A la part forana de Mallorca es celebren la revetlla i el dia de Sant Joan; una mescla de tradició, festa i màgia. Al poble de Son Servera molts dels seus habitants es reuneixen a l’alba del dia del sant, a la platja coneguda amb el nom de “Sa Marjal”, a la Costa dels Pins per també veure “ballar el sol”. Cada any l’ajuntament sol repartir entre els assistents xocolata i ensaïmades.
A Felanitx els carrers estan animats amb la dansa de Sant Joan Pelós al compàs de la musica del violí, flabiols, guitarres i tambor.
A Sant Llorenç des Cardassar la figura que protagonitza la celebració és Sant Joan Pelut que balla a l’interior de l’església. En acabar la missa, surt acompanyat dels “Dimonis” i dansa pels carrers del poble al so d’un guitarró i d’un flabiol. Sol aturar-se a les cases que tenen col·locat un ram a l’entrada, indicant que en aquell lloc hi habita algun Joan o Joana.
A Manacor, la fe i la màgia hi tenen lloc amb els primers rajos de sol del dia 24 a la finca coneguda com “S’Hort des Correu de Manacor”. Es tracta d’un antic jardí botànic situat a les afores de la vila que data del segle XIX. Allí s’hi practica un ritual que té per objectiu sanar als nins i nines de l’illa que pateixen hernia umbilical. La saba dels dos arbustos anomenats “vimers” (mimbreras), que es troben a la finca és una poció màgica que s’utilitza per untar la panxa de les criatures i curar-les. La cerimònia crea molta expectació entre els veïnats de Manacor malgrat que es desenvolupi a una hora tan prest del matí. Sempre s’ha dit que aquest ritual té un 90% d’èxit. Com diu un amic meu: -“Val més creure-ho que anar-ho a cercar” i altre gent afirma que la fe és capaç de moure muntanyes i produir miracles.
Al meu poble a França mai ha existit la tradició d’anar a veure ballar el sol. Només es celebra la revetlla de Sant Joan, la nit més llarga de l’any. S’encén un gran fogueró i la gent balla al so de la música d’uns acordionistes, es tracta del ball “musette”. Els al·lots han de fer botar les seves al·lotes per damunt les brases del foc per assegurar-se una bona sort futura. És un costum prou estès a França.
A Palma la revetlla de Sant Joan s’ha convertit en una bauxa multitudinària fins a altes hores de la nit a les platges de la Badia deixant un panorama desolador resultat del comportament incívic que sembla de cada dia més estès.
És l’altra cara menys polida d’una celebració que a Ciutadella es mostra amb tot el seu esplendor molt estimada pels seus habitants orgulloses d’una tradició part fonamental de la seva identitat.
Molts anys i bones festes!
