C.M. / Ciutadella – Cada juny, quan el foc i el cavall es donen la mà a Ciutadella, hi ha dues festes que es despleguen alhora: una, antiga i viva, batega a la Plaça des Born i als carrers empedrats del centre històric; l’altra, com una ombra creixent, serpenteja per les urbanitzacions, sorollosa, confusa, com un eco que no sap ben bé què celebra. Els vesins dels principals nuclis turístics estan queixosos, i els responsables policials i municipals comencen a preocupar-se de debò per donar la resposta justa i proporcionada a les seves inquietuds. Un altre Sant Joan -amb més control als afores i més efectius policials- que reforci l’esplendor de la bona organització que caracteritza la festa, és possible.
Un dispositiu especial?
Un dispositiu especial de seguretat, una mena de nou Pla Director, per a l’altre Sant Joan, la festa difusa, deslocalitzada, feta d’alcohol barat i música a tot drap, que es viu des de fa anys a les urbanitzacions de Ciutadella? És una de les possibilitats que comença a planar sobre les ments dels responsables d’organitzar les festes i que formarà part sens dubte de les reunions que serviran en els propers mesos per preparar l’operatiu de seguretat de Sant Joan de 2026. Tant el cap de la Policia Local, Diego Pastrana, com l’inpector de la Comissaria de Ciutadella, Plácido Martínez, admeten la necessitat d’articular un operatiu especial per posar fre als incidents i minvar la sensació creixent de malestar compartida per molts vesins d’urbanitzacions com Cala Blanca o Cala en Blanes, més enllà que no es tracta, en la major part dels casos, de fets de rellevància penal.
La preocupació policial, també expressada pel batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, és la resposta a una dualitat: el Sant Joan oficial, el de la festa al centre, regulada amb un Pla Director de Seguretat, seguiment en temps real, controls, cavalls, protocols i emoció compartida, i el Sant Joan que celebren cada any legions de joves arribats en massa de Mallorca i Catalunya, el Sant Joan dels lloguers d’apartaments turístics que acaben sempre amb alguna incidència: el dels renous nocturns, les deixalles, les baralles -com la que va enfrontar el Dissabte de Sant Joan un grup d’independentistes i un grup de defensors de la unitat d’Espanya en plena Contramurada- i els episodis -tot i que és cert que esporàdics- de vandalisme, com la crema de contenidors o la destrossa a pedrades dels vidres d’un hortal als afores de Ciutadella en plenes festes de Sant Joan. Tot això, sense deixar de constatar altres fets, com les bicicletes llançades damunt les barques al port antic, les acampades de joves a les zones de pinars de Cala Blanca o al costat de la capella de Cala en Blanes, o la destrossa de la caseta de socorristes de Son Saura. Incidents que -apunten des de la Policia Local- no sobrepassen els que es registren habitualment durant Cincogema, com ha estat el cas d’aquest any, però que són viscuts amb disgust i impotència pels vesins.
Ha estat un altre Sant Joan de nits sense dormir per als vesins de Cala en Blanes, amb renous, música a tot drap, alcohol, acampades i lloguers descontrolats
El desbordament
L’origen del desbordament es remunta als últims anys. La festa paral·lela no és nova, però sí cada cop més intensa. Promocionada boca-orella, viralitzada a TikTok i consolidada com a ritual post-selectivitat per a centenars de joves. Diego Pastrana admet que, tot i que des d’un punta de vista estrictament tècnic, es tracta de problemes menors, els reponsables de la seguretat de les festes estan obligats a proporcionar una resposta adequada al problema. “És cert -reflexiona el cap de la Policia Local -que hi ha hagut petits incidents, però hem de ser conscients de tota la gran quantitat de gent que ens visita per Sant Joan i també que, amb els efectius de què disposam actualment, potser no podem donar el servei que desitjaríem. És molt difícil que no es produeixin molèsties si tenim en compte que hi ha dos mil joves escampats per tot arreu, amb les hormones disparades i bevent alcohol a tot drap. Potser també hauríem de fer la reflexió que algú està fent l’agost de manera callada i que hi ha particulars que lloguen els seus pisos o xalets a aquests joves, que també son part implicada del que passa. No és just que tota la responsabilitat recaigui damunt els estaments públics. El meu benefici o la meva butxaca pot perjudicar de vegades el benestar dels altres. Cal fer una reflexió més àmplia”.
