L’economia de les Illes Balears encadena cinc trimestres per sobre del 3 %, amb una variació anual en el primer trimestre de 2025 del 3,4 %. Així es desprèn de l’Anàlisi de Conjuntura de les Illes Balears publicada al juliol de 2025, que han presentat avui el vicepresident del Govern de les Illes Balears, Antoni Costa, i la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló. Aquest creixement és superior a la mitjana nacional (2,8 %) i duplica el registrat a la Unió Europea (1,6 %).
Tots els sectors creixen, amb els serveis al capdavant de l’activitat (3,8 %), seguits per la indústria i l’energia (2,1 %), la construcció (1,1 %) i l’agricultura i la pesca (0,7 %). Per illes, destaca el creixement a Mallorca en l’arrencada de 2025, amb un 3,6 % de millora, per sobre del percentatge de les Pitiüses (3,3 %) i Menorca (1,7 %).
La inflació segueix el procés de moderació (2,4 %), aquesta vegada a conseqüència de la baixada dels carburants, amb xifres similars a les nacionals (2,0 %). Per part seva, la inflació subjacent cedeix quatre dècimes a les Illes Balears (2,6 %) i dues a Espanya (2,2 %).
La despesa turística aconsegueix un màxim de 3.094 milions d’euros en el primer quadrimestre de 2025, amb 170 euros de despesa mitjana per persona i dia. Aquesta darrera dada creix a totes les illes, encara que destaca especialment el percentatge a les Pitiüses, on augmenta un 20,4 %. Si es compara la dada regional amb l’any 2016, el creixement assoleix el 47,7 %.
L’arribada de turistes fins a l’abril frega els 3 milions, amb una variació anual del 8,1 %, atès que solament descendeix l’arribada de visitants des del Regne Unit (‑8,5 %) i Bèlgica (-1,3 %).
Les pernoctacions segueixen a l’alça (un 4,6 % més, fins a arribar als 18,2 milions) encara que l’estada mínima continua reduint-se a poc a poc, amb 6,2 dies de mitjana, quan el 2024 era de 6,4 dies.
A l’abril, totes les activitats van contribuir a una forta pujada de la facturació dels serveis, amb un creixement del 6,2 %, gairebé dos punts per sobre de la variació mitjana a Espanya (4,3 %). Destaquen els forts augments en activitats professionals, hostaleria i comunicacions. L’activitat de la construcció continua sent alta, amb unes xifres molt superiors a les del període precovid, malgrat la reducció dels habitatges iniciats (-6,4 %) i acabats (-33,8 %). En aquesta línia, destaca el fort increment dels habitatges visats en el primer quadrimestre (+38,1 %) fins a arribar als 1.422.
Els béns de consum, els d’equip i l’energia activen la producció industrial (+8,3 % enfront de la caiguda del 0,3 % de mitjana a Espanya), encara que aquesta millora, segons ha detallat Barceló, «cal prendre-la amb prudència perquè és un indicador volàtil». Així mateix, la balança comercial exterior genera un superàvit de 223,5 milions d’euros, amb una variació anual de les exportacions en el primer quadrimestre del -4,0 % i del -10,6 % en les importacions.
Destaca així mateix l’afiliació mitjana, que al maig va continuar aconseguint plusmarques històriques, amb una variació anual del 2,6 % i una mitjana de 638.590 persones afiliades, la qual cosa suposa un creixement del 17,2 % en comparació amb el 2018. Creix l’afiliació en tots els sectors ¾serveis (3,0 %), construcció (2,0 %) i indústria (1,1 %)¾ excepte una caiguda lleu en el sector primari (-0,8 %).
Repte: el capital humà com a clau del progrés social i econòmic
El repte plantejat en aquest informe de conjuntura econòmica se centra en el capital humà com a infraestructura invisible. «És una inversió estratègica, un motor de competitivitat i una garantia d’inclusió social, a més d’una condició per al desenvolupament sostenible», ha explicat Barceló.
L’informe subratlla que Espanya i de manera particular les Illes Balears presenten un patró educatiu caracteritzat per una forta polarització, amb una proporció molt alta de persones amb estudis bàsics i una proporció també elevada amb estudis superiors, mentre que el nivell educatiu mitjà és significativament inferior al de la mitjana europea.
La població entre 25 i 34 anys amb estudis superiors a l’arxipèlag aconsegueix l’objectiu del marc estratègic de l’Espai Europeu d’Educació 2030, amb almenys un 45 % sobre la població total, en la mateixa línia que altres països del centre i el nord d’Europa. No obstant això, l’altra cara d’aquest percentatge a les Illes Balears és l’elevada taxa de sobrequalificació laboral, amb un percentatge del 36,5 %, amb un desajustament molt superior al dels països de la Unió Europea, on la taxa mitjana és del 21,4 %.
A més, la taxa balear d’abandó escolar prematur és del 20,1 %, la més alta de totes les comunitats autònomes d’Espanya, molt per sobre de la mitjana nacional (13,0 %) i de la Unió Europea (9,3 %). L’economia, altament dependent del turisme, genera una gran demanda de treball poc qualificat, especialment entre els homes i durant els mesos d’estiu. Això genera una espècie d’efecte crida que atreu als joves cap al mercat laboral abans de completar els estudis. Aquesta taxa d’abandó és molt més elevada entre els homes, excepte en pocs països. A les Balears, concretament, la diferència és de 16 punts percentuals: 27,9 % en homes i 11,9 % en dones. «La hipòtesi és que les dones presenten millors trajectòries escolars i més sensibilització sobre la importància dels estudis per accedir a ocupacions estables, presenten també major resiliència acadèmica i motivació social, i tenen menys presència en sectors econòmics que absorbeixen joves sense estudis», ha explicat Barceló.
A les Illes Balears, la renda mitjana neta de les persones amb nivells educatius baixos és sistemàticament superior a la del conjunt d’Espanya. Aquesta realitat contrasta amb el patró habitual segons el qual a més nivell educatiu, més renda. Això es deu a una estructura econòmica centrada en sectors que tenen una alta demanda de mà d’obra no qualificada o amb poca formació requerida, però poden oferir ingressos elevats per hores treballades, retribucions amb components extrasalarials, contractes múltiples o treballs simultanis.
