Elisabet Cassà/Brussel·les – La població de la Unió Europea segueix amb una tendència de creixement que només va frenar la pandèmia de la Covid19, segons publica Eurostat aquest divendres. El ritme de creixement des del 2005, amb una mitjana de 0,9 milions de persones l’any, és més lent que a la dècada dels anys 60 on la xifra superava els 3 milions. L’any 2021 la població va davallar a causa dels efectes de la pandèmia i, des d’aleshores, la xifra ha augmentat quatre anys consecutius fins a comptabilitzar 450,4 milions de persones a data 1 de gener de 2025, un milió més que l’any anterior. L’oficina estadística de la UE ho atribueix al nombre més gran de moviments migratoris que, ja des del 2012, compensen el fet de registrar més morts que naixements dins la UE.
Les variacions en la població es poden produir tant per la migració neta com pel canvi natural positiu, si hi ha més naixements, o negatiu, en cas de registrar més defuncions. L’any 2021 ni la migració neta va poder compensar el canvi natural negatiu que pateix la Unió Europea des del 2012. Es preveu que les xifres en un futur continuïn depenent de la migració neta, ja que la tendència a la Unió Europea és una taxa de fertilitat baixa i un envelliment de la població.
Per països, en el darrer any la població ha crescut en 19 estats mentre que ha disminuït en 8. Encapçalen la llista de creixement demogràfic, Malta (19%), Irlanda (16,3%) i Luxemburg (14,7%), que juntament amb Espanya, Xipre i Suècia, han registrat en positiu tant el canvi natural com la migració neta. Per contra, els 16 països restants han crescut només per la migració.
Letònia (-9,9%), Hongria (-4,7%) i Polònia i Estònia, que comparteixen un -3,4%, són els estats que han patit una davallada d’habitants més acusada. I Letònia és l’únic país amb migració i canvi natural negatius.
El 47% de la població de la Unió Europea es concentra a Alemanya (19%), França (15%) i Itàlia (13%). Totes aquestes xifres Eurostat les ha publicat en el Dia Mundial de la Població.
