmanes. Segur que ha de ser molt especial. També m’agradarà molt, en haver acabat, que tot ha anat bé i hem passat un bon Sant Joan. Som part responsable de la festa, i que tot vagi bé i la gent estigui contenta, ens fa sentir bé.