La festa paral·lela no és nova, però sí cada cop més intensa. Promocionada boca-orella, viralitzada a TikTok i consolidada com a ritual post-selectivitat per a centenars de joves
Pastrana insisteix que amb l’actual plantilla “no puc obligar ningú a fer més hores de les que fa”. Tanmateix, el cap de la Policia Local recorda que l’ordre públic és competència de la Policia Nacional. “S’ha de fer un Pla de Seguretat paral·lel a l’actual? Tal vegada sí, però de la mà de la Policia Nacional i sota el seu lideratge. Nosaltres aportaríem els recursos que calguessin”.
Plácido Martínez, inspector de la Comissaria de Ciutadella, recull aquesta mateixa idea. “El que passa a les urbanitzacions és un problema viu que cal afrontar. Tanmateix, la necessitat d’una resposta ja es té en compte a l’hora de dividir les cridades i que les patrulles hagin de fer presència a les urbanitzacions. Tot i que sempre comptem amb l’escassetat de mitjans, la idea d’organitzar un dispositiu especial és possible, al marge del Pla Director de Seguretat de l’Ajuntament. Es pot pensar en un dispositiu de seguretat ciutadana amb més efectius, però potser sigui més addient parlar de dispositiu especial que no d’un segon Pla de Seguretat”. Aconseguir aquest objectiu, però, no és una tasca gens senzilla. L’inspector en cap de la Policia Nacional creu que només és possible assolir-lo, de fet, “acudint a serveis extraordinaris; és a dir, duplicant torns”.
Martínez explica que la major part de les incidències produïdes per Sant Joan han tingut alguna relació amb molèsties per renous. El màxim responsable de la Comissaria de Ciutadella assegura que en els últims tres anys, “els fets de rellevància penal es poden comptar amb comptagotes. Enguany, només ens consta, de fet, la denúncia d’uns vesins dels afores als quals uns joves descontrolats vam rompre els vidres del seu hortal a pedrades. Però més enllà d’això, i de les pedres que alguns cops es llancen a les vies de circulació, els fets no van penalment més enfora. Les altres incidències s’han d’abordar des de la perspectiva de l’ús administratiu sancionador i de la pròpia presència dissuasòria de la Policia. El problema existeix, per tant, està latent, però no té un tractament tan nuclear com el que té la resta de la festa. Amb tot, no podem abaixar la guàrdia, i haurem d’estar al cas”.
El cap de la Policia Nacional insisteix que en els últims tres anys, “els fets de rellevància penal es poden comptar amb comptagotes”. Enguany, l’únic ha estat el protagonitzat per joves descontrolats que van rompre els vidres d’un hortal dels afores a pedrades
Amb tot, obrir la porta a la redacció d’un pla específic per aquest “altre Sant Joan” de les urbanitzacions seria un pas inèdit: reconèixer institucionalment que el Sant Joan extraoficial existeix i té la seva pròpia lògica -i els seus propis riscos. El batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, creu que és una proposta “que es pot tenir en compte. No seria cap disbarat poder organitzar un dispositiu específic o un pla d’acció per poder reduir les molèsties dels vesins a les urbanitzacions. Tanmateix, també és cert que segons els atestats policials, les incidències d’aquests darrers dies no han passat de les que hi va haver per Cincogema. Crec que amb tota la quantitat de gent que ens visita podem estar contents de com ha anat tot”.
Vigilància privada
Els vesins afectats demanen més presència policial, però també més límits o, si més no, controls als lloguers descontrolats. Una altra de les idees per millorar la seguretat d’aquest altre Sant Joan podria passar, de fet, per exigir que els propietaris que lloguin els seus apartaments contractin vigilants privats. “La responsabilitat”, insisteix Diego Pastrana, “no pot recaure només sobre les forces públiques. Són coses que s’han de plantejar, i ho dic amb la màxima cautela, perquè no en sóc l’únic responsable. Una de les mesures de xoc que es van aprovar en el seu dia per pacificar la zona d’Es Pla era que els bars tinguessin controladors d’accés. Jazzbah, per exemple, té vigilants, i també Iguana. Potser s’ha d’estudiar d’estendre aquest plantejament als conjunts d’apartaments. Per què ha de recaure sempre damunt la comunitat allò que representa un benefici per un particular?”, pregunta.
