Miriam Triay / Ciutadella – De na Gemma Contreras ja n’hem parlat. Il·lustradora i dissenyadora gràfica, ens va obrir les portes al seu món artístic, fa uns quants mesos-concretament a la revista trimestral Nua n.9-. Però encara ens quedaven moltes facetes de la seva persona per descobrir i explorar. Així que, en la primera Nua del 2025, la nombre 14, hem volgut tornar a tocar a la seva porta, perquè ens mostri una mica més. I perquè ens dissenyi la portada. Una d’acolorida, mística, femenina, i ben menorquina.
UN TALENT INNAT
D’ella idò, ja sabem algunes coses, com que des de ben petita li atreu el món de la il·lustració i el dibuix. “Als quatre anys ja dibuixava. De fet, aquest any passat, el 2024, em vaig retrobar amb algunes mestres que vaig tenir a l’escola, i encara guarden alguns dels dibuixos que els feia”, ens confessa l’artista. Dibuixos, alguns, que fins i tot formaven part d’encàrrecs que les mateixes professores l’hi feien. Com murals per a la classe d’escenaris d’òpera, petites postals, o fins i tot, s’Àvia Corema per a tots els cursos.
És amb aquesta edat, també, quatre – sis anys, que començà la seva pròpia editorial inventada de contes infantils, ‘Contes divertits’, a través de la qual, imaginava i dibuixava diverses històries que després compartia amb els seus familiars i amics. Una empresa per la qual, fins i tot, dissenyà un logotip. Demostrant així com, el seu camí, d’alguna manera feia temps que ja estava escrit.
Quan arribà idò, l’hora de partir a estudiar, es va decantar per la il·lustració. Tenia molt clar que volia il·lustrar, sobretot, contes infantils. Però no va ser fins un poc més avançada la seva trajectòria acadèmica, que es topà amb el disseny gràfic, i comprengué que era un gran complement. Que amb ambdues professions, agafades de la mà, podria fer molt més.
UN GRAN VENTALL
Podríem dir idò, que la història de na Gemma, és una d’escrita. O de dibuixada, més bé. Des d’uns inicis ben primerencs. Ara, na Gemma és il·lustradora, però també dissenyadora. Com ja albirava aquell primer disseny d’un logotip. I els projectes amb què treballa, de manera autònoma, surfegen una mica entre el gran ventall que li ofereixen ambdues professions.
Però la seva passió per l’art no només s’expressa a través de la il·lustració, i del disseny gràfic. També ho fa de moltes més formes. Amb un gran món artístic per explorar, na Gemma experimenta amb tot el que pot. La costura, el teatre musical, el punch needle, el fang assecat a l’aire, el ballet… són algunes de les passions presents en el seu dia a dia. A més dels diversos projectes personals que s’acaben barrejant, en una línia molt difosa, entre professió i afició. Com ella mateixa confessa: “Provaria i experimentaria totes les arts. És un mon que em fa vibrar”. I així ho demostra.
La seva meta segueix sent, com quan tenia quatre anys, poder il·lustrar llibres infantils, però a tot açò se li han sumat moltes més facetes per explorar. Com la renovació de la imatge d’una marca; la venda dels seus pins en forma de llimona, i altres, fets amb fang assecat a l’aire; o la connexió amb altres persones interessades en l’art, a través d’impartir tallers de formació.
Com ella mateixa diu: “Hi ha tantes possibilitats, i tantes cares de l’art que m’atreuen i m’agraden, que no em tanc les portes a res. Sempre estic disposada a anar provant, i sumant altres aficions a la meva trajectòria”. Unes que, com ja deim, no només es queden en passió, sinó que poden evolucionar fins a convertir-se en projectes professionals.
“Actualment estic fent alguns pins, a través de fang assecat a l’aire. Per exemple, ja he començat amb les llimones, que he anomenat: ‘la petita llimona estilosa’; i tenc pensat dissenyar-ne amb altres formes. La idea és crear una col·lecció, que la gent vulgui anar fent. I a poc a poc, seguir experimentant”.
A més de seguir treballant en altres projectes personals, que fa temps li roden pel cap, i que potser algun dia pròxim, veuran la llum i podrem conèixer. Qui sap, tal vegada, fins i tot, arribarà el dia en què formarà la seva pròpia editorial… ‘Contes divertits’…
“CRIDA ESPECIALMENT L’ATENCIÓ: Lo imaginativa que és, d’un dibuix de quatre retxes, te monta una història molt rica en connotacions imaginatives”. Foto: Arxiu Gemma Contreras.
L’ART COM A PROFESSIÓ, A MÉS D’AFICIÓ
En l’actualitat més immediata na Gemma té una sèrie de projectes en marxa, que contesten a les seves diverses passions. Alguns de professionals, i d’altres de més personals. Però de pocs d’ells ens vol parlar. “No m’agrada parlar de projectes, i fer-los públics, quan tot just han començat a coure’s. Sent que si ho faig, els estic destinant al fracàs. Fins que no estan pràcticament llestos, no n’avanç res”.
