C.M. / Ciutadella – L’Ajuntament de Ciutadella ha fet les primeres passes per tal de fer fora els okupes de Cales Piques i resoldre una situació que des de fa vint anys pesa com una llosa sobre els veïns de la urbanització. Després de moltes gestions, el passat 26 de juny el consistori va poder reunir-se finalment amb el propietari del 70% dels locals ocupats i començar a entreveure, d’aquesta manera, un possible desenllaç per aquest llarg recorregut que té desesperats el veïnat de Cala en Blanes. La notícia l’ha confirmada a EL IRIS el cap de la Policia Local de Ciutadella, Diego Pastrana, que va enviar a la reunió al subinspector Luis Sánchez. L’Ajuntament és conscient del perill que representa l’estat actual dels immobles, afectats per un procés d’aluminosi, i ha decidit curar-se en salut per tal de prevenir possibles problemes.
Diego Pastrana explica que s’han celebrat, a més, reunions amb els responsables de l’àrea d’Urbanisme i amb la Policia Nacional per tal de fer front de la millor manera a la situació. “S’està fent feina de valent per tal de donar una sortida legal al problema”, afirma.
L’inspector de la Policia Local comenta també que s’ha animat els vesins a posar denúncies per tal de fer més àgil el procés. “El problema és que fins ara hi havia queixes, però no hi havia denúncies escrites. Ni la Policia Nacional ni nosaltres n’havíem rebut”.
Al marge de les reunions celebrades pels dos cossos policials i per l’Ajuntament per tal d’intentar desencallar la situació, s’han fet altres gestions policials, explica Pastrana, de les quals no se’n pot donar detall per un problema de confidencialitat, ja que afecten les dades de persones individuals.
És tracta, però, d’una ocupació? La situació pot tenir diferents matissos legals. Segons el màxim responsable de la Policia Local, es tractaria més aviat d’una usurpació, atès que les construccions ocupades són locals comercials, i no habitatges residencials. Amb tot, la Policia té les mans fermades per anar més enllà si no rep una autorització del jutge per entrar dins l’espai. “Podem entrar en un domicili en cas de delicte flagrant o quan la vida de les persones es troba en perill, però sense una resolució que ens autoritzi a entrar no podem fer-ho”, explica.
Avís
Darrere l’actuació de l’Ajuntament, plana, però, una altra amenaça: l’espasa de Damocles d’una possible acció judicial per part dels veïns, que ja van avisar en la seva denúncia col·lectiva del passat 28 de maig -registrada també davant la Policia Nacional- del seu dret a iniciar “els expedients administratius i judicials que escalguin per tal d’aconseguir una solució a aquesta gravíssima i urgent problemàtica, pel cas que l’Ajuntament no adopti mesures d’ofici amb la celeritat que la situació requereix”.
L’escrit venia avalat per la firma de 260 vesins de Cala en Blanes, cansats de tots els problemes que ha portat a la urbanització l’ocupació de les construccions abandonades de l’Avinguda Cales Piques: una ocupació inicialment pacífica però que ha acabat esdevenint plena de tensions i que ha generat, expliquen, “problemes de conflictivitat, seguretat i salubritat”.
Els locals que havien de servir per allotjar un centre comercial en els anys immediats al declivi de la urbanització han esdevingut amb el temps un espai d’inseguretat, incivisme i deixadesa absoiuta on la fauna silvetre ha acabat trobant refugi i que ha passat a convertir-se en un focus d’olors pestilents escolant-se per les finestres de les cases, racons on els ocupants fan les seves necessitats sense miraments i espais on el consum de drogues és tristament habitual.
Un malson persistent
Els vesins ja no poden més i han alertat l’Ajuntament que penalitzaran la seva inacció, si s’escau. Si no veuen avanços, tiraran de justícia. En els últims anys han estat testimonis d’excepció d’un moviment descendent i imparable: el que havia de ser un nucli residencial amb serveis, tranquil i modern s’ha transformat en un malson persistent, com un vent catabàtic descendent i fred que arrossega el que troba al seu pas. Un paisatge de ruïna i deixadesa amb el que han decidit no conviure més temps.
En el seu escrit, els vesins fan constar l’existència, cada cop més freqüent, de “moviments sospitosos de persones”, convivint amb “una evident manca de cura higiènica, amb problemes d’olors i fauna silvestre” creixents.
La situació d’insalubritat de la finca, avisen, és “alarmant”, amb fems i deixalles, contribuïnt a agreujar la imatge ja de per si devaluada de la urbanització. Els vesins expliquen que les persones ocupants de les construccions ruïnoses “realitzen les seves necessitats allà mateix, sense cap sistema de clavegueram, i viuen amuntegades en un espai reduït”. També “de manera alarmant”, realitzen foc “de manera habitual i en moltes ocasions hi ha una forta olor de fum i de cremat”. Encara més greu, però, “s’aprecia -denuncien- un evident consum d’alcohol i altres substàncies estupefaents entre els ocupants, fet que propicia que produeixi aldarull inclòs a altes hores de la matinada”.
El veïnat apunta, però, a un risc directe per a la salut, silenciós, però potencialment danyós, que afectaria greument i de manera catastròfica l’estructura de l’edifici ocupat: l’aluminosi.
La desesperació dels vesins puja de grau amb la seva denúncia que l’emplaçament ocupat “és un perillós focus de criminalitat”. De fet, “segons s’ha fet públic, s’han produït -exposen- robatoris i altres actes delictius que tindrien, segons les informacions rebudes, el seu origen en aquest focus”.
Els exemples es multipliquen. Com el d’un vesí que va viure una situació d’angoixa “quan, tornant a casa amb el seu vehicle, segons manifesta, un grup de persones que ocupen l’immoble va bloquejar el pas del cotxe, impedint-lo de continuar la marxa durant un temps considerable”.
En un altre cas, alguns dels ocupants van destrossar “de forma sobtada” la bardissa que separa la casa d’un dels vesins dels immobles ocupats.
Però encara n’hi ha més. La mateixa Policia Nacional hauria confirmat als vesins que a les edificacions ocupades s’hi venen drogues. Tot un conjunt de situacions, en definitiva, que “amb més o alta o baixa intensitat, s’han anat repetint i intensificant de manera preocupant al llarg dels darrers temps”.
Els vesins tenen encara més sospites, entre les quals que els ocupants han manipulat els punts de llum de l’entorn, “quedant el cablejat obert”, per tal d’enganxar-se a la llum i sostreure electricitat de la xarxa pública.
Vint anys després, la paciència dels residents s’ha esgotat. Cala en Blanes reclama a crits solucions reals, abans que el malson que ha trencat la seva tranquil·litat acabi convertint-se en un desastre irreversible.
