Foto: Marc Pons – Lavidadeundron.
Miriam Triay / Ciutadella – Josep Manguán Martínez (Ciutadella, 1950), és la Capellana de les pròximes festes de Sant Joan. Un dels protagonistes, idò, del segon any del bienni en què ens trobam. Havent sigut ja capellana amb anterioritat, els biennis 1980-1981 i 2000-2001, és un cavaller més de les festes menorquines. Havent participat devers unes cinquanta vegades, en els diferents municipis de l’illa. És prevere diocesà des del 1978, i rector de la Catedral de Menorca. A més, s’encarrega del centre catequístic de Sant Miquel i és consiliari de Mans Unides. Aquesta setmana, des del Setmanari El Iris, ja hem volgut començar a parlar amb ell de les festes de Sant Joan 2025. Unes que cada vegada estan més a prop…
Com valoraria la seva experiència de l’any passat, el primer any del bienni?
La meva experiència d’antany va venir marcada per la caiguda del cavall a causa d’una llenegada a les corregudes de Sa Plaça. És alguna cosa que pot passar. En quaranta-cinc anys que particip en la festa, no m’havia passat mai. Però l’any passat vaig viure aquest accident que va obligar-me a retirar-me de la qualcada i passar uns dies a l’UCI.
Tanmateix, guard un molt bon record de les visites de les cases durant el diumenge des Be, l’entrada al Born i el seu caragol, la pregària a Sant Joan de Missa, etc. Un moment especialment intens va ser l’entrada al Born. La meva valoració general de l’any passat és positiva.
Després d’aquesta caiguda de què parla… com afronta les festes d’enguany? Com es troba?
Els anys aporten maduresa. Quan un cau s’ha d’aixecar, si és possible. Els accidents i ensurts no ens han de paralitzar i enfonsar. Com tampoc no ens han d’avalotar els èxits i encerts. Em trob recuperat de les lesions i estic entrenant per participar, de nou, a la festa com a Caixer Capellà.
Té pensat sortir durant tota la festa enguany, o comptarà amb algun company que el pugui substituir dalt cavall?
Sempre que he sortit a la qualcada hi ha hagut preparat un company per substituir-me, si es donava el cas. En moltes ocasions, també, he estat jo mateix a la reserva per substituir un altre company titular, si era necessari. Aquest any serà també així. De moment, estic entrenant. Encara hi manca un mes i mig per Sant Joan. Participaré en tot allò que em sigui possible i estigui al meu abast.
Enguany es dona la circumstància que la vigília de Sant Joan segueix immediatament al diumenge des Be. L decisió final pel que fa a la meva participació en les diverses tandes de la qualcada vindrà determinada per l’opinió dels professionals que em preparen i pel metge.
Com s’està preparant per a les festes d’enguany?
Les festes de Sant Joan exigeixen molts preparatius. I ja hem començat a engegar la maquinària. L’avantatge que tenc és comptar amb bons i avesats col•laboradors. La parròquia de la Catedral i el centre de sant Miquel són cantera de voluntaris.
Pel que fa als cavalls, quins traurà enguany? Ja els havia muntat abans?
Trauré dos cavalls, en Feliç i en Zahor. Els han posat al meu abast. Ja els he emprat en altres ocasions, i m’hi entenc.
I pel que fa als criats que l’acompanyaran?
Els criats del Caixer Capellà també seran els mateixos d’antany; són excepcionals.
Què és el que espera amb més ganes?
Per a un Caixer Capellà són especialment significatius els dos actes religiosos, la pregària a Sant Joan de Missa i la Missa dels Caixers. Els cuidaré amb atenció.
Però també la presència d’un capellà a la qualcada, participant intensament de la festa, té un encant i emoció especials. Cada detall i cada acte és important, les festes de sant Joan formen un conjunt extraordinari i divers. Em plau, d’una manera especial, el contacte amb la gent, en les diverses circumstàncies en les quals es troba, però gaudint de la festa.
Després d’haver protagonitzat les festes de Sant Joan durant, ara ja, tres biennis, què ens pot explicar d’aquestes? Quina evolució hi ha vist?
Sant Joan sempre és nou i, a la vegada, sempre idèntic. És la paradoxa de la festa.
Hi ha una continuïtat evident en l’estructura, significació i protocols, però una mutació constant que ve determinada per la història. Potser allò més significatiu que jo he percebut d’ençà el 1980, que hi vaig participar per primera vegada com a Caixer Capellà, és la multitudinària presència actual de visitants. Com que l’escenari urbà és el de sempre, no s’ha modificat, la massificació complica el desenvolupament de la festa i li treu vistositat i el caràcter familiar i popular d’una comunitat que es coneix i reconeix.
D’altra banda, en els darrers cinquanta anys, tots els detalls es cuiden més, així com la preparació i qualitat dels cavalls.
Creu que les mesures que s’han presentat enguany per millorar la festa, són justificades? Què n’opina? N’afegiria alguns més?
Posar remei a les dificultats horàries de la festa és difícil. Però alguna cosa s’ha d’intentar i provar, per veure si millora. Determinar millor qui té dret i preeminència en la participació, limitar o distribuir més convenientment els cavallers em sembla que s’ha de provar. De tota manera, si es limiten els participants de la qualcada, però cada any es va ampliant el recorregut i obrint més i més cotxeries i cases perquè entrin els cavalls impossibilita, al meu entendre, una solució adequada.
Especialment, em semblen molt bé totes les mesures de seguretat que es van introduint i consolidant.
Abans d’acabar, no vull deixar de felicitar tots els ciutadellencs, d’origen o d’adopció, i visitants amb motiu de les festes de Sant Joan. Entre tots, i amb una gran pluralitat de sensibilitats, podem fer una festa de dalt de tot, marcada per la germanor i l’alegria compartides.
