Itziar Lecea / Ciutadella – L’obrador de Inpan no té temps per aturar. La proximitat de les festes fa que la feina sigui intensa, que s’hagi de donar tot durant uns dies per poder atendre les comandes que s’han programat. Sant Joan, com a festa tradicional, obliga a tenir aquelles pastes, dolços i detalls que marca la data. I, des del 1970, quan va iniciar la seva activitat, Inpan ajuda a negocis i famílies a omplir la taula de tradició. De fet, com conta l’actual gerent, Tonia Salord, “Inpan és una empresa que es va crear amb la idea de servir a tots els forns de Ciutadella; per tant, Sant Joan, Nadal, Pasqua…sempre s’ha fet feina amb moltíssim de clients, a banda dels forns: supermercats, punts de venda, hotels, restaurants…Abarca molts de sectors.”
Quines novetats teniu per enguany?
L’any passat vam començar a fer macarrons d’anís, i van tenir molt bona acollida. Ens va quedar la idea, però, de fer els confits de caixer, que són aquells confits rodons, amb tall de fabiol i de molts de colors. Així que, enguany, ens hi hem posat. Tenim dintre de l’obrador a persones amb un valor molt gran, perquè hi són de vocació, i s’agraeix molt. Açò ajuda a fer millor la feina, el que va ajudar a aquesta bona acollida, que es va traduir en unes expectatives de venda que vam superar per molt. Com a novetat per aquest Sant Joan, també fem unes bosses de confits de caixer, d’altres amb confits i macarrons, i d’altres amb macarrons, per a regalar o tenir com a detall.
Per què agraden aquests tipus de productes?
És un dolç petit, que fa il·lusió. I, sobretot, fa molt Sant Joan.
Quines altres pastes no poden faltar en aquestes dates?
Un dels que no pot faltar és l’ensaïmada de Sant Joan, que fem en moltes mides. L’any passat vam innovar amb una ensaïmada que fa 1,5 quilos, és una mida enorme i preciosa, crida molt l’atenció i queda espectacular damunt una taula. Fem també carquinyols, des de l’any passat, i es poden obtenir en bossetes però també a granel. I no ens oblidam del menjar que és a totes les cases per festes: rubiols, formatjades, coques dolces i salades, confits de convidar, de caixer…Fem absolutament de tot.
És fàcil mantenir la tradició gastronòmica durant aquestes dates o s’introdueixen productes nous?
He de rompre una llança a favor de la població de Ciutadella, que és allà on fem més feina. Tots els productes tradicionals es segueixen venent molt bé: la formatjada, els rubiols i les coques, quan hi ha celebracions, és el que s’acaba consumint. És el més nostre, és el que més coneixem i és el que funciona millor.
I pel que fa a la gent de fora?
Crec que entra més en el producte més visual, el que veu més a fotografies. Així, es decanten més pels pastissets, per les ensaïmades, els carquinyols…Compra el producte més repetit, el que més ha vist. Tot i que també n’hi ha que compra formatjades. Però les compren una vegada ja les han provat. Les formatjades de carn d’aquí són molt diferents a les de qualsevol altra banda, com les que es poden trobar a Anglaterra o Galícia. La nostra té un tremp diferent, i quan s’ha provat i ha agradat, tenim clients que ens demanen que els hi encapsem per endur en avió.
Què s’hi posa a la taula d’aquells que, essent de fora, tenen i obren casa a Ciutadella per Sant Joan?
Crec que la gent que té casa aquí, està totalment integrada. Conec gent catalana que té casa al centre i compra el mateix que una persona de Ciutadella. Han tingut l’oportunitat de venir, repetir i provar tot allò que tenim, pel que s’introdueix dintre de la festa igual que ho fem noltros.
Es manté la tradicionalitat de les receptes?
Són receptes molt tradicionals, molt nostres i, sobretot, ens ocupam que estiguin fetes amb producte de quilòmetre zero, amb producte d’aquí. Per posar-te un exemple, mai empraríem ou que vengui en botella, o de fora. Si tenim ous a dos quilòmetres, empram l’ou d’aquí. Intentam cuidar aquest aspecte per damunt de tot. Així servim productes fets amb ingredients frescos, i tenim la seguretat de què fem girar una roda que ens ajuda a créixer a tots.
Sabeu quants quilos de producte feu per Sant Joan?
És una barbaritat el que treim, i és difícil quantificar perquè tenim moltes branques de producte. El que sí que podem dir és que enguany, per com cau la festa, que ve tota seguida, tenim planejat fer feina de manera interrompuda. No ens podem aturar per res, i el personal haurà de donar el 200%, cosa que fa mal de cor. Però és l’única manera de poder servir als clients. Hem de donar les gràcies a tot el gran equip humà que tenim, perquè són els que fan possible que tot surti, fins i tot en moments de molta feina com ara.
L’empresa sencera volta damunt les 30 persones. I dintre de l’obrador, són unes 23, 24 persones. Tenim un obrador gran, amb tres branques ben definides: brioixeria, pastisseria i forn. Per donar cobertura a tot açò es necessita a molta gent.
També compartiu tradició a través de cursos de rebosteria, com el que heu fet fa poc.
Sí, diria que és el quart curs que feim. El Consell Insular, a través del departament d’Economia, procura promocionar el producte local, pel que ens va demanar de fer un taller de pastissets plens, mantecados -que també són molt típics de Sant Joan-, i carquinyols. El taller va anar molt bé, van venir unes 40 persones i vam passar una bona estona. Per Pasqua també vam fer un taller de formatjades. És un espai on compartim molt, la gent ens coneix i aprenen coses noves, sempre hi ha algun truc per compartir.
És una manera de transmissió de la tradició?
Sí, el que fem és donar-lis les receptes impreses, veuen com es fan les masses i participen en l’elaboració dels productes, que després s’enduen a casa. Tenim a tres persones dintre de l’obrador que, a banda de ser molt bons en la seva feina, prenen molt de gust atenent a la gent dels tallers, i açò no és pagat.
S’hi apunta gent jove?
Sí, just a aquest darrer no n’hi va haver massa perquè va caure en Cinquagesma, però al de Pasqua sí que en vam tenir molta de gent jove. Lo polit és veure com venen persones de totes les edats, des dels 17 als 75 anys. És una manera de veure que la tradició és viva i es continua transmetent.
