Bep Al·lès / Ciutadella – L’acord comercial anunciat diumenge passat entre la Unió Europea i els Estats Units ha sacsejat els sectors exportadors de tot l’Estat. Tot i evitar una guerra comercial oberta, l’aplicació d’un aranzel fix del 15% sobre una gran part dels productes europeus exportats cap als EUA encén les alarmes, també a Menorca. L’acord exclou alguns productes “estratègics”, però colpeja amb força sectors clau per a l’economia insular: alimentació artesanal, oli, formatge… i calçat.
Formatge i oli, menys competitius als EUA
El formatge de Maó-Menorca, un dels emblemes gastronòmics de l’illa, és un producte artesanal amb presència creixent al mercat nord-americà. Amb l’entrada en vigor dels nous aranzels, el seu preu final augmentarà fins a un 15%, fet que el farà menys competitiu en un mercat sensible al preu, com és el dels productes gourmet als Estats Units.
El mateix passa amb l’oli d’oliva extra verge ecològic menorquí, de producció limitada però amb gran valor afegit. En un entorn on Itàlia, Grècia o fins i tot països no europeus poden oferir alternatives a millor preu (i sense aranzels tan elevats), l’impacte es pot traduir en una caiguda de vendes o pèrdua de clients habituals.
Això afectaria directament petites explotacions familiars, cooperatives i cellers locals que havien obert canals d’exportació a EUA en els darrers anys, aprofitant l’interès creixent pel producte local de qualitat europeu.
El calçat menorquí, també en risc
Però no només la taula se’n ressent. El sector del calçat, històricament important a Menorca i amb marques que han sabut reinventar-se i exportar amb èxit (especialment sabates i avarques), també figura entre els afectats.
Amb la nova mesura, les exportacions de calçat espanyol a Estats Units —que ja suportaven altres barreres aranzelàries— hauran de competir amb un nou sobrecost del 15%, fent trontollar els acords amb distribuïdors o minoristes nord-americans. En un sector globalitzat on Turquia, el Marroc o Vietnam ofereixen produccions a menor preu, el risc de desplaçament del producte menorquí és real.
Els fabricants més petits, sense una gran capacitat per absorbir aquest sobrecost, podrien veure’s forçats a replantejar mercats o a prioritzar la venda a Europa, Regne Unit o mercats asiàtics, on no hi ha de moment barreres similars.
Adaptar-se o perdre oportunitats
Des de les organitzacions agràries i industrials ja s’ha fet una crida a revisar l’acord, especialment per part del govern espanyol i de Brussel·les. Mentrestant, les empreses menorquines amb exposició al mercat nord-americà hauran de valorar com adaptar-se: ajustar preus, cercar nous mercats o reforçar la seva diferenciació a través de la qualitat, la sostenibilitat i l’origen.
Menorca, que ha fet una aposta decidida per l’exportació de producte autèntic, de territori i valor afegit, es troba ara davant d’un repte global. El nou context aranzelari no només afecta grans xifres: pot condicionar la viabilitat de petites empreses locals i el futur d’un model econòmic basat en la qualitat i la sostenibilitat.
