C.M. / Ciutadella – Què us va empènyer a acceptar presidir una entitat amb tanta història (1881) com el Cercle?
El Cercle Artístic és la institució cultural més antiga de Menorca i la segona més antiga de Balears després de l’Estudi Arqueològic Lul·lià. Presidir el Cercle és per a mi una responsabilitat important perquè són 145 anys d’història que pesen i que has d’intentar mantenir. I de cada cop, mantenir una institució com aquesta és més difícil. La societat actual no precisa d’espais on socialitzar. I això es nota. En aquests moments, la massa social del Cercle és considerable, amb 450 socis.
Quina és l’edat mitjana dels socis?
La mitjana d’edat és alta. Els socis que es mantenen són els històrics, i hi ha molt poc jovent disposat a agafar el relleu. Per sort, les seccions lligades al Cercle compten amb força participació de joves. Però no n’hi ha prou. Ens hem entestat a aconseguir que aquesta entitat sigui dels joves, o no hi serà d’aquí a uns anys.
Quin paper han de jugar entitats com el Cerle en el futur per adaptar-se als canvis socials i tecnològics?
Tant de bo tingués la resposta. Empram les noves tecnologies perquè som conscients que és una manera senzilla i directa d’arribar a la gent. Crec que tot i les coses bones i positives que tenen les xarxes socials, estan provocant una mena d’adormiment de la societat. Per tant, pens que el nostre paper com a entitat cultural ha de ser de dinamització social. Temes com el de la transformació de la Plaça des Born en un espai d’ús preferent per als vianants han de poder tenir un espai on debatre’s obertament.
Quins arguments feríeu servir avui per convèncer una persona jove perquè es fes sòcia del Cercle?
Quan vaig decidir fer-me soci, a l’any 1986, la meva principal motivació era aportar a la societat ciutadellenca des de la cultura. En aquells moments, Jeroni Marquès acabava d’entrar de president i em va proposar fer-me càrrer del cicle de debats Dialoguem. A partir del 2005, quan vaig baratar de residència i d’illa, em vaig deslligar de les directives del Cercle. Quan em vam demanar, ara, si volia assumir la presidència del Cercle, vaig haver de dir que sí; no per obligació, però sí per compromís i responsabilitat. Amb quins arguments intentaria convèncer un jove perquè es faci soci? Tant de bo ho sapigués. Crec que la nostra societat serà allò que vulguin els nostres joves.
Quina és la situació econòmica del Cercle, a dia d’avui?
Dolenta, gràcies a Deú. En aquests moments, tenim un problema greu de liquiditat. Els ingressos del Cercle consisteixen bàsicament en les quotes dels socis, el lloguer del bar i algunes subvencions. Les ajudes representen aproximadament un 20% del total.
I el Premi Born?
El Premi Born va de banda, perquè rep subvencions directes. Fins avui, almenys teòricament, el Premi Born s’autofinançava; és a dir, el premi es paga amb les subvencions que rebem. I dic fins avui perquè la novetat de la setmana passada és que l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i la Musica (INAEM) ens reclama que tornem la subvenció de l’any 2021: 11.000 euros.
Per quin motiu?
Perquè segons el tècnic que ha fet la valoració de les justificacions d’aquestes ajudes, l’INAEM resulta que no subvenciona premis. Cal tenir en compte que des que es falla el Premi Born fins que presentem els justificants de les subvencions passen uns mesos, perquè l’entitat ha de comprovar primer que l’obra guanyadora compleix tots els requisits que marquen les bases, entre els quals que sigui inèdita; és a dir, que no s’hagi representat mai. Aquesta feina, duu el seu temps, el que fa que no puguem pagar el premi immediatament, sinó uns mesos més tard, en aquest cas dins un exercici posterior (2022). Doncs bé, resulta que aquest fet ens ha passat factura, mai més ben dit.
Quina dotació té actualment el Premi Born?
14.000 euros. El Consell aporta 15.000 euros, el Govern balear 15.000 més, l’Ajuntament de Ciutadella 8.000, més la subvenció que rebíem de l’INAEM i uns 5.000 euros de micromecenatges. En total, el Premi Born té un pressupost de 52.000 euros, dels quals 14.000 es destinen a pagar el premi. En les condicions actuals, és a dir, sense tenir en compte l’ajuda de l’INAEM, no cobrim els 52.000 euros. I tot això en un any en què celebrem els 50 anys del Premi Born de Teatre. Ja us puc avançar que, molt probablement, serà l’aniversari de l’ajust econòmic perquè no podrem fer front a l’organització d’una gala com la que estàvem acostumats. S’haurà de repensar la gala i tot el que envolta el Premi Born. De moment, pensam recórrer aquesta resolució de l’INAEM, al manco per poder arribar al mes de setembre i veure si podem fer alguna gestió amb el Ministeri de Cultura per reconduir la situació.
