La saturació de la carretera general Me-1 entre Ciutadella i Ferreries és la prova més clara que Menorca paga, avui, la factura de dècades de decisions tímides i promeses incomplertes. Aquesta via, única i sense alternatives, és un coll d’embut que ofega l’economia i posa en risc vides humanes. Els responsables polítics -d’ahir i d’avui- coneixen perfectament el problema, però s’han limitat de moment a apedaçar, pintar les senyals viàries i obres puntuals, mentre el trànsit creix any rere any.
El resultat és un escenari vergonyós: un camió bolcat -com va pasar fa uns estius- pot dividir l’illa en dues, col·lapsant el transport sanitari, el turisme i el comerç. I no, no és “mala sort”; és mala planificació. Les excuses sobre l’impacte ambiental del desdoblament o la necessitat d’estudis eterns només amaguen la incapacitat de prendre decisions valentes. Si Mallorca va poder desdoblar la Ma-15 per reduir accidents i agilitzar la mobilitat, Menorca també pot i ha de trobar una fórmula que combini seguretat amb respecte ambiental.
El debat sobre sostenibilitat és legítim i essencial, però no pot convertir-se en una coartada per a la paràlisi. Hi ha tecnologies, dissenys i estratègies de regulació del trànsit que permeten minimitzar l’impacte sense condemnar-nos a una carretera obsoleta. El que falta és voluntat política real, no titulars.
Cada embús a la Me-1 és un recordatori que la inacció té un preu altíssim: pèrdua de competitivitat, deteriorament de serveis i risc vital per als ciutadans. És hora que els partits polítics deixin de jugar al tira i amolla i afrontin el problema amb un pla integral consensuat, adaptat a les necessitats de l’illa i amb calendari i pressupost clars. Menorca no pot seguir circulant per una carretera del segle passat mentre el món avança.
