El mes de juny a Mallorca, els camps es tenyeixen de color ocre dels cereals segats. Només les clapes d’algunes tapereres posen un toc de verd al paisatge. La mar i el cel exhibeixen un blau intens. Hem anat d’excursió a la muntanya, el rost d’un camí empedrat es fa feixuc amb la calor. La bellesa del color de les flors m’enlluerna i l’aroma de les llimoneres i tarongers florits embaumen l’espai. Uns companys comenten que ja es temps d’anar a la mar i que ha arribat l’hora de penjar les botes i la motxilla fins a la tardor.
Aleshores m’ha vingut a la memòria quan a la meva infantesa anàvem només un cop a l’any a la mar, en acabar l’escola. Era el viatge de fi de curs, una sortida exòtica per a nosaltres que vivíem a la muntanya. Ma mare que no sabia nedar m’advertia dels perills del mar recomanant-me molta prudència. Jo, dominada per l’alegria no li feia ni cas i pujava d’un pas ben decidit dins aquell autocar de seients confortables. Sempre m’ha quedat l’olor d’aquells efluvis marins que ja percebia en apropar-nos a la nostra destinació. Cada any escollien la mateixa platja per a què hi passéssim el dia i que es diu: Argelès-sur-mer, una localitat situada al Departament francès dels Pirineus Orientals.
Record especialment l’any on vaig complir el 10 anys i el mestre ens va explicar que a aquesta platja s’hi havia construït un camp de concentració obert el mes de febrer de 1939 per acollir els nombrosos refugiats espanyols que fugien del franquisme. Malgrat que a aquesta edat no era molt conscient del sofriment aliè, perquè jo vaig tenir la sort de tenir una infantesa feliç, record que em va impressionar el breu relat que ens va fer el nostre estimat mestre, el Sr. Roudière sobre aquell camp. Només eren dues pinzellades perquè no desitjava amargar-nos aquell dia d’esbarjo, però volia que ens assabentéssim d’aquella tragèdia ocorreguda a aquell lloc i la sort que teníem de viure en temps de pau i democràcia. Quin record més entranyable que tenc d’aquest mestre que em va ensenyar la importància de la cultura, la gramàtica, la geografia, la lectura i la memòria històrica.
L’any 2014 va inaugurar-se a aquesta localitat un Memorial d’aquell camp de concentració amb infinitat de testimonis i obres d’art que donen ritme a una visita concentrada especialment sobre les condicions de vida molt dures viscudes dins aquell camp.
A un lloc de la platja s’hi pot veure un monòlit farcit de noms i una placa recordant aquells republicans espanyols obligats a viure dins aquell camp i que diu així: “A la memòria dels 100.000 republicans espanyols, internats dins el camp d’Argelès durant la “Retirada” de febrer 1939. La seva desgràcia: haver lluitat per defensar la democràcia i la República contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure recorda-ho.”
És bo de tan en tan sortir del nostre confort i tenir un record agraït per les persones que han sacrificat i sacrifiquen les seves vides per a defensar un món més just i lliure.
