Miriam Triay / Ciutadella – El passat 2024, na Noemí Vega Palau, es va convertir, de forma oficial, en la gerent de la Immobiliària Palau. Empresa que va crear i dirigir la seva mare fins que va decidir passar-li les regnes. Ara, na Noemí, amb diversos cursos sota el braç, i un títol que la col·legia per ser advocada, ha decidit embarcar-se en diversos projectes professionals, que l’hi obren les portes al món dels negocis.
Com acaba sent la gerent de la Immobiliària Palau?
Vaig iniciar la meva trajectòria estudiant la diplomatura de Turisme. Però després de treballar a un hotel, em vaig adonar que no era el camí professional que volia seguir.
En aquells moments, concretament l’any 2003, la meva mare va decidir muntar la Immobiliària Palau. Així que vaig començar a fer feina amb ella. Per provar un altre sector. Que em va agradar i atreure.
Però sense estar-me aturada mai, fa gairebé una dècada vaig decidir que el meu camí professional havia de seguir, també, un altre rumb, i vaig començar a estudiar el grau de Dret, a través de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Mentre ja començava a agafar més responsabilitats de direcció en la Immobiliària Palau.
Realment des del 2015 som la directora general de l’empresa, però, com que la meva mare encara era per aquí, no és fins l’any passat que vam decidir fer el traspàs de gerència de forma oficial.
Ha fet algun tipus de formació abans d’assumir aquest càrrec?
Durant tota la meva trajectòria dins la Immobiliària, he anat fent diversos cursos, de tot tipus, que em poguessin preparar. D’oratòria, de lideratge, de mediació… Ara, gràcies als estudis de Turisme i de Dret, hi ha diverses àrees dins l’empresa amb què m’he especialitzat més. Però he anat passant per tot, per poder-ho dominar, i dirigir.
Canvi de gerència, canvi de lloc… la immobiliària ha viscut molts canvis.
Sí, el 2024 va ser l’any dels canvis, sense dubte. Feia vint-i-un anys que érem al mateix lloc, i que transmetíem la mateixa imatge; vam decidir que havia arribat el moment de modificar-ho. Així, vam canviar de local, traslladant-nos a la vorera de davant, la vorera bona que en deim noltros. I també vam fer un canvi d’imatge important. El color blau, per exemple, que sempre ens havia acompanyat, ha desaparegut. Era el moment.
Enllaçat a tots aquests canvis, també hi ha hagut aquest traspàs que comentàvem abans. De la meva mare a jo. Una dona que després d’haver aconseguit muntar una empresa d’assegurances, en uns temps més complicats; ara, vint-i-un anys més tard, i després de molta preparació, ha decidit passar-me els comandaments.
La seva mare, idò, pel que diu, va emprendre el negoci en uns temps que, potser, encara no estaven preparats…
Sí, la història de la meva mare és increïble. Ella era agent d’una coneguda empresa d’assegurances, des de feia quinze anys, i s’havia convertit en la delegada a Ciutadella. Fins que un bon dia li van dir, de forma totalment inesperada, que prescindirien dels seus serveis. Així, es va veure sense feina, tota sola (ja que s’acabava de divorciar), i sense rumb. Açò va passar el mes de maig-juny, idò l’agost ja havia muntat la Immobiliària Palau. Va ser admirable.
Va decidir apostar pel món de les assegurances, idò, que en aquell moment estaven en auge, a causa del boom immobiliari, i va partir de zero.
Per jo ella és una dona forta i amb molta empenta. I clarament no podria tenir un millor model a seguir. Per açò, estic orgullosa de poder continuar les seves passes.
Ja que parlam d’aquest tema… què opina de la dona dins el món dels negocis?
Podria dir moltes coses…
Una de les traves amb què més m’he trobat, és que sembla que la nostra paraula, la de la dona, encara no compta el mateix. He assistit a reunions, en què he proposat alguna idea que ha sigut ignorada. I, en canvi, un company meu, home, proposava el mateix, i se l’escoltava. Fins i tot, agradava. I clar, frustra.
A més, també he tingut la sensació que molta gent, pel fet de ser una dona de negocis que he arribat a una posició alta, com una gerència, ja no em mira igual que abans.
En general, en el món dels negocis, que tradicionalment ha sigut d’homes, les dones encara hem de demostrar molt més per aconseguir el mateix reconeixement. I açò es nota molt. Es veu clarament en les estadístiques actuals, on la gran majoria de directors executius (CEOs) encara són homes. Són poques les dones que poden assumir aquest tipus de posicions. I no per manca de capacitació.
