Josep Pons Anglada Per Bep Portella Coll

Josep neix a Ciutadella c. 1897. No sabem res de la seva infantesa i joventut. El descobrim com a dirigent obrerista l’any 1920, quan recita “El andamio” de Joaquin Dicenta en la celebració del Primer de maig d’aquell any al casino 17 de gener. Pons Anglada ja és llavors vocal de la societat obrera “Resistencia Ciudadelana”. L’any 1921 forma part de la comitiva de l’entitat, amb Pere Marquès (president) i Jacinto Contreras (secretari), que acomiada al moll a un nodrit grup de ciutadellencs que emigren a Amèrica per fugir de la fam. Ell està casat amb Francisca Pons i té un fill, Guillem (16/09/1920). El tornam trobar l’estiu de 1921 amb residència a Palma, on sembla que treballa de fuster, almenys està sindicat al ram de la fusta. A Palma escriu amb freqüència articles obreristes a Cultura Obrera, en un dels quals parla de la fallida de “Resistencia Ciudadelana” a mans de republicans i socialistes. També parla del Congrés de la FOM (1920), en el que ell defensa l’aïllament de les societats obreres menorquines davant la UGT i la CNT, entenent que aquestes obeeixen postulats polítics. Deu ser un dirigent reconegut perquè pren la paraula per acomiadar al dirigent palmesà, Cosme Salvà. En aquesta època serà secretari de la Federació de Societats Obreres de Balears i impartirà conferències a la Casa del Poble de Palma: “Las dos tácticas” (gener) “La organización ante la dictadura” (febrer), “El sindicalismo y sus principios” (juliol). Sens dubte, és un dels dirigents llibertaris a Palma: el juny pren part en el míting en el Teatre Balear de Palma per a la creació de la Federació Regional de Mallorca i, a finals d’estiu, protagonitza en el mateix escenari, un míting amb El noi del sucre i Josep Crespo, que acabaven d’arribar d’una gira per Menorca.  L’1 d’agost de 1922, Josep i Francisca tenen el seu segon fill: Josep. El 29-30 d’octubre de 1922, Josep presideix el 1r Congrés de la Federació Regional del Treball de Mallorca, amb 150 delegats que aposten clarament per la línia cenetista, que el ciutadellenc defensa clarament. Les seves idees queden escrites al llibre “Recortes de la lucha”, que no he pogut localitzar.  No sabem els motius del seu retorn a Menorca el 1923 i perquè bateja els seus dos fills a la parròquia de Sant Francesc. Aquell 1923 posa en marxa, amb Rafel Moll Florit, el periòdic Nuevo Rumbo, del qual és director. En treuen només deu nombres, també introbables. Potser a causa d’un escrit en la publicació, Pons Anglada és acusat d’injúries a un patró. El 19 de maig de 1924 té lloc el judici oral contra ell i poc després es coneix la sentència: tres anys, sis mesos i un dia sense poder-se aproximar a menys de 75 quilòmetres de Ciutadella. De resultes de la sentència, Josep decideix marxa a Amèrica i parteix en viatge ultramarí el 13 de juny de 1924, tot sol. S’estableix a Montevideo. Sembla que inicialment treballa en el sector del comerç. L’any 1933, es divorcia de Francisca. El desembre de 1936 es casa amb Gabriela Landín Caberta, també espanyola, que té vint-i-tres anys. No en sabem res més, només que va tenir almenys una filla, Lucerna, morta el 2024, i un fill, Periano. No seria una mala feina investigar més en el personatge i la seva influència sobre el moviment obrer a Ciutadella. És molt probable que els seus fills Josep i Guillem Pons Pons residissin a Ciutadella i avui encara hi hagi descendència directa.