Els nombres egipcis són poc coneguts. Ja empraven un sistema decimal I també fraccions.
Es coneixen papirs matemàtics d’Egipte que mostren que cap a l’any 3000 a.C. empraven un sistema de numeració en base 10 i un símbol per cada múltiple de 10. Cada símbol s’havia de repetir fins a 9 vegades com es veu al gràfic anterior per representar el nombre 2136.
Una de les fons del sistema egipci és el papir Rhind de 6 metres de llarg que recopila 87 problemes i les seues solucions. Empraven fraccions, mesures, proporcions, volums, etc.
Empraven principalment fraccions amb numerador igual a 1 i denominador un nombre enter.
Al Regne Antic (2700-2200 aC) empraven les fraccions de l’ull d’Horus per representar les fraccions amb denominador mútiple de 2: 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32 i 1/64, com es veu a la figura inicial.
Al Regne Mitjà (2200-1700 aC) escrivien el símbol
sobre els símbols egipcis estàndard per a n. 
Per exemple, 1/11 s’escriu . 
Altres fraccions s’expressen afegint diverses d’aquestes «fraccions unitat». Per exemple, 5/6 = 1/2 + 1/3.
Preferien no repetir fraccions iguals en una mateixa suma.
Tenien també notacions especials per a fraccions freqüents com 2/3, 3/4, etc.
La notació egípcia era poc adequada per fer càlculs.
A partir del càlculs amb fraccions s’han plantejat problemes matemàtics interessants.
Sabem que qualsevol fracció de numerador 2 es pot expressar com a suma de només dues fraccions de numerador 1. Qualsevol fracció de numerador 3 es pot expressar com a suma de només tres fraccions de numerador 1. Qualsevol fracció de numerador 4 es pot expressar com a suma de quatre fraccions.
El 1948 es va formular la conjectura d’Erdös-Strauss que diu:
Qualsevol fracció de numerador 4 es pot expressar com a suma de només tres fraccions de numerador 1.
La conjectura no s’ha demostrat ni tampoc s’han trobat contra-exemples
que demostrin que és falsa.
S’ha comprovat per a tots els nombres menors que 10 elevat a 17.
EL TERCER ASTRE INTERESTELAR I3/ATLAS (C/2025 N1)
Els dos primers astres interestelars van ser l’asteroide allargat Oumuamua i el cometa Borisov.
El 14 de juny de 2025 es va fer la primera observació d’un astre d’òrbita oberta que ve de fora del sistema solar. El pla de la seua òrbita és molt pròxim al del l’orbita de la Terra (i dels altres planetes). Després del periheli, a final d’any passarà a la mínima distància de la Terra d’1,8 Unitats astronòmiques (quasi doble distància que el Sol). Després passarà relativament aprop de Júpiter. No ferirà cap astre i no tornarà mai més. Té uns 20 km de diàmetre i va a uns 68 km/s.
OBSERVACIONS DE LA ISS.
Diumenge dia 6 la ISS passava davant la Lluna a l’hora prevista. Es veuen cinc posicions a la imatge captada per Gustau Liz.
Dilluns dia 7 no es va poder veure el pas a causa dels nivolats.
