El telescopi espacial James Webb ha trobat la galàxia més llunyana coneguda, formada només uns 300 milions d’anys després del Big Bang.
És una galàxia (JADES-GS-z14-0) de la constel·lació de Fornax en una zona on hi ha més de 45.000 galàxies que no podem veure bé des de Menorca.
Ja l’havien trobada fa un any però ara han trobat que és la més antiga de les trobades.
Es troba a 13.400 milions d’anys-llum i la llum que ens arriba ara permet calcular que es va formar quan només feia uns 300 milions d’anys del Big Bang.
Presenta un desplaçament al vermell de 14,32, major que el rècord anterior de 13,2. A més, és molt lluminosa.
La font té un diàmetre de més de 1.600 anys-llum de diàmetre.
El problema que es planteja és com s’ha format una galàxia tan grossa en tan poc temps astronòmic (300 milions d’anys-llum).
Tal vegada l’univers és més antic del que es pensava (13.700 milions d’anys) o els primers milions d’anys van ser de més activitat.
La formació del nostre sistema solar (4.500 milions d’anys) va necessitar 15 vegades més temps que la formació de la galàxia més llunyana.
El temps que ha passat des del Bing Bang (13.700 milions d’anys) és 46 vegades major.
També és molt major el temps que passarà fins a la fusió de la Via Làctia i la galàxia Andròmeda (uns 3.000 milions), 10 vegades major.
Recordem que el telescopi es va llançar a l’espai el desembre de 2021 i el varen situar al punt de Lagrange 2, a 1,5 milions de km de la Terra, darrere la Lluna.
En menys de 4 anys ha fet un bon nombre d’observacions i mesures i ha trobat quasi 1.000 galàxies formades poc després del Big Bang.
També ha estat captant imatges de la nebulosa d’Orió i detectant fusió de forats negres a l’univers llunyà.
PERSÈIDES
Les Persèides fan el màxim de pluja d’estrelles la nit del 12 al 13 d’agost, com cada any.
Podem trobar el radiant a partir de les 22 h al nord-est. Estarà davall Cassiopea. La posició del radiant es mou un poc d’un dia a un altre però es troba a la zona de Perseo (d’aquí ve el nom d’aquesta pluja).
Les estrelles es poden veure a qualsevol posició del cel, però només són Persèides si van en una direcció que surt del radiant. Podríem veure estrelles que es mouen en altres direccions però no serien Persèides.
Així com avança la nit, el radiant i les constel·lacions va pujant cap al zenit. Però la lluna minvant dificultarà la visió a partir de la sortida poc abans de les 23 h de dia 12. També sortirà Saturn prop de la Lluna.
Les Persèides es produeixen quan la Terra passa per l’òrbita del cometa 109P/Swift-Tuttle, que té un període de 133,28 anys.
Aquest cometa va passar pel periheli (prop del Sol) el dia 11 de desembre de 1992 (1,55 UA) i pel punt de tall amb l’òrbita de la Terra el 31 de desembre de 1992. No tornarà fins l’any 2126.
El diàmetre del cometa és d’uns 26 km.
L’òrbita del cometa creua l’òrbita de la Terra només en un punt. Si alguna vegada el cometa passés per aquest punt el dia 12 d’agost podria xocar amb la Terra. La probabilitat de que passi açò és molt petita i no es preveu en milions d’anys.
El pla de l’òrbita del cometa està molt inclinat respecte al pla de l’òrbita de la Terra i dels altres planetes del Sistema solar, per tant tampoc pot xocar amb altres astres.
