Si del període que s’ha denominat la Restauració borbònica en fem una divisió segons el criteri de qui hi va encarnar els drets de la dinastia en cada moment, obtindríem etapes ben clares. La primera, els anys del regnat d’Alfons XII (1875-1885); la segona, la regència de Maria Cristina (1885-1902); i la tercera, el regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Políticament, totes tres conformen uns anys de constitucionalisme liberal, en el decurs dels quals els menorquins tinguérem dret a elegir, no pas un senador com succeeix ara, sinó un diputat propi al Congrés.
Les dues primeres etapes, pel que fa als resultats electorals, més aviat afavoriren els interessos de la dreta canovista, llavors encarnada a l’illa per la nissaga dels germans Martorell i Fivaller, de la casa ducal d’Almenara Alta i el marquesat d’Albranca. Al·ludim als noms de Josep Maria, Ricard i Gabí, fills de l’aristocràcia ciutadellenca potser més activa políticament, nascuts del matrimoni de Gabí Martorell i Martorell, III marquès d’Albranca (1811-1886), i de Mercedes Fivaller i Centurión, marquesa de la Lapilla (1818-1886). El domini d’aquesta saga a les urnes es concretà, dins la primera Restauració, en els comicis verificats el 1876 i 1879. Després del parèntesi, diríem, del triomf de Joan Trèmol Faner en la convocatòria a Corts del primer ministeri liberal de Sagasta (1881), els Martorell assolirien de nou el domini a través del germà Ricard (eleccions de 1884). I encara trobarem la conquesta d’un quart escó guanyat per Gabí en les eleccions de l’1 de febrer de 1891, i que el mantingueren al Congrés fins el 5 de gener de 1893. La lluita electoral d’aleshores fou terrible, aspra, plena de retrets i d’insults al carrer. S’havia d’enfrontar al líder republicà per antonomàsia de tota la Restauració, Rafel Prieto i Caules, a qui va superar en el recompte de vots per una mínima quantitat de catorze paperetes de diferència amb el rival.
En efecte, Gabí Martorell, parlamentàriament parlant, actuà en la segona etapa de la Restauració, en concret l’any 1891, quan encara es mantenia la regència de Maria Cristina.
Havia nascut a Ciutadella el 27 de novembre de 1846. Fou educat, com tots els germans de la família, a Madrid en ambients catòlics: fou secretari de Juventud Católica, quan el seu germà Josep Maria presidia aquesta societat. Seguint el camí d’aquest mateix germà major, també estigué lligat al setmanari «La Cruzada» i a la «Revista Católica de España», ambdues editades a Madrid.
Ben arrencada la Restauració, va accedir al cos diplomàtic. La carrera el portaria a exercir a Brussel·les, Brasil i Berna, a més de París, en la legació espanyola de la qual ostentà la funció de primer secretari. Fou en tornar de la capital francesa que decidí d’experimentar un tomb i passar-se a les curses parlamentàries. Les va desenvolupar, però, durant un espai breu de temps, perquè sols tingué marge vital de participar en uns únics comicis: els de 1891. Entretant, a Ciutadella fou creador de l’Associació de Catòlics i, a per assegurar-se un instrument de propaganda electoral, l’any de la lluita a les urnes fundà per a si el periòdic El Adalid. També tingué gust per la poesia, però amb resultats literaris insignificants. Lluís Casasnovas ha dit, al respecte, que feia «versos de saló destinats a àlbums, ventalls i perfumades esqueles».
Segons queda dit, la participació electoral es va desenvolupar a propòsit dels comicis de l’1 de febrer de 1891, contra el republicà Prieto i Caules. Si aquest va obtenir 3955 vots, el rival conservador en va abassegar 3969, mitjançant una llei electoral que reconeixia per primera vegada el sufragi universal masculí. En ser proclamat guanyador, va prometre l’escó el 17 de març de 1891, però hi renuncià per malaltia el 5 de gener de 1893.
Per a Gabí Martorell, la màquina electoral s’havia endegat el desembre de 1890. Va ser llavors que va promoure una societat que denominà «Círculo Proteccionista». En realitat, era una plataforma de defensa de la seva candidatura, pensada i habilitada expressament per afrontar les duríssimes crides a les urnes que llavors es vivien a Espanya. «Según informes que tenemos por fidedignos —farà saber un periòdic de Ciutadella—, los señores Comellas, Farnés, Florit, Sintes, Alcover y Pujol, fueron designados en comisión organizadora para establecer las bases y proponer la junta de gobierno de una sociedad dedicada exclusivamente a proteger los intereses de Ciudadela, y en especial los de la clase obrera».
Formalment, semblava que no érem davant d’un engranatge electoral pur i simple, no. Més aviat, aparentava una iniciativa social i obrera, impulsada per notables de la dreta ciutadellenca. La mateixa crònica, però, ens descobreix de seguida la finalitat real i pregona. «[…] En la última reunión que se celebró en casa del Sr. Duque de Almenara Alta, quedó constituida aquella sociedad bajo el título de “Círculo Proteccionista”; se inscribieron unos sesenta socios, y por unanimidad fueron proclamados de la junta de gobierno D. José de Olives, D. Vicente Simó, D. Juan Gelabert, D. Bartolomé Fiol, D. Martín Mercadal, D. Francisco Oleo, D. Francisco Roselló, D. Antoni León, D. Juan Rotger, D. Diego Venys, D. Jaime Gornés, D. Rafael Barceló, D. Bartolomé Pons y D. Lorenzo Arguimbau. […] Acordó la junta, como consecuencia de los principios que informan la sociedad, prestar su apoyo a la candidatura del Sr. Duque de Almenara en las próximas elecciones para diputados a Cortes» [«El Vigía Católico», 31-12-1890, 852].
No és pas que el Círculo Proteccionista no nasqués amb emfàtics afanys socials, polítics, locals i obreristes, si més no com a mera declaració de paraula. Però cal que neutralitzem les ingenuïtats i que ens adonem de dos detalls gens fútils. Primer: la reunió constituent va tenir lloc en el domicili ducal de Gabí Martorell. I segon: el primer acord polític concret i palès fou arrogar-se la defensa electoral de la candidatura d’aquell alt senyor. Açò no obstant, ho amaniren molt bé amb declaracions com ara voler protegir «los intereses morales y materiales de Ciudadela. A este objeto, procurará iniciar, tramitar y resolver todos los asuntos que afectan la industria, la agricultura y el comercio […], así en conjunto como en cuanto ataña a los socios del círculo industrial, dirigiéndose a dicho fin a nuestros representantes en todas las esferas del poder en solicitud de su cooperación y apoyo. [Y] tomará parte, en cuanto pueda, en la elección y nombramiento de candidatos para cargos públicos, favoreciendo siempre a los que pertenezcan a la escuela proteccionista y combatiendo a los librecambistas».
Semblants intencions situaven l’entitat en l’esfera del que aviat es denominaran «lobbies» o grups de pressió política. Fou així fins al punt que un cop finalitzat el procés electoral, el Círculo Proteccionista gairebé va quedar debolit del mapa de Ciutadella.
Gabí Martorell va morir a la ciutat natal el 7 de març de 1893 sense descendència; i 15 del mateix mes l’ajuntament en ple el volgué proclamar fill il·lustre de la ciutat.