Deixant de banda el finançament del premi, la situació econòmica ja és ben complicada…
Ara mateix tenim l’espasa de Damocles de la darrera reforma, que es va pagar a través d’una hipoteca que seguim pagant i que ens representa uns 25.000 euros anuals. És clar, tota aquesta situació ens limita moltíssim, fins al punt que ara mateix no tenim gairebé liquiditat i tenim factures a pagar pendents de veure com fem per pagar-les.
Aquest serà un dels grans reptes que tindreu en el vostre mandat…
Un dels grans reptes, no; és el gran repte que se’m planteja com a president.
Amb tantes limitacions econòmiques es deu fer complicat pensar a impulsar grans novetats…
Quant a seccions i demés, no, però quant a l’activitat pròpia del Cercle, la que realitzem setmanalment els divendres, crec que podem fer alguna cosa més. Pens que hi ha temes a la nostra societat que són al mig del carrer i que es debaten a les barres dels bars, que estaria molt bé que es tractassin aquí. M’estic referint a tots els temes vinculats al turisme, a l’habitatge i a tots aquells problemes que fan que la vida a Menorca sigui en aquests moments complicada. Crec que això requereix d’un cicle com va ser Dialoguem. Aquest és un projecte que tinc ganes d’impulsar.
Com us imagineu el Cercle d’aquí a 10 ó 20 anys?
Allò de donar gratuïtament el teu temps o la teva saviesa de cada vegada és més difícil de veure. La junta directiva d’aquesta entitat no ha cobrat mai, ni cobra ni crec que ho faci en un futur. És a dir, aquesta feina és absolutament altruïsta. Tampoc no pagam els conferenciants. Tota la gent que entra al Cercle i que comparteix els seus coneixements amb la societat ho fa a benefici d’inventari. Pens que aquest és un repte que nosaltres volem mantenir. Tot s’està mercantilitzant, i el temps, també. Nosaltres creiem que hi hagi reductes, encara que siguin petits, on es mantingui aquest tipus d’activitat.
Què us agradaria que descobrís la gent del Cercle que no sap?
Crec que el Cercle té una oferta cultural força interessant, en la més àmplia expressió del terme cultura, a més de tota l’activitat dels caps de setmana de conferències i debats. Per tant, no ens podem queixar. Fem moltes coses, i amb molts pocs recursos.
Què us agradaria aportar, com a president, que quedés com a empremta del vostre pas per l’entitat?
No sé si em creureu, però és una cosa que no m’he plantejat. La meva idea és anar a resoldre els problemes a mesura que es van plantejant. Crec que en açò som bastant pragmàtic, segurament perquè pens que els grans objectius normalment esdevenen grans fracassos. Pens que d’allò que es tracte és d’anar consolidant poc a poc el que hi ha. Si, a més a més, ho podem millorar una miqueta, serà meravellós.
Personalment, quin és el moment més emocionant o significatiu que he viscut fins ara com a soci del Cercle?
Crec que el moment més emotiu per a mi va ser el dia en què vam batiar la sala d’actes del Cercle amb el nom de Sala Jeroni Marquès. No se n’havia rallat. Me van demanar que presentés l’acte, i en el moment de la presentació vaig dir que potser estaria bé que sala dugués el nom de Jeroni Marquès. El president, que si no record malament era Pau Gener, tota la directiva i els expresidents es van fer seva immediatament la idea i la van dur a la pràctica. Crec que el Cercle és el que és avui gràcies a Jeroni Marquès. Va agafar el Cercle en un moment molt complicat en el qual no funcionava absolutament res, hi havia problemes econòmics molt greus i una crisi social bestial dins el Cercle. El món de la droga havia entrat directament en el nostre local social i l’estava afectant de manera molt greu. Van ser uns anys molt complicats. Fins i tot la manera de celebrar els carnavals estava canviant, i no hi havia doblers per organitzar res. A més, el Premi Born s’havia deixat de convocar.
Podríem dir que Jeroni Marquès ha estat el president més important que ha tingut el Cercle Artístic?
Crec que almenys de l’època moderna, sens dubte.
Us deixeu aconsellar altres persones del Cercle?
Els consells, per a mi, són molt importants. Som conscient de les meves limitacions, que en tinc moltes, i el que procur és que algú les vingui a cobrir. Tinc un bon amic, que és Berto Coll, que, a més ha estat president de l’entitat, i que m’aconsella molt. A més, la seva empresa és la que duu la fiscalitat de l’entitat. Cal recordar que aquesta entitat és la que va garantir que aquí dintre ningú no pogués treure els peus del llençol, creant el Consell Assessor del Cercle. Un consell on hi ha expresidents, persones de reconegut prestigi a nivell econòmic i social i en el qual ens recolzam tots els presidents quan hem de prendre una decisió important. Una de les coses que plantejaré en els pròxims consells assessors és, per exemple, com hem de celebrar enguany els actes del Premi Born.
