Fa unes setmanes començàvem a comentar la certesa científica d’alguns descobriments. Avui seguim amb el tema.
Molts coneixements científics venen de dades experimentals que quasi sempre són comprovades per altres científics independents dels que presenten el treball (revisió per parells).
Un dels casos més antics el tenim en l’obra de Ptolemeu (c. 100-168) on diu haver fet unes mesures astronòmiques a Egipte, quan en realitat eren mesures que havia fet Hiparc (c. 190-120 aC) a l’illa de Rodes uns 300 anys abans. Seria un cas de plagi i no de falsificació de dades encara que el lloc de les observacions astronòmiques és una dada important. En altres casos Ptolomeu sí que donava l’autoria de les dades de Hiparc.
Un cas més greu es va donar a Londres amb «L’home de Piltdown» el 1912. De forma intencionada es va ajuntar un crani humà i una mandíbula de simi per presentar-ho com el descobriment de restes arqueològiques de l’evolució humana. Anys més tard (1953), es van poder fer noves proves de datació amb carboni-14 que van destapar l’enganada: les restes eren de centenars d’anys i no d’uns 500.000 anys, com deien els descobridors (Charles Dawson i Arthur Woodward).
En matemàtiques, les demostracions presentades també s’han de comprovar. El juny de 1993 Andrew Wiles presentava en tres dies la demostració del teorema de Fermat, en més de 100 pàgines. Després, un equip d’experts que comptava amb Gerd Faltings i Nick Katz va revisar la demostració de Wiles. Es va trobar una errada que finalment el maig de 1995 es va poder corregir amb un treball conjunt de Wiles i Richard Taylor: «Propietats anulars teòriques de certes àlgebres de Hecke». Aquest treball completava la demostració de Wiles: «Corbes el·líptiques modulars i el darrer teorema de Fermat».
Podem trobar investigacions amb dades inventades o manipulades, per exemple eliminant les que no confirmen les hipòtesis i seleccionant només les que les confirmen.
En cas de productes de cosmètica, neteja, farmàcia, etc. on hi ha interessos comercials podem trobar propagandes amb expressions enganadores com: «clínicament provat», «provat en laboratori», «positiu en el 95% del casos», «científicament comprovat», etc., sense dir quin ha estat el nombre de casos de l’estudi, ni els percentatges d’èxit dels resultats.
Vindria a ser com el que fan algunes persones quan diuen al seu currículum «Ha estudiat la carrera de … i de …», quan a lo millor no han passat del primer curs. Pot ser no enganen però intenten fer pensar el que no és. També n’hi ha que posen «S’ha titulat …» «S’ha doctorat en…» i en aquest cas potser sí que enganen.
Com acabàvem la primera part, el coneixement científic és complex i és difícil tenir certesa absoluta; convé dubtar de tot, informar-se de fonts originals i raonar.
Actualitat astronòmica
Dia 9 d’agost hi ha lluna plena i amb la propera lluna plena del 7 de setembre hi ha un eclipsi total de Lluna que es podrà veure des de Menorca. Hi ha informacions que juguen amb les dues dates per anunciar una lluna plena de sang.