L’artista vol gaudir del procés de creació, del sorgiment de la idea, i l’elaboració de l’avantprojecte, d’una forma més individual. Ja sigui juntament amb altres companys de professió, o amb els clients concrets, però sense compartir-ho amb ningú més. Supòs que la part mística que la caracteritza, i que ja descobrirem millor quan parlem de la portada, tenen alguna cosa a veure.
Tanmateix, és l’avantprojecte, el naixement de la idea, el començament, i totes les tasques que venen abans del projecte final, les que Gemma més gaudeix. Com ella mateix ens explica, el resultat, el que tothom veu, i sobre el que tothom opina, ve d’un camí més llarg, de “tota una explicació d’unes vivències pròpies, d’unes lectures, d’una documentació molt llarga, d’una investigació, d’un viatge. Tot un camí que et porta a l’expressió final”.
És aquest avantprojecte el que na Gemma més valora. El que més gaudeix, i el que més vol destacar. Ja que moltes vegades no es té present, sobretot en tasques més creatives i artístiques, tota la feina que hi ha al darrere d’un projecte. “Tot el que ve abans del resultat, és el més important, el que vius més, potser. Perquè que existeixi un avantprojecte, no vol dir que hi hagi d’haver un projecte final. A vegades es queda pel camí, es queda en res. I el més bonic d’açò és que, al cap d’uns anys, quan has crescut més de forma professional i personal, puguis tornar a agafar aquells avantprojectes començats, i reprendre’ls. Veure com una cosa que fa uns anys potser no veies com acabar, ara funciona. Que creixes, i evoluciones. És la forma més directa de veure-ho. D’experimentar-ho”.
Són formes de concebre aquest tipus de feines més creatives que, a més, i en el cas de na Gemma, van creixent i ampliant-se. “Amb els anys he anat aprenent més formes d’expressar-me, de crear, més tècniques artístiques, que m’han servit per evolucionar i aprendre”. Per sumar, a tot el que l’artista ja era i feia.
UNA CARTA DEL TAROT
Molts són els fronts oberts de na Gemma. Els camins per explorar i les facetes per investigar. Des de l’afició, però també des de la professionalitat. Mons, diversos, que, d’alguna manera, es poden barrejar. El misticisme és un d’aquests, que fa poc va començar a experimentar. Li interessa, com una aficionada, pel que sent curiositat i atracció, i hi dedica el temps que pot i vol. Les cartes del Tarot, per exemple, són una de les facetes que més l’atreu. Així com els llibres d’oracle. Dins el món del tarot són moltes les portes que vol obrir, i explorar.
És imaginant i coneixent aquest món, que neix la portada de Nua. “Quan em vau comentar que la portada havia de representar el que era la feminitat per jo, gairebé tot d’una, em va venir a la ment, la carta de l’Emperadriu”, ens explica l’artista. “Vaig pensar que era la més adient per la meva aportació en aquesta revista. És la representació més clara de com jo visc la feminitat, del que significa”.
Així, la carta més representativa de la feminitat, dins el Tarot, va ser l’escollida per na Gemma. Qui, tanmateix, li va donar una interpretació una mica més personal, i menorquina. Amb colors representatius del naixement de la primavera, així com la mateixa estètica; la protagonista està rodejada d’una sèrie de plantes, gairebé totes típiques de la nostra illa. Com el narcís, l’ull de bou, la cicuta, o el fel i vinagre. “L’Emperadriu de Menorca, situada a casa nostra, segons la meva interpretació. En una època en què les flors comencen a sorgir. La primavera, que és quan surt aquest nombre”.
Una portada que navega per la representació de la dona, per na Gemma, presentant trets personals de la mateixa artista.
“L’emperadriu és una carta relacionada amb la feminitat. I lligada amb la creativitat, l’abundància, la cura i la natura. I també amb la llibertat. Per jo tots aquests elements són clau per representar a la dona, en general, i a mi, concretament. L’emperadriu està envoltada de creació, de rituals, d’un espai de protecció. Igual que com em sent jo quan em pos a crear, en el meu espai segur. La necessitat de sentir-me lliure dins el meu propi món”.
La nostra emperadriu idò, la de Nua, i la de na Gemma, està representada amb un vestit “com si ballés amb les plantes, com a símbol de la dansa, un moviment lliure, i artístic”; en un espai exterior, ple de natura i de Menorca; amb un pinzell a la mà, com a creadora; i en una època de l’any de renaixement. “La portada és, també, Nua. Fent referència al que representa la revista: la dona i el paper que té a Menorca. La llibertat de mostrar-la i interpretar-la. I la creativitat que demostra”.