I, de fet, consider que les dones podem aportar, una manera de dirigir diferent, no tan agressiva o no tan directa; més estratègica. Però açò encara no es valora.
Se segueix premiant l’agressivitat masculina a l’hora de fer negocis. Una que moltes hem d’assumir, en ocasions, per poder arribar a les mateixes posicions. Sembla que hem d’adquirir comportaments que es perceben com a masculins, i demostrar molt més.
Potser a tot açò s’hi suma, en el meu cas, el fet que som jove, en un món en què la majoria de persones importants són grans. Som dona i jove, en un món d’homes grans. És complicat.
I creu que a la seva mare li passava el mateix? Creu que ha millorat?
Sí que ha millorat, però com dic, encara hi queda molt de camí a fer.
En el cas de la meva mare he vist coses encara més fortes. Com el fet de comentar-li la seva vestimenta, quan assistia a reunions. Comentaris que a un home no els feien, ni els farien.
Tanmateix, i com he dit abans, la meva mare sempre ha demostrat ser una dona molt forta, i tot açò s’ho ha tirat cap enrere. I ha continuat. També és veritat que és gairebé l’única manera de fer-ho. Ignorar-ho, i seguir. Encara que després a casa donis voltes a aquell comentari. No ho demostres. No pots.
Aquests comportaments per part de qui els rep?
Aquest tipus de persones hi són per tot, tant clients com companys. Però realment cada vegada es veu menys. Per sort. El paradigma està canviant, i el món dels negocis, tant si vol com no, s’hi ha d’adaptar. Jo, per exemple, actualment, a més de ser la gerent de la Immobiliària Palau, també dirigesc dos grups de networking. I tot i que a un dels dos grups encara hi ha molt poques dones, a l’altre ja són pràcticament la meitat dels assistents. I tots són tractats per igual.
Llavors, a part de la Immobiliària, fa altres coses?
Sí, un dels projectes en què estic invertint molt de temps ara, són aquests dos grups que coment. Funcionen en format online, i és a nivell de Balears. Són grups conformats per empreses o persones emprenedores de diferents sectors. I el que cercam és, a través de reunions setmanals, poder-nos recolzar. El que s’anomena màrqueting per referència. És a dir, conèixer les empreses dels nostres companys, i poder-los referenciar. Donar-nos feina entre noltros, col·laborar… ajudar-nos. És una nova manera de funcionar, que consider molt necessària.
A més, i explorant la meva faceta d’advocada, també hem muntat una empresa amb una companya menorquina, na Gemma Cardona, que vaig conèixer a la UOC, quan estudiava Dret, que s’anomena Palau Cardona Abogadas. De moment estem començant, i només tenim creada la pàgina web, des de la qual operam. Però la idea és adquirir un local i poder muntar el nostre despatx.
Així, com es definiria?
Com una empresària. I una emprenedora.
M’encantaria, en un futur, tenir projectes i negocis diversos.
Quin és el futur que té en ment, tant en la Immobiliària Palau, com en la resta de projectes?
Pel que fa a la Immobiliària, ara vull una temporada de calma. Un any com a mínim. Perquè han sigut uns mesos de molts canvis. Però, una volta hàgim descansat prou, la idea és obrir una nova oficina a Maó. Vull expandir-la, vull seguir creixent, no vull aturar-me. En aquest sentit, també estem estudiant la possibilitat de portar a terme un projecte, amb dues empreses més de Menorca, relacionat amb el lloguer turístic. Però encara no podem dir-ne res.
I pel que fa a Palau Cardona Abogadas, com dic, la idea és adquirir un local. I a poc a poc poder assumir més feines. Ara acabam de començar, i tenim ja una sèrie de clients. Però volem seguir creixent. De moment, ella s’ha especialitzat més en estrangeria, i jo amb la part més civil. Però ja estem començant a agafar temes de família, per exemple.
Vull continuar expandint tots els meus projectes, i començar-ne de nous. Som una persona molt activa en aquest sentit. I no vull romandre aturada.
De moment no em tanc a res, mentre ho pugui assumir, ho seguiré fent. Quan vegi que ja no arrib a alguna cosa, evidentment, som realista, i deixaré de fer alguns projectes. Però de moment, seguiré fent tot el que pugui i se’m posi per endavant.
