Foto: Marc Pons (Lavidadeundron)
Miriam Triay / Ciutadella – Damià Moll Benejam (1968), és el primer membre de la seva família en poder gaudir d’unes festes dalt cavall, sense ser del camp. Però des de sempre ha demostrat una forta passió per al món del cavall i tot el que rodeja a aquest animal. L’any passat ja ens ho va deixar clar quan va sortir dalt els seus dos propis esquís. En Vanidós de raça menorquina, i en Valent creuat entre menorquí i espanyol. Dos animals que enguany tornaran a gaudir de la festa i molt més.
L’any passat s’estrenava per pimera vegada qualcant davant una multitud de gent, i com a part de les festes de Sant Joan. Una experiència que li va deixar moltes bones sensacions i records. Enguany amb els preparatius ja en marxa, ens conta la seva experiència.
Com definiria el Sant Joan de l’any passat? Com el va viure?
L’any passat vaig experimentar moltes sensacions al mateix temps. Per una banda, molta alegria, i en molts moments així ho transmetia la meva cara de felicitat. I per altra, la responsabilitat que suposa ostentar el càrrec de Caixer Casat. A més de l’enyorança que vaig sentir per totes les persones que no em van poder acompanyar… Moments molt intensos, en definitiva, i de molta emoció.
Açò sí, em va sorprendre, a jo mateix, la tranquil·litat que vaig mostrar, en què ho vaig viure tot. Pensava que estaria més nerviós, i no. En conjunt, va anar molt bé, i només puc donar les gràcies per haver tingut la oportunitat d’haver pogut viure la nostra festa amb salut i companyia.
Quin diria que és el moment que més recorda?
N’hi ha molts, per no dir que tots. Des dels preparatius previs fins al darrer toc. Però, sense dubte, el Dia des Be, a primera hora, quan em vestia i em preparava per primera vegada, ca nostra es va omplir de família i amics, i va ser un moment molt especial.
Alguna anècdota que vulgui destacar d’aquest moment o altres?
N’hi ha algunes sí, la que tenc més present és al Caragol de Santa Clara quan, els amics m’esperaven a ca un d’ells, perquè fes entrar el cavall. L’esvalot i el xou que vam viure tot junts, va ser tan gros, que fins i tot el cavall es va posar nerviós. Molts hagueren sortit, cames ajudeu-me, d’aquella casa.
I un altre que encara record amb gràcia, va ser quan, dalt el cavall, preparat i a punt perquè en Sebastià, el fabioler, em vingués a cercar, el Dissabte de Sant Joan, un client em va comentar que havia de fer una obra, i a veure si li podria fer un pressupost. Em va fer molta gràcia!
Com espera les festes d’enguany? Hi ha algun moment en concret que esperi amb més il·lusió?
Per jo si surten com l’any passat ja em don per satisfet. Evidentment desitjaria que tant a la Junta com la resta de cavallers, els anés tot molt bé. Esper tots els moments amb il·lusió, des del primer fins al darrer. Per suposat, quan surts fresc de casa estàs més predisposat a passar-ho bé, que no als darrers actes que és quan el cos està més cansat. Són festes molt intenses.
Una cosa que sí he de dir, i que esper amb especial il·lusió, és que enguany na Laura, la meva neboda, serà na Francisca de l’obra Foc i Fum. Tots esperam amb moltes ganes el moment de veure-la dalt l’escenari.
Ja ha començat a fer els preparatius?
Sí, els preparatius ja estan en marxa. I tots són igual d’importants, des de la roba de caixer, tots els guarniments dels cavalls, tenir la casa a punt, el menjar i beure tant de la beguda com dels convidats… són moltes coses a preparar i sí o sí s’han de fer amb prou temps.
Per jo, com a caixer, el més important és tenir els cavalls apropiats i a punt per sortir a la festa. Que açò a vegades no és fàcil. I, sobretot, està tu prou preparat per assumir aquest càrrec.
Durant tot l’any he procurat qualcar cada dia, i tenir cura dels cavalls. He tingut la sort que per jo el món del cavall ha estat una afició tota la vida, i el moment de voltar cama em sent molt a gust.
Què opina de les noves mesures que s’han parlat?
El tema de no treure el mateix cavall en tandes seguides, em sembla bé, i de fet, jo ja ho feia. Però també és veritat que després d’haver sortit l’any passat, em vaig adonar que els cavalls que entren tot l’any, que són qualcats cada dia, com són els meus, clar, durant la festa, aguanten molt més. És clar que si un cavall no està prou entrenat, i només se’l prepara seriosament un mes abans, clar que s’ha de canviar a cada tanda. Però quan estan preparats, i durant tot l’any es monten… jo em vaig adonar que els meus es trobaven molt bé i frescos. Que no es cansaven tant. A més que també el mont jo cada dia, estan fets a jo, i ens coneixem molt.
Quant a la resta de mesures… clar, jo entenc que s’han d’acomplir uns temps i que la festa no pot ser eterna, però també és una pena haver de reduir i limitar el nombre de cavallers que surten, quan són els protagonistes reals de la festa. Clar que sí que s’ha de mirar com fer-ho, però em sap com a greu. S’haurà de veure com funciona. També és veritat, que ara hi ha molta més gent i moltes més cases obertes. Si reduïm els cavalls i hi ha 100 cases obertes, no donarem abast igual. Clar, s’ha de comprovar, i anar provant com podem fer-ho. Sense haver-ho intentat és difícil.
I pel tema dels fillets… clar, ho entenc, però també és veritat que jo qualc des de molt petit, i he vist cavallers joves, de 10 – 12 anys que qualquen molt bé. Entenc que els més petits de 5-6 no, però aquests, n’hi ha que tenen manya. Crec que és més una cosa de tècnica que no tant d’edat. Perquè veus fillets molt preparats i d’altres no tant. Depèn molt el nivell que tenguin. Però clar, sí que és veritat que hi ha moments que poden ser conflictius. Fa molt mal dir.
Quin missatge donaria al poble, tant forà com local, que viu la festa?
Que siguin conscients que, com darrere tota festa, hi ha moltíssima gent que durant tot l’any ha fet feina perquè puguem gaudir de Sant Joan. I pens que Ciutadella és un poble amb molt de sentit de germanor, que així ho hem de poder transmetre als de fora.
Vist des de dalt el cavall, vull destacar que vaig quedar gratament sorprès pel respecte que tothom ens té, tant a l’animal com al caixer o cavaller, i als actes en si. Per açò només desitj que continuï així i tothom pugui disfrutar al màxim de les nostres festes.
