Dius ciutat i penses en renou, contaminació, saturació humana, caos i no et ve al cap la natura que conté i en la tranquil·litat associada als pobles i que és representat pel so de les campanes de les esglésies marcant el ritme i el quefer dels seus esforçats habitants. I no, el ciutadà és essencialment igual visqui en una ciutat populosa o en una vila; només canvien les gradacions. Dins el terme municipal de Barcelona hi ha un milió i mig d’arbres. Si ens centram només en la ciutat la xifra davalla fins als cent seixanta mil: plàtans d’ombra, lledoners, aurons argentats, catalpes, fassers, moreres de paper, alzines i pins. Aquests arbres fan una funció essencial. Aporten ombra, netegen l’aire i creen vida. Per aquesta època, les copes d’aquests sentinelles enamorats de la verticalitat estan plenes d’ocells que hi fan niu. Mentre vaig passejant pels carrers puc sentir caderneres, passerells, verderols, tords negres i pardals. Avui, Diumenge des Be, m’he trobat tot xalesta un pardalet caigut del niu -o que s’ha aventurat massa prest a l’hora de volar- i que feia botets esquivant els escocells, les soques, les velos i les motocicletes aparcades mentre els progenitors xisclaven des de les alçades tot avisant-lo o amb l’intent ingenu d’espantar-me i d’espantar, sobretot, el meu ca que no li ha fet ni gota de cas i ha continuat olorant els troncs. Com sé que era un pardal caigut del niu o que ha volat del niu? Primer perquè no volava, només feia saltirons. Segon, per la mesura: era més petit que un pardal adult. Tercer, igual que les dents de llet dels humans, perquè tenia unes clapes grogues a banda i banda del tendre bec com si fos un indi apatxe que s’hagués aplicat, abans de saltar del niu, pintures de guerra. M’ha fascinat la seva resolució, el seu optimisme, la seva arrogància ingènua, la seva coratjosa manera d’enfrontar-se a la vida i al món que tot just s’iniciava des de més o menys el mes d’estar protegit dins el niu i haver estat alimentat, com la resta de germans, pels pares. M’ha recordat l’aneguet lleig del conte. O el fabulós fresc de Goya d’un ca emergint expectant d’un fons groc i que ha estat titulat Perro semihundido en la arena i que els editors van fer servir com a coberta quan RBA La Magrana va publicar Sorra a les sabates. He abandonat el pardal a la seva sort, que esper que sigui afortunada i joiosa, i he pujat a ca nostra. He engegat l’ordinador després de fer un glop d’aigua -el canet m’ha imitat i també ha begut de la bevedora- i he vist les dues notícies principals. Una, de festiva: el primer toc de fabiol a Can Salort per part del fabioler Sebastià Salort i l’inici del recorregut pels preciosos carrers de Ciutadella amb l’anyell a l’esquena de l’esforçat protagonista de la festa. Una altra, de terrible i preocupant. El bombardeig per part dels Estats Units de les centrals nuclears de l’Iran que m’ha recordat un altre incident que va deixar el món damunt calius fa molts d’anys: la crisi dels míssils de Cuba i que va mantenir aferrat a la tele a mon pare. Com va deixar gravat Francisco de Goya en un aiguafort el somni de la raó produeix monstres. Aquests van canviant i ara s’anomenen Alí Jamenei o Donald Trump. Són, per dir-ho a la manera d’Eivissa, la nostra apatxeria, mala gent, gent indesitjable. Ai, com admir el pardal que ha volat del niu! Sense pensar, sense raonar, abraçant el món amb les seves tendres ales!