El principal problema de la proposta és que trobi encaix en l’ordenament jurídic. El batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, comenta, al respecte, que “no sé si la proposta és factible, jurídicament. Ho hauríem d’estudiar: fer un repàs del que es pot fer i del que no es pot fer des del punt de vista legal i, després, actuar en conseqüència”.
Una de les idees per millorar la seguretat de “l’altre Sant Joan” podria passar per exigir que els propietaris que lloguin els seus apartaments contractin vigilants privats: el control dels accesos ja és un fet en alguns bars del Pla de Sant Joan
Entre la tradició i la distorsió
El debat és de fons: com pot conviure una festa amb vocació comunitària i ancestral amb una altra d’importada, desbordada i fragmentària? La clau potser és la gestió, però també el relat. Explicar què és Sant Joan, per a qui és, i quin sentit té. Perquè allò que no volen els ciutadellencs -és clar- és una festa dissolta en turisme i molèstia.
Això és tot just el que han viscut els vesins de la urbanització de Cala en Blanes, que han hagut de cridar l’atenció a un grup de 14 joves que compartien estada a un xalet i que tenien posada la música a tot drap, o que han hagut de conviure amb les acampades del jovent pels voltants de la capella que hi ha construïda al nucli turístic. Joan Benejam, president de l’Associació de Vesins de Cala en Blanes -que admet, amb tot, que els incidents no han estat greus-, es queixa de la manca d’efectius policials. “Calen més controls”, explica, “per exemple un radar que controli la velocitat dels cotxes i les motos que van pel seu compte a més de 30 per hora per l’Avinguda de Calespiques. O per posar fre a les motos que circulen -n’hi ha algun cas- a 200 per hora per l’Avinguda Torre de s’Aigua”.
Sant Joan no només ensenya com es viu la festa: també mostra les tensions d’una illa entre el turisme i l’arrel, entre l’hospitalitat i la saturació. Si es vol preservar el primer Sant Joan, caldrà mirar de cara el segon. El problema no és que hi hagi dos santjoans. El problema és que només un té ànim.
Llorenç Ferrer: “Necessitam la implicació del Govern balear. Necessitam més mitjans, i més mitjans vol dir més doblers. No pot ser que l’Ajuntament de Ciutadella ho pagui tot de la seva butxaca. No fem tan sols un Sant Joan per als ciutadellencs”
Per al batle de Ciutadella, Llorenç Ferrer, l’èxit de Sant Joan depèn, entre d’altres factors, dels recursos disponibles, del finançament econòmic. “Necessitam la implicació, els doblers, del Govern balear. Necessitam més mitjans, i més mitjans vol dir més doblers. No pot ser que l’Ajuntament de Ciutadella ho pagui tot de la seva butxaca, perquè no fem tan sols un Sant Joan per als ciutadellencs. No ens queixem pas del bus gratis de festa per als mallorquins, sinó del fet que la regidora de Festes, Esther Mascaró, i jo mateix viatgessim el mes d’abril a Palma per sol·licitar l’ajuda del Govern i la resposta fos que no hi ha havia diners. Com sempre, hi ha doblers per a segons què. Això és el que ens indigna. Les festes ens costen actualment entre 700.000 i 800.000 euros, i al ritme que anem prest ens costaran un milió d’euros, perquè hi ha contractes que acaben. Només la factura de la seguretat privada arriba als 140.000 euros. L’any passat el Govern va ajudar amb 100.000 euros, però aquesta quantitat és totalment insuficient. S’hauria de comprometre amb una xifra bastant més grossa”.
Ciutadella -és un fet- ha après a protegir el seu Sant Joan tradicional. Ara, caldrà veure si sabrà contenir el que ja ha crescut fora de control a les urbanitzacions. Els ciutadellencs, millor que ningú, són conscients que no totes les festes sobreviuen a la seva pròpia fama. Sant Joan encara pot salvar-se.
