Escola de formació Joan Francesc Lopez Casasnovas
Balearia, Ciutadella - Barcelona Advertisement

Bruixeria a Menorca: les Eriçones de Ciutadella

Itziar Lecea / Ciutadella – Són molts els comptes a Instagram que, avui en dia, flirtegen amb la idea de bruixeria com a mètode d’empoderament femení. Cristalls, manifestacions, horòscops, i tot un llistat de pràctiques que uneixen una comunitat femenina que, com fan les religions, donen un sentit profund i de pertinença al món en el qual viuen. Tanmateix, crear comunitat no és la idea que es tenia a Menorca -ni enlloc-, d’aquelles a les quals se les titllava de bruixes. Què eren, però realment? I per què aquesta etiqueta? És a través d’aquesta darrera pregunta que Paula Pons Cardona, una jove arqueòloga que ha desenvolupat un treball d’investigació sobre les bruixes més famoses de l’illa: les Eriçones.

UN TREBALL D’INVESTIGACIÓ QUE VA OBRIR UN MÓN NOU
Paula Pons Cardona és una jove de Maó, de 24 anys, que va fer carrera a la Pompeu Fabra i es va especialitzar en Història. Sempre ha sabut que volia ser arqueòloga, pel que va fer el màster Investigación Arqueológica, a la Universidad Complutense de Madrid i actualment és arqueòloga autònoma. Va ser arran del Treball de final de grau, pel qual havia de tractar un tema històric, que va iniciar el camí que la duria a la bruixeria a l’illa. ”Tenia clar que el volia centrar en Menorca i donar-li una perspectiva de gènere». No sabia per on tirar, fins que va caure a les seves mans el llibre de Brujas, médicos y el Santo oficio. Menorca en la época del rey hechizado, de José Luis Amorós. «En aquest llibre es xerra del cas de les Eriçones, i me’n vaig enamorar. Vaig voler actualitzar el que havia fet n’Amorós, i fer-ho des de zero i amb una altra perspectiva.”

Amb aquest treball ja acabat, na Paula va presentar un projecte a les beques d’investigació del Consell Insular, que li van permetre poder ampliar la recerca que va fer pel Treball de Fi de grau. “És un treball purament arxivístic, tot i que primer vaig fer un treball historiogràfic, per situar-me cronològicament. N’Amorós va ser una peça clau en aquest sentit, tot i que la feina posterior, la vaig fer partint de zero, i consultant l’Arxiu Diocesà de Ciutadella. Allà vaig agafar les carpetes del sant ofici dels anys que m’interessava, i allà la feina va ser passar full per full i veure on es mencionava a na Inés o na Joana. En tenir tots els documents, els vaig escanejar i els vaig transcriure, perquè la lletra del segle XVII no és bona d’entendre.”

Foto: Paula Pons

BRUIXERIA A MENORCA
Deixam a na Paula al segle XXI un moment per anar tres segles enrere. Com ella mateixa comenta, “és important saber com era la institució de l’Església i el Sant ofici a Ciutadella en aquell moment, perquè a Maó no s’ha estudiat la presència de bruixes en aquella època (1680-1708). A Maó no es coneix cap condemna per acusació de bruixeria; en canvi, a Ciutadella n’hi havia bastantes. A Maó tenien una mentalitat molt més oberta al món, mentre que Ciutadella era la seu de la Inquisició, allà on s’ubicava el Sant ofici i a més, era una ciutat emmurallada, molt més religiosa i tancada. Es nota molt la mà de l’Església, perquè pressionava a la gent perquè anés a denunciar coses que no es consideraven normals.”

El cas de les Eriçones és el més escandalós, assegura na Paula, tot i que n’hi va haver alguns més. “Es nota la por i la dèria de la societat d’aquell moment, a què qualsevol dona pogués ser bruixa.”

PER QUÈ VAN SER TAN IMPORTANTS LES ERIÇONES?
Les Eriçones són tres dones que van viure en el període abans mencionat, entre finals del segle XVII i principis del XVIII: na Magdalena Fornaris, n’Inés Comellas i na Joana Gonyalons. Àvia, mare i filla d’una mateixa família. Na Paula s’ha centrat en les dues darreres.

“La fama que tenien, crec que va fer molt que fossin família. A na Magdalena la van acusar de casamentera, pel que diu el llibre de n’Amorós, fins al punt que la van desterrar a Maó. Amb ella va partir n’Inés. En tornar, quan na Inés tenia 27 anys, es va casar, tot i que ja era considerada major per l’època. Tot va anar de la mà de que tenien coneixements de tipus sanitaris, sembla que eren curanderes, eren dones que, segurament, de generació en generació, van adquirir aquests tipus de coneixement de medicina alternativa i de cures, que no estaven ben vistos. Moltes de les acusacions, de fet, van en aquest sentit, com que alguna d’elles havia curat un mal de cap a un infant.”

Na Paula comenta, segons ha descobert gràcies a les seves investigacions, la societat es van centrar en elles. “El que he vist a moltes de les declaracions és que la investigació anava sobre una altra dona, però sempre acabava apareixent el nom d’alguna de les Eriçones. Tothom les assenyalava.»

PER QUÈ EL NOM ERIÇONES
La fama de les Eriçones no va ser només una cosa del moment. Els documents del Sant ofici s’han preservat, el que ha donat una idea de com eren vistes en aquella època. Inclòs el nom. “És un nom que és contemporani de l’època, tot i que amb la investigació no he trobat el perquè d’aquest nom. Potser pel fet que els eriçons són uns animals que surten de vespre, i se sabia que les bruixes, en teoria, sortien de vespre. Per les espines, també podria significar perill, que no et pots atracar a elles perquè sinó et poden fer mal. És un nom simbòlic.”

BRUIXERIA AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE
A banda d’actualitzar la investigació feta per Amorós en els anys 90, na Paula va voler donar-li un nou significat. “És important, com a dona, xerrar des de la perspectiva de gènere. Les investigacions fetes fins ara eren purament històriques, amb un estil molt més periodístic. Mentre que la meva intenció ha estat fer la transcripció d’aquells documents per posar-los a l’abast de tothom i que puguin ser llegits. Crec que, llegint cada persona aquesta documentació, es poden treure moltes interpretacions. Jo he fet la meva. M’encantaria poder-ho publicar en un moment, per donar l’oportunitat a tothom de fer la reflexió de com s’actuava en aquell moment.”

“La meva conclusió, amb perspectiva de gènere i moderna, és que la figura de la bruixa, si ho comparam amb el que realment eren, és molt injusta. Tenim una imatge de dones velles, dolentes, majors, amb capell…tots els estereotips. I trob que era injust, perquè n’Inés i na Joana segurament eren dones que potser tenien més coneixements per l’època en la qual vivien, que eren més modernes i intel·ligents, i per açò van ser mal vistes. He volgut contestar el perquè els hi va passar açò a aquestes dones. A nivell d’acusacions de bruixeria, l’Església i la societat d’aquella època van ser els ingredients essencials per entendre què va passar, a banda de les poques eines que tenien aquestes dones per poder-se defensar. Afortunadament, açò ha canviat.”

Foto: Paula Pons
Carpeta Ciutadana CIME
Plataforma per la Llengua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *