Tenc el privilegi de tenir una petita casa situada a la plaça Sant Jaume de Portocolom (Felanitx) a Mallorca. I dic un privilegi perquè es tracta d’un lloc entranyable anomenat “Sa part de Sa Capella”. Malgrat nombrosos atemptats urbanístics comesos pels seus habitants, encara conserva un cert encant del seu passat. Aquesta casa va ser una herència que va rebre el meu marit per part d’unes ties seves fadrines molt devotes que vaig tenir la sort de conèixer. Eren unes dones sociables que sabien conformar-se amb el que tenien, amants de la vida, alegres i modernes. La casa està situada ben enfront de l’església dedicada a la mare de Déu del Carme i record amb molta emoció que una veïnada -que ja va deixar-nos fa anys- va contar-me amb els ulls plens de llàgrimes que, a final del segle XIX, el seu padrí havia contribuït a la construcció d’aquest temple traginant blocs molts feixucs de marès amb un carretet, des d’una cantera propera.
Cada any dia 16 de juliol, festivitat de la mare de Déu del Carme (patrona dels mariners), es celebra després de la solemne Eucaristia una processó molt entranyable. Quatre mariners, avui alguns hereus dels antics, porten des de l’església la mare de Déu acompanyada per les autoritats i la banda de Música de Felanitx, des de l’església fins pujar-la al llaüt del patró major de la confraria dels pocs pescadors que queden. A continuació la imatge encapçalarà una llarga teringa de barques ben engalanades per l’ocasió que recorreran les aigües del Port. Un espectacle molt polit.
Record que l’any 1972, quan vaig veure per primera vegada aquesta processó em pensava trobar-me a Sicília. És una processó ben arrelada a Portocolom i malgrat els canvis que ha sofert encara manté la seva essència primitiva.
Però amb el pas dels anys, a la festa religiosa s’hi ha afegit una fira anomenada “marinera”. Els carrers i la plaça són atapeïts de paradetes i productes artesanals, begudes i menjars diversos. El mateix panorama que podem trobar a totes les fires i festes de l’illa. És el que la gent en general avui dia aprecia més: el poder consumir. Jo ja he acabat per no assistir-hi perquè aquesta celebració així com moltes d’altres festes tradicionals han sofert una massificació insuportable.
Afegiré que no puc evitar amb nostàlgia el record d’aquell temps on compartíem aquesta celebració menys multitudinària, amb els nostres veïnats i persones estimades que malauradament ja no hi són. Record d’un món esbucat. El pas del temps és inexorable!
