Itziar Lecea / Ciutadella – El caixer fadrí del bienni, en Jordi Capó Hitar, també prepara la festa des de casa. A més de les sortides a cavall, de tant en tant agafa una bandera pròpia per practicar. La joventut i la feina el camp el fan estar en forma, però no abaixa la guàrdia quan es tracta de seguretat, especialment amb les experiències de caigudes que van patir alguns companys de junta. Aquesta setmana prenem el pols a l’emoció del caixer fadrí, que sortirà, com l’any passat, el carrer Madre Molas, 18.
Com diries que va anar l’any passat?
Va ser una experiència que vaig disfrutar molt. A més, en general, crec que va anar prou bé, tant per com me vaig veure jo com per com es va desenvolupar la festa. I amb els cavalls, vaig xalar. La conclusió a la qual vaig arribar, ara que ja ho he passat, és que és una emoció que no es pot descriure amb paraules, s’ha de viure.
Què es viu diferent, formant part de la junta?
Sí que és cert que ja feia set anys que sortia a colcada, però és realment diferent fer-ho com a cavallar o sortir com a caixer. Començant pel dia des Be, que és preciós. No me l’imaginava gens com va ser al final. I dalt del cavall, hi ha els moments únics, com quan et venen a cercar de casa, i ho fa tot molt més especial. Tampoc m’esperava que hi hagués tota la gentada que va venir a la sortida de ca s’àvia, que és d’allà on me van venir a cercar. Damunt de tot açò, també hi ha la responsabilitat de dur la bandera, però ho vaig xalar molt.
Afortunadament, vas ser dels pocs membres de la junta que no va patir cap accident.
Va anar bé a nivell individual, efectivament, perquè pel que fa a la junta, entre la caiguda de sa capellana, en Josep Manguan, que no va poder continuar; en Toni Bosch de Son Àngel, caixer pagès, que també va haver-se de retirar el dia de matí, el caixer senyor que també va tenir un ensurt… Vam tenir accidents com a junta, però crec que ho vam salvar.
Has comentat que no t’imaginaves el Dia des Be de com realment va ser. Per què?
Pel fet del sentiment que es nota a l’ambient, sobretot. Però també perquè aquest dia, formar part de la junta, et permet veure moltes coses noves. No havia posat mai un peu a cap palau, com aquell que diu, i el diumenge des Be els vaig veure tots. Tampoc t’arribes a imaginar la gran quantitat de gent que et segueix tot el dia. Record que, de petit, jo havia intentat seguir es be, però sempre era mal de fer seguir-lo per tot. Però me vaig poder fixar en què sí que hi ha molta gent, de Ciutadella, que fa gairebé tot el recorregut.
De fora no segueixen?
Per sort, encara no gaire! Ara veurem què passa enguany, perquè tal com cauen les dates, i haver de fer la festa tota seguida, potser sí que tindrem també seguidors de fora. Ja ho veurem.
Què vas aprendre del primer any de bienni?
Moltes coses, en realitat! Però, sobretot, que Sant Joan és una responsabilitat molt grossa i has de respectar-ho tot. Tant la gent que fa festa baix el cavall, com els que la feim des de la colcada, i també tenir sempre presents els protocols. El respecte ha de ser mutu, i de per totes les parts.
Quins van ser els moments més especials?
Per jo, el moment en què me van donar la bandera, tant el Dia des Be abans del primer toc, com el dissabte de Sant Joan a cal caixer casat. Es fa difícil dir-ne un, de ver, però destacaria aquests dos. I un altre, encara que no sigui amb la bandera, va ser la sortida de ca s’àvia. Va ser un moment que me va impactar molt. Per la gent, per l’emoció que es respira, per com t’acompanyen…va ser preciós. A més, tot i que m’havien contat altres caixers què és sortir com a part de la junta, fins que no ho vius en pròpia carn, no et fas una idea. No és possible imaginar-se què és realment viure la festa des d’aquesta posició fins que no t’hi veus.
Ja tens els cavalls triats per enguany?
De cavalls, en principi, trauré els mateixos, perquè van anar molt bé i van anar molt segurs, van fer bona festa. Vaig sortir amb el meu, en Darri; un animal de nom Xispat, que és d’un propietari de Ferreries, i amb el qual vaig xalar molt; i després en Zar, que és un animal de l’Escola Eqüestre Menorquina de Binissabani. Pel que fa a la preparació, crec que faré un poc el mateix de l’any passat, amb la diferència de què l’any passat anava a les fosques i enguany ja sé a què vaig, l’experiència ajuda a l’hora de preveure els problemes que es puguin presentar, tot i que no en vaig tenir.
Practiques amb la bandera?
En tenc una a casa, per entrenar. Alguna estona l’agaf, però, en el temps que queda, em tocarà enfortir el braç. La sort és que la feina al camp, tot i suposar molt de temps, ajuda a mantenir-se en forma. Al camp sempre estàs fent esforç físic.
Quin és el moment que et fa més il·lusió d’aquest 2025?
El Dia des Be me fa bastanta il·lusió. Serà la darrera oportunitat de viure’l, a no ser que el dia de demà pugui tornar a formar part d’una junta, tot i que és bastant difícil. També esper amb ganes el moment en què me venguin a cercar de ca s’àvia el dissabte de Sant Joan, i quan me donin la bandera. Ja hi ha ganes de festa!
