
Si amb deu anys, quan escoltava El Bandoler de Lluís Llach -al voltant d’un foc de camp multitudinari al pinar de La Vall durant un campament de la parròquia de Ferreries; les tendes de campanya estacades a poques passes- per boca d’uns catalans cantants i guitarristes que en van fer una versió sentida i extraordinària, m’haguessin dit que un dia, l’autor de la cançó i d’altres com ara L’estaca, que vaig gaudir als soterranis de Cracòvia en una versió polonesa, o Que tinguem sort, em diria, durant la presentació a Puigcerdà d’una novel·la seva titulada El llibre daurat publicada per Univers, la mateixa editorial de La malaltia del cor, que el veritable novel·lista i escriptor era jo -en veritat un nan- i que ell -en veritat un gegant-, era un simple cantant i ho assegurés adreçant-se al molt públic present a la sala de la biblioteca hauria pensat que era tan impossible o inversemblant com si els cotxes volessin en l’actualitat o que una nau tripulada aterrés a Mart. I va succeir. I, a més de la dansa comuna de paraules modestes que van d’una banda a l’altra traient-se mèrits i atorgant mèrits, vaig pensar en l’afamada escultora amb casa a Ciutadella des de fa anys que, en una classe magistral a la Universitat de Barcelona, a la facultat de Belles Arts, va dir que l’autèntic currículum, o el currículum secret, són els comentaris sense repercussió mediàtica que reps -o no- de persones de l’ofici ja siguin consagrades, com és en aquest cas l’exemple de Lluís Llach, o de persones en formació, com va ser el cas dels estudiants amb Susanna Solano. I és que Lluís Llach és el darrer gegant que existeix a Espanya i a Europa. Esfondrats per la destral de la contradicció ideològica, de la violència institucional, del servilisme creatiu o de la covardia personal ja no queden titans a Espanya, només Lluís Llach. Cantautor exclusivament en català que ha triomfat a tot el món -i no només, com molts cantants espanyols, a Sud-Amèrica-, activista social, polític europeista, creador d’organitzacions no governamentals de caràcter solidari a l’Àfrica, vinater i impulsor del ressorgiment del vi del Priorat des de Porrera és l’única, com la sequoia gegant del llac de Puigcerdà, que l’estat espanyol ha estat incapaç d’assocar.
LLACH. Gran extensió d’aigua que ocupa una depressió de la terra. Receptacle fet d’obra, on es recull el most del raïm trepitjat. Llinatge.



