Antoni Liz Femenies/Ciutadella – René Descartes (1596-1650) es un filósof, matemàtic i físic francés que en una època temprana de la Ciència ja es plantejava el dubte metòdic, un procés filosòfic que consisteix a dubtar de tot coneixement previ per trobar veritats indubtables sobre les quals construir un sistema de coneixement sòlid.
És un mètode escèptic que utilitza el dubte com a eina per assolir la certesa.
Dins el seu mètode de dubte metòdic ja considera que els sentits ens poden enganyar.
Podriem afegir que els raonaments filosòfics i/o cienfífics també.
Moltes vegades pensadors o científics han arribat a conclusions oposades.
Recordem a Heràclit que deia que tot es movia, i a Parmènides que defensava dir que tot estava quiet.
No es estrany que en un principi els humans trobasin que la Terra no es mou i que tot gira al al voltant de la Terra. Els sentits ens diuen que la Terra no es mou.
De tota manera la Ciència s’ha d’estalonar en observacions, mesures i raonaments. També en teories (com la de l’evolució o com el Big Bang) i conjectures matemàtiques que a vegades no tenim forma de demostrar, però que no trobam cap exemple que demostri que no són certes.
No hi ha dubte de que la ciència té bastant de prestigi i consideram fiables les afirmacions que fan «els cièntífics», però moltes vegades ha resultat que els pocs que defensaven el contrari tenien raó.
Tenim un exemple en el moviment de la Terra que defensaven Copèrnic i Galileu en contra del que en diuen els nostres sentits. També és difícil «notar» el moviment d’un vaixell a la mar en calma.
A vegades també hi ha errades amb la difusió de les idees científiques.
La majoria de llibres diuen que Newton va establir la llei de la gravitació universal:
quan realment va establir les relacions de forma independent per a cada variable. Antigament es pensaven que on és la Lluna, enfora de la Terra ja no hi ha gravetat. Newton va descobrir que si que n’hi ha però molt més petita que a la Terra, pel fet de que es troba molt més enfora.
A més el valor de la constant G no era conegut per Newton. El van mesurar Cavendish i altres molt més tard.
G = 6.67 × 10−11 N · m2/kg2
Actualment també hi ha temes discutibles com per exemple El canvi climàtic i la teoria del Big Bang.
El canvi climàtic afectat per interessos econòmics i polítics. Al gràfic de l’observatori de Izaña (Tenerife) mostra l’augment progressiu de CO2 i també les oscilacions estacionals amb disminuacions a les èpoques d’estiu a a l’hemisferi Nord per l’augment de la fotosíntesi de la vegetació que provoca una dismimució temporal.
Tampoc es comenta en general que la variació de temperatura i de CO2 estàn relacionats però que l’aument de CO2 a vegades és posterior a l’augment de temperatura de la Terra.
També la teoria del Big Bang podria tenir canvis per les noves observacions del telescopi James Webb i altres.
Tampoc es prou fiable una informació cièntífica pel fet que surti citada a moltes fonts ja que es poden fonamentar en una mateixa font original que podria ser falsa.
El coneixement científic és complex i és difícil tenir certesa absoluta.
Com feia Descartes és millor dubtar de tot, informarse de fonts originals i raonar.
