La censura i prohibició per part de l’ajuntament socialista de Calella de Palafrugell de l’havanera El meu avi de José Luis Ortega y Monasterio, molt vinculat a Menorca perquè hi va viure i és l’autor de la música de la cançó més representativa de l’illa com és Escolta es vent de l’admirat Tòful Mus, ha posat una altra vegada damunt la taula el dilema de si hem de cancel·lar l’obra dels artistes per culpa de la manca d’exemplaritat de la vida personal o si l’obra, una vegada creada i fet el seu recorregut després d’haver estat projectada en el passat, té autonomia pròpia i són irrellevants els errors. La meva opinió, que no és gens important pel seu caràcter subjectiu i personal, es decanta per la segona opció. Viatge al fons de la nit és una de les millors novel·les del segle XX encara que Louis-Ferdinand Céline fos acusat de simpatitzar amb els nazis. Hem de deixar de llegir aquesta genial novel·la? Hem de tancar el Museu Picasso perquè el pintor català d’origen andalús fos un maltractador? O hem de deixar d’admirar les pintures de Caravaggio perquè els historiadors asseguren que va ser un assassí? Com he dit, jo crec que l’obra té autonomia pròpia i si el creador ha sabut tocar les notes secretes amb les tecles del piano de la creació, l’obra es desprèn de la persona i passa a formar de la gent. Resulta curiós que molts d’aquests comportaments de cancel·lar, de censurar i d’atacar la llibertat d’expressió i d’opinió provinguin de l’esquerra que, en teoria, ha de defensar la llibertat en tots els plans i sentits. Què ens està passant? La naturalesa de la dreta comparteix la determinació de l’escorpí de la faula. Es troba en el seu ADN cancel·lar, censurar, atacar la llibertat d’opinió i d’expressió. Però l’esquerra? Com és que ho fa? Encara que aquest comportament més propi dels règims totalitaris durà l’esquerra a la irrellevància política, he de confessar que no ho sé. No som prou savi. Qui ho sap i ho va expressar molt bé va ser l’escriptora anglesa Zadie Smith que va dir que la causa d’aquest comportament és que es creuen els bons de la pel·lícula. És així. Com que es creuen els bons de la pel·lícula, tots aquells que no pensen com ells són els dolents de la pel·lícula. Vaig veure el documental de TV3 sobre les presumptes accions delictives de José Luis Ortega y Monasterio i vaig parlar breument amb en Tòfol Mus del tema i no he arribat a cap veredicte per la manca absoluta del coneixement de les circumstàncies i del context social que les rodegen. En canvi, els bons de la pel·lícula s’han erigit en jutges i fiscals i han condemnat aquesta figura, antic militar, que va escriure cançons inoblidables i que va ser empresonat per Franco per les seves ànsies de democratitzar l’exèrcit espanyol; un dictador que va prohibir des de la seva aparició la cançó El meu avi que acaba amb un sorollós Visca Catalunya! i que ara han prohibit els socialistes. Per cert, una curiositat. Investigant per tal de documentar-me per escriure aquest escrit m’he trobat una dada que, tenint en compte l’escàndol que s’ha format amb la prohibició d’aquesta icònica cançó, seria irònica si es confirmés. Segons investigadors de la música popular catalana, El meu avi era una cançó que cantaven els mariners vells de Menorca i que José Luis Ortega y Monasterio s’hauria limitat a copiar-la i a transformar-la en la cançó mítica que ara és.
CALELLA. Vila marinera situada a la vorera de la mar. Diminutiu per cala.
