Miriam Triay / Ciutadella – Carlos de Salort Pons (Ciutadella, 2002), com ja va demostrar l’any passat, és un gran amant de les festes de Sant Joan, i de l’animal protagonista d’aquestes: el cavall. Li encanta qualcar, activitat que forma part de les seves aficions més habituals. De família santjoanera, viu les festes amb una intensitat clau, aprenent sempre dels seus antecessors, i banyant-se del coneixement de festa.
El seu pare, Carlos de Salort i Sintes, va ser el caixer senyor del bienni 1980-81, i els coneixements d’aquesta experiència han estat sempre ben presents en la seva relació, en les seves converses. “Tenc la sort que el meu pare em pot transmetre l’experiència en la festa. I encara que sigui una llàstima no haver-lo vist en persona, tenc moltes imatges i records que m’ha transmès”.
Ara ja es prepara per al darrer any del bienni en què ha presidit les festes, i només té paraules bones per a l’experiència que ha suposat. Des del setmanari, parlam amb ell.
Com definiria l’experiència de l’any passat? Com va ser viure les festes des de la seva posició, de caixer senyor?
Inoblidable. És una mescla de sentiments, emoció, satisfacció… que és difícil descriure-ho amb paraules. Quan sents la força, passió i la devoció que tenim el poble ciutadellenc, t’adones de la importància de les arrels.
Ser el caixer senyor de les festes de l’any passat, va ser una gran experiència, que vaig disfrutar des del primer moment fins al darrer. Va ser intensa i emotiva. I ho vaig viure amb molta il·lusió, per la història i la tradició que suposa aquesta festa. Pel significat que té per a tots els ciutadellencs i ciutadellenques. I per les ganes i l’emoció que posam tots a l’hora de fer la festa. Va ser únic.
Quin diria que és el moment que més recorda? Per què?
Quan estava en silenci dins l’entrada de casa, preparat per sortir, els pensaments volaven, l’emoció, rodejat de la família… i després sortir i trobar tota la gernació, seguit de l’entrada a la plaça des Born, amb la música sonant, el Caragol començant… la ment queda en blanc. És una sensació meravellosa. Encara se’m posa la pell de gallina només de pensar-hi.
Alguna anècdota divertida que vulgui compartir?
L’apuntament de cavallers a la Qualcada, és un dels moments més divertits per jo. Vas de lloc a lloc, visitant a cada un dels cavallers que sortiran. Açò fa que els puguis conèixer, tant a ells com a les seves famílies. Que et parlin de la seva experiència amb la festa. I poder ja apreciar l’emoció en l’ambient.
De la festa en si, es Pla durant el capvespre també és molt divertit. És el lloc perfecte per poder fer botar el cavall, i riure amb la gent. En tenc molt bon record.
I els meus amics, en tot moment recolzant-me, que cada vegada que em veien em demanaven que botés… i francament, els veia cada cinc minuts.
Com espera les festes d’enguany? Hi ha algun moment concret que esperi amb més il·lusió?
Aquest any esper les festes amb molta il·lusió, ja que és el darrer any del bienni.
Però si he de triar alguns moments concrets… n’hi ha uns quants que destaquen. Quan sortim de casa el Dia des Be, ja que és el primer contacte amb la gent i les famílies. L’entrada a es Born. I la darrera beguda, que serà molt emotiva, ja que serà el darrer any.
Ja han començat els preparatius? Què és el més important i a tenir en compte per preparar-se?
Ja hem començat sí, clar. Són molts i s’han de fer bé i amb temps. Dels preparatius més importants destacaria l’anar a qualcar i l’entrenament físic, activitats a les quals hi he destinat molts hores. A més, també, de preparar els diferents discursos, l’apuntament, començar a caminar amb les botes… tot junt és el que fa que Sant Joan es disfruti més i acabi sent emocionant.
Com diuen ‘el diable està en els detalls’. Cada petit detall és important. Per tant, hem dedicat moltes estones a preparar la festa.
Què opina de les noves mesures que s’han parlat?
Enguany ens hem vist obligats a retallar d’alguna manera… l’Ajuntament ha insistit molt en què, per seguretat, era imprescindible. Com es pot imaginar el poble, m’agradaria que no existissin aquestes limitacions, però no hi queda altra.
Quin missatge donaria al poble, tant forà com local, que viu la festa?
Que la festa és de tots, per tant, tots hem d’aportar el nostre gra d’arena i responsabilitat.
Que disfrutin tot el que puguin de la festa, amb molt de respecte cap a la gent i la Qualcada.
Així com molta alegria, emoció i ganes de disfrutar… ciutadellencs, a es Pla hi falta gent!
