Marta Vidal/Brussel·les – El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha conclòs que el “deure” dels estats de prevenir danys mediambientals significatius “és aplicable al context del canvi climàtic”. Així ho ha afirmat el president del tribunal amb seu a la Haia, Iwasawa Yuji, en la lectura de l’opinió consultiva sol·licitada per l’Assemblea General de l’ONU sobre les obligacions dels estats en relació amb el canvi climàtic. Durant la lectura de l’opinió, el magistrat ha alertat que les conseqüències del canvi climàtic “són greus i de gran abast” i que els seus efectes mostren “l’amenaça urgent i existencial” que representen. Segons el tribunal, hi ha un “dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible”, essencial pel gaudi de la resta de drets humans.
El TIJ s’ha pronunciat aquest dimecres en relació amb la denúncia d’un grup d’illes del Pacífic -liderades per la República de Vanuatu- que van demandar un grup d’estats davant el tribunal -entre els quals els Estats Units, els estats membres de la UE i la Xina- per la seva responsabilitat en l’escalfament global del planeta i van reclamar que se’ls obligui a pagar indemnitzacions.
Les illes del Pacífic han aconseguit portar al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) el primer cas sobre la responsabilitat legal dels estats d’aturar l’escalfament global del planeta i de compensar els afectats. A través de l’Assemblea General de Nacions Unides, van demanar un dictamen consultiu sobre les conseqüències legals del dany al medi ambient. Es tracta d’un cas considerat històric per ser la primera vegada que es consulta al TIJ sobre les obligacions dels estats respecte a l’escalfament global del planeta.
“El risc d’un dany significatiu al sistema climàtic està indiscutiblement establert. El canvi climàtic representa un risc universal per excel·lència per a tots els estats. Aquest risc és de caràcter general i urgent”, ha subratllat el president del TIJ. Yuji ha determinat que la contaminació està causada “inequívocament per activitats humanes, sense límit territorial”.
“En aquestes circumstàncies, el Tribunal reconeix que l’estàndard de diligència deguda per prevenir danys significatius al sistema climàtic és estricte. Pel que fa al canvi climàtic, es requereix un grau elevat de vigilància i prevenció. El Tribunal conclou que el deure dels estats de prevenir danys ambientals significatius s’aplica al context del canvi climàtic”, ha sentenciat Yuji.
El TIJ és un tribunal internacional que des del 1945 dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l’Assemblea General de l’ONU. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.
Què es preguntava al TIJ?
Vanuatu va entomar el repte de liderar aquesta causa demanant a l’ONU que fes una petició al TIJ i comptava amb el suport d’Angola, Antigua i Barbuda, Bangladesh, Costa Rica, Estats Federats de Micronèsia, Alemanya, Liechtenstein, Marroc, Moçambic, Nova Zelanda, Portugal, Romania, Samoa, Sierra Leone, Singapur, Uganda i Vietnam Nam.
La iniciativa va anar agafant cos i, finalment, el 29 de març del 2023 l’Assemblea General de l’ONU va demanar una opinió consultiva al TIJ sobre les obligacions dels estats pel que fa al canvi climàtic. En concret, es van plantejar dues preguntes.
En primer lloc, van demanar al Tribunal que detallés quines són les obligacions dels estats sota el dret internacional per “garantir la protecció del sistema climàtic i altres parts del medi ambient” de les emissions contaminants per a la població i “futures generacions”.
En segon lloc, van preguntar si causar un “dany significatiu” al medi ambient – tant per les accions, com per les omissions dels estats- té conseqüències legals. En particular, respecte a territoris que “per les seves circumstàncies geogràfiques i nivell de desenvolupament” estan “especialment afectats o són especialment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic”. Per exemple, les illes del Pacífic.
Igualment, van demanar què implica en l’àmbit legal per a la població i les generacions futures afectades per la contaminació de determinats estats.
L’argumentació del Tribunal
El Tribunal estipula que els tractats sobre canvi climàtic signats pels estats estableixen “obligacions vinculants” per garantir la protecció del sistema climàtic.
Així mateix, el TIJ afirma que els estats tenen “el deure de prevenir danys significatius al medi ambient” actuant amb tots els mitjans al seu abast, i tenen també el “deure de cooperar entre ells de bona fe” de forma “sostinguda i contínua”.
Els jutges es refereixen específicament als diversos tractats i acords signats pels estats, i diuen per exemple que els que formen part de l’Acord de París -que els EUA de Trump rebutgen- tenen “l’obligació” de treballar per assolir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials.
Així mateix, el TIJ considera que els estats tenen l’obligació “de respectar i garantir el gaudi efectiu dels drets humans mitjançant l’adopció de mesures necessàries per protegir el sistema climàtic i altres parts del medi ambient”.
En aquest sentit, en les seves argumentacions, afirmen que “el dret a un medi ambient net, saludable i sostenible sorgeix de la interdependència entre els drets humans i la protecció del medi ambient”.
Per això, “en la mesura que els estats part dels tractats de drets humans estan obligats a garantir el gaudi efectiu d’aquests drets, costa veure com aquestes obligacions es poden complir sense, al mateix temps, garantir la protecció del dret a un medi ambient net, saludable i sostenible com a dret humà”. En altres paraules, el TIJ reconeix “el dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible”, com a element “essencial” per gaudir de la resta.
Pel que fa a les preguntes sobre les implicacions de la vulneració de la protecció del medi ambient, el TIJ assegura que els estats tenen “responsabilitats” i “el deure continu d’executar l’obligació incomplerta”.
Les conseqüències d’un “acte internacionalment il·lícit” poden comportar la necessitat de cessar aquestes accions, d’oferir garanties que no es repetiran, però també una reparació “completa als estats perjudicats en forma de restitució, compensació i satisfacció”.
Malgrat això, el TIJ admet que “pot resultar difícil o inviable” la restitució quan es parla d’efectes del canvi climàtic o danys ambientals, ja que no són fàcilment reversibles.
“El Tribunal considera que, en el context del canvi climàtic causat per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), la restitució pot adoptar la forma de reconstrucció d’infraestructures danyades o destruïdes, i de restauració dels ecosistemes i la biodiversitat”, afirma el TIJ, que, tot i això, estipula que caldrà determinar-ho “cas per cas” i no es poden fer determinacions “abstractes”.
D’altra banda, apunta que les reparacions en forma de compensació “poden resultar difícils de calcular” perquè hi ha “un cert grau d’incertesa pel que fa a l’abast exacte del dany causat”.
Països responsables
La declaració per escrit de Vanuatu incloïa un informe de la científica Corine Le Quéré, que detallava els màxims responsables de l’escalfament del planeta entre el 1851 i el 2022.
Als EUA se li atribueix el 17% de l’escalfament global actual per les seves emissions històriques. Tot seguit hi ha la Xina (12,5%), la UE (10,3%), Rússia (6,3%), Brasil (4,9%), l’Índia (4,7%), Indonèsia (3,7%), el Regne Unit (2,4%), el Canadà (2,1%) i el Japó (2,1%).
Dins la UE destaquen Alemanya (2,9%), França (1,3%), Polònia (1%) i Itàlia (0,9%), segons l’informe.
