Colonialisme espanyol al segle XXI és exigir el retorn dels frescos de Sixena a Aragó encara que es desintegrin durant el trasllat i, per contra, negar-se a traslladar el Guernica de Picasso que està exposat al Museu Reina Sofia de Madrid a Guernica, la Dama d’Elx que llueix al Museu del Prado de Madrid a Elx o els bous de Costitx que estan penjats al Museu Arqueològic Nacional d’Espanya de Madrid a Costitx. Açò és colonialisme. Una definició exacte de colonialisme espanyol al segle XXI exercit sense vergonya ni cap criteri científic, cultural o ambiental. Si és impossible per qüestions de conservació durant el trasllat dur el Guernica de Picasso a Guernica, la Dama d’Elx a Elx o els bous de Costitx a Costitx per la mateixa regla de tres democràtica tampoc s’hauria de poder dur els frescos de Sixena al monestir de Sixena. El colonialisme crea una realitat paral·lela jeràrquica i d’una sola direcció. Per a la Comunitat de Madrid unes regles. Per a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, unes altres. Fixau-vos-hi, les tres entitats històriques que conformen els Països Catalans. No té cap ni peus. Una altra vegada el peix de Foucault. És una estructura heretada del nacionalisme espanyol i, com que fa tants d’anys que dura -la Dama d’Elx va ser descoberta l’any 1897, el Guernica de Picasso va ser pintat l’any 1937 i els bous de Costitx van ser trobats el 1895 al santuari de Son Corró- ens fa la impressió que com que sempre ha estat així sempre ha de continuar sent així. El colonialisme és que hi hagi territoris de primera i territoris de segona o de tercera. Quina és la solució? Reclamar la Dama d’Elx per a Elx, el Guernica per a Guernica, els bous de Costitx per a Costitx. A Madrid, amb tantes obres espoliades d’altres territoris no notarien cap impacte pel que fa a l’atracció turística. En canvi, Elx, Guernica o Costitx veurien augmentat el seu valor cultural i el seu potencial turístic i es crearia riquesa. A Espanya sempre és el mateix model que va creant problemes que es tornen endèmics. La concentració de poder i de bens culturals rampinyats a d’altres territoris provoca nous problemes de gran impacte social o econòmic com ara l’Espanya buidada. Ho veu tothom. Els experts i els qui no som experts. És igual. Uns ens trobam paralitzats per culpa del peix de Foucault. D’altres, es mantenen impertèrrits davant el problema i intenten imitar sense cap mena de gràcia el posat interessant i misteriós de la Dama d’Elx. No es tenen en compte les qüestions tècniques. Madrid enfronta territoris i observa com aquests es barallen però no amb igualtat de condicions ja que la metròpoli sempre es posicionarà a favor dels mesells que ja s’han rendit i castigarà -té moltes formes de fer-ho: a través dels jutjats, a través de les subvencions, a través de la premsa…- les comunitats que no acceptin els tripijocs. Banyuts -com els bous de Costitx- i pagar el beure. El resultat sempre serà l’univers reflectit per Picasso després del bombardeig aeri de Guernica per la Legió Còndor de l’Alemanya nazi. El problema és que aquesta situació de decadència, desprestigi i aniquilació convé a unes elits espanyoles que són com els lladres de cadàvers que recorren el camp de batalla per tal de robar els morts.
COSTITX. Poble de l’illa de Mallorca, situat entre Inca i Sineu. Del llatí costa, amb el sufix -itx que apareix en noms de lloc mallorquins com ara Felanitx. Costitx surt ja com a nom d’alqueria en el Repartiment de Mallorca (segle XIII).
