Durant aquest mes té lloc l’èxode més important dels habitants de les grans ciutats cap a les costes o a les muntanyes i Mallorca, acaba d’omplir-se de turistes àvids de gresca. Palma ja no experimenta la quietud que tenia un temps a l’agost. De cada any la sensació de saturació és fa més patent provocant-me un profund desassossec: augment de la pol·lució (excés d’avions, de cotxes, de creuers), del volum espantós de residus (papereres i contenidors plens a vessar), consum desmesurat de l’aigua -enguany hi ha sequera-, instal·lacions sanitàries col·lapsades, pobles desfigurats pels lloguers vacacionals, etc. I no sembla que tot això sigui suficient per a què els nostres polítics arribin a un consens i aportin idees per posar fre a una cursa desbocada cap a la destrucció d’un petit i fràgil territori com les illes Balears. Per ventura és una visió massa pessimista del panorama actual, però és el que sent quan veig els canvis que ha sofert el món que m’envolta degut a la incommensurable cobdícia humana.
Per oblidar una mica aquests pensaments tristos massa a l’ordre del dia, em plau recordar una cançó escrita i interpretada pel gran cantant i actor francès Charles Aznavour titulada: “París el mes d’agost”. La música fou la banda sonora de la pel·lícula del mateix títol una adaptació de la novel·la de l’escriptor René Fallet publicada l’any 1964. Es tracta de la història d’un home casat amb fills que es queda tot sol a París durant el mes d’agost mentre la família se’n va de vacances al poble i ell s’enamora follament d’una model.
Diu així: “Esborrat pel setembre, el nostre amor d’un estiu tristament es desmembra i mor el passat. Ho esperava però el meu cor buit de tot sembla París el mes d’agost. De llàgrimes i rialles era fet el nostre amor que tement el pitjor vivia el dia a dia, cada carrer, cada pedra semblaven nostres, érem tots sols damunt la Terra a París el mes d’agost. Per dir-te t’estim per molt enfora que siguis, una part de mi mateix queda aferrada a tu i l’altra solitari cerca pertot la llum encegadora de París el mes d’agost. Déu faci que el meu somni de tornar a trobar un poc del mes d’agost damunt els teus llavis pugui fer renéixer el nostre amor una mica foll a París el mes d’agost.”
Un amic meu mai agafava les vacances el mes d’agost perquè em deia que aquest mes era el preludi del final d’una estació alegre, dels dies llargs i lluminosos replets de somnis i d’alegria de viure. Li agradava el mes dedicat a Juli Cèsar, el mes de juliol. Hi ha gustos per tothom!
