Mina Fleming és una astrònoma poc coneguda que va passar moltes hores investigant les fotografies de l’observatori de Harvard.
Va treballar com a empleada de la llar a casa d’Edward Charles Pickering, professor d’astronomia i director del Harvard College Observatory.
El 1881, Pickering va oferir a Fleming una ocupació temporal a l’observatori, per fer tasques rutinàries d’oficina i alguns càlculs matemàtics.
El 1887 la van posar a càrrec de dotze dones joves, que tenien la feina de fer càlculs matemàtics, procés que avui dia fan els ordinadors, i les dirigia amb una disciplina implacable. La raó de la preferència del professor pel personal femení era econòmica: les dones cobraven menys. L’equip de dones va rebre el nom de «les computadores de Harvard». Van treballar fins el 1919.
La seua feina era registrar el nombre de punts de llum a cada daguerreotip pres per un dels dos fototelescopis amb què comptava l’observatori. Dedicaven sis dies a la setmana a analitzar detalladament amb lupes i microscopis les fotografies fetes.
En aquells anys començava a tenir èxit una nova manera de mirar les estrelles. Si es col•locava un prisma a la lent del telescopi, la llum dels astres es descomponia. Si treia una fotografia amb el telescopi, en lloc d’un punt de llum s’impressionava un patró de línies i bandes verticals. Cada astre oferia un patró diferent segons la seva composició.
L’equip de dones de Harvard va començar a utilitzar un sistema de classificació ideat per Pickering i després perfeccionat per una de les dones, Annie Jump Cannon, per diferenciar els astres segons l’espectre que emetien. Es tractava d’una seqüència d’etiquetes en aquest ordre: 0, A, B, F, G, K, M. Cada grup correspon a estrelles de lluentor diferent i de colors propis. Els colors d’un estel depenen de la composició. El blau és propi d’astres rics en heli i oxigen. El groc indica la presència de metalls com el ferro o l’estronci. El vermell correspon a la presència d’altres metalls com el titani. Avui dia se segueix emprant aquesta classificació de les estrelles.
Williamina Fleming també feia la correcció de tots els originals de les publicacions de l’observatori.
En 1888, Fleming va descobrir la Nebulosa Cap de Cavall. L’article acadèmic en que s’informava del descobriment de la nebulosa estava signat només per Edward Pickering. Ni una menció al seu nom com a descobridora. Només després de mesos de lluita va aconseguir que una segona revisió de l’article inclogués la seva autoria.
Fleming va catalogar més de 10.000 estrelles i va descobrir 59 nebuloses gasoses, 310 estrelles variables i 10 estrelles Noves.
El 1907 va publicar un llistat que contenia les estrelles variables que ella havia descobert. I l’any 1910 va estudiar espectralment la primera resta d’estrella de poca massa o nana blanca que ja era coneguda com a 40 Eridani B.
El 1970 la UAI va donar el nom FLEMING al cràter 203 de la Lluna en honor compartit entre Williamina Fleming i Alexander Fleming.
