Paulín neix el 31 de desembre de 1922. És fill únic del matrimoni format per Joan Gorrias Sureda (Ciutadella, 1887-1960) i Maria Marquès Soliveres (Ciutadella, 1886-1981). Joan, violinista autodidacta, era sabater i va fer feina molts d’anys a ca’n Menéndez. Maria tenia una botiga de fruites i verdures, als baixos de la casa de sa Plaça, on vivien. Paulín va anar a l’escola de sa Plaça i, quan es va obrir, a la des Born. Durant la guerra va estar un temps al lloc de Sant Ignasi amb la família; i també va estar a la posada dels pagesos del lloc al carrer de Santa Rosalia. Va començar a fer feina de pistero als 14 anys amb un familiar, a una cotxeria de la Bretxa. El 1942 entrà com a escrivent-comptable a la fàbrica de sabates de Mateu Massanet. El 1945 comença a la fàbrica d’en Miquel Camps, on va estar-hi 33 anys. Entre 1978 i 1986, va ser a la fàbrica de bijuteria Galy. Des de 1940, Paulín va desenvolupar una gran activitat social en molts de fronts, però sempre en l’àmbit de l’església, l’educació i l’acció social. De tot d’una entrà a l’Acció Catòlica dels Homes, dedicació que compaginava amb la feina al centre catequístic de sant Miquel. Va ser delegat d’aspirants. Amb aquests joves, va ser igualment entrenador i àrbitre de futbol, a més de tresorer del Club Esportiu Medi. Durant els anys cinquanta s’abocà a l’Apostolat rural, amb Rafel Oleo que, a més de l’acció religiosa, abastava l’acció educativa i cultural. És en aquest àmbit on coneix a Paulina Pons, amb qui es casarà el 1959. Gorrias també va ajudar a la vida del C.C. Sant Miquel. S’hi dedicà quinze anys (1943-1958). Va anar a catequesi allà i va fer catequesi i teatre els diumenges de capvespre, fins que es va casar. Sí, Sant Miquel era la casa del teatre popular; durant uns anys, al llarg de la dècada dels quaranta, en feien cada diumenge. Un altre àmbit religiós en què va participar van ser en els “grups de matrimonis” que es van formar a les parròquies. Quan van entrar a Menorca els “Equips de la Mare de Déu”, els “grups de matrimonis” es van convertir en “equips de la Mare de Déu” i s’expandiren. Ja jubilat, va entrar al grup de Vida Creixent, creat el 1993, amb la idea inicial de crear un moviment cristià de gent major de 55 anys. Paulín Gorrias i Paulina Pons van ser coordinadors de Vida Creixent a Menorca, entre 1998 i 2001, en substitució de Mateu Seguí Mercadal. Gorrias va ser també tresorer de Càritas i va participar en l’associacionisme socioeducatiu. L’any 1989 va ser president del Centre Esplai de La Caixa. Són uns anys de gran activitat de l’associació: la coral dirigida per Rita Marquès, el grup de teatre dirigit per Josep Maria Mompó, les conferències, balls, excursions, viatges, celebracions, i la vida social que en el si de l’entitat es desenvolupa. Aquesta actitud de participar el portà a escriure pel diari Menorca i el setmanari El Iris. També va participar en el moviment Auxilia, creat a Barcelona el 1952, que tenia com a objectiu, mitjançant activitats concretes, la inclusió social i cultural de les persones amb discapacitats físiques. Durant els anys noranta va tenir també una etapa de compromís polític, amb el CDS, encara que mai no ocupà un càrrec institucional. Posteriorment, va donar suport al seu fill, Joan, regidor del PSOE, tancant la llista que Joan encapçalava. Paulín mor el 22 de febrer de 2007, a 84 anys.
