C.M. / Ciutadella – Fa uns dies la redacció d’Oliaigua publicava un comunicat a Instagram informant que les seves xarxes socials deixaven d’estar vinculades a la Revista digital Oliaigua, i, per tant, al Consell de Menorca. Què ha passat?
Quan vaig entrar, va ser una de les primeres coses que vaig voler revisar. No trobava prou justificat l’esforç del Consell en la revista, si tenim en compte el seu cost elevat (70.000 euros anuals i una edició on line trimestral) i la seva repercusió. Això no obstant, vaig decidir repensar-me les coses i fer una nova presentació d’Oliaigua a Binissuès. Vaig tornar a donar un temps al projecte, però la milloria que esperava no va arribar. Aleshores va ser quan vaig prendre la decisió de deixar d’editar la revista i valorar altres opcions, com treure un sol nombre a l’any en format paper. El que vaig fer és encarregar un estudi als tècnics de la casa de tota la gent que entrava a la revista i del temps que hi dedicava. Malauradament, els resultats van confirmar la meva decisió.
L’equip d’Oliaigua diu que els textes són de la seva propietat i que el Consell no en pot fer ús…
Així és. El que us puc avançar és que una jurista del departament d’Economia està estudiant el tema. Estem revisant tots els contractes.
El Recinte Firal d’Es Mercadal es prepara per acollir el cap de setmana dels 20 al 21 de setembre una nova edició de la Fira Arrels. Canvien els organitzadors i canvien les dates. Què n’esperau d’aquesta edició? Confiau que tots aquests canvis ajudaran a què la fira agafi més volada?
Vam treure a exposició pública l’organització de la fira, i la feina es confià a una jove de Mallorca. L’equip de govern anterior va decidir celebrar la fira en unes dates diferents, en un lloc diferent i amb l’estil que va decidir imprimir-hi, que a mi no m’havia dit gran cosa. Per tot açò, vaig decidir canviar les coses. Per exemple, les dates. A l’abril gairebé no hi ha turisme, però al setembre hi ha un turisme bo que dóna valor a la nostra gastronomia. També em va semblar oportú baratar l’emplaçament perquè em semblava que la gent de Ciutadella i Ferreries som un poc més vessuts a l’hora d’agafar el cotxe i ens costa més venir fins a Maó.
Estau satisfeta dels resultats obtinguts a l’edició de l’any passat?
Va anar molt bé. Durant la darrera setmana tothom s’hi va deixar la pell perquè el muntatge fos un èxit i estar a disposició dels productors.
Xerrem ara del hub agrari de Sa Granja. Heu anunciat que en relicitareu la reforma, amb un termini d’execució ampliat i finançament propi, atesa la impossibilitat d’arribar a temps per poder accedir als fons europeus. Quins canvis i noves prioritats contempla aquest nou procés?
Aquest tema ens ve heretat també de la legislatura anterior. Era un macroprojecte de 12 milions d’euros. Vaig trobar que l’havíem de replantejar i dimensionar-lo a les necessitats de Menorca. Al final, vam poder comptar amb un projecte més fet a mida de les nostres necessitats, i amb un import més reduït. L’únic desavantatge que tenim és que els fons europeus s’acaben el març de 2026, i, és clar, tenint en compte els tràmits burocràtics anem molts justos de temps. Malgrat tot, hem decidit tirar endavant com si comptéssim amb els diners.
En què voleu que es converteixi Sa Granja?
Tot seguirà ben igual, però amb unes infraestructures més modernes i unes oficines més adequades a les necessitats dels treballadors. Estic molt contenta, perquè els dos darrers anys ha augmentat molt el nombre d’alumnes. Volíem que s’hi sentissin a gust, perquè som com una gran família. Per altra banda, hi ha una cuina amb un menjador i una porxada grossa per poder fer, per exemple, presentacions d’alguns productes, com la que vam fer aquest hivern de l’oli, o fer-hi els tallers, en lloc d’anar a certs obradors.
“Vull que les organitzacions professionals agràries es gastin fins a l’últim cèntim dels diners que els donam, o que necessitin més coses per poder augmentar més les partides i justificar-les”
Quins són els sectors econòmics que presenten més dinamisme i quins es troben en estancament o dificultat?
Fa mal dir una mica, perquè encara no hem acabat de passar l’estiu. Sembla ser que, pels comentaris que sents, els resultats no són tan bons com els darrers anys. Per exemple, els restauradors es queixen. Potser, parlant de Ciutadella, els canvis introduïts en la circulació a la Plaça des Born tenen alguna cosa a veure en els resultats dels restaurants i les botigues. Pel que fa al sector primari, s’enfronta a una situació complicada motivada per la creixent paperassa.
Sembla paradoxal que la llei de simplificació administrativa, que va néixer per resoldre aquests problemes, no hagi servit, aparentment, per mitigar-los…
És un embolic rere un altre. No és només és una qüestió administrativa del Consell; hi ha molts temes d’alimentació que involucren també directament Sanitat. Tanmateix, des del Govern balear s’està fent molta feina en la simplificació administrativa.
Però els resultats no es veuen enlloc…
Amb els tècnics del meu departament sempre estem mirant la manera de trobar una forma més àgil i pràctica de fer les coses, però de vegades és cert que, depenent del projecte, costa molt d’avançar.
Quins són els reptes més immediats als quals s’enfronta el camp de Menorca i com s’està prioritzant l’adopció de solucions des del Consell?
Estem fent esforços importants per tal d’intentar millorar el Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB). Hem decidit anar eliminant les partides més obsoletes i anar-ne posant d’altres. Hem fet reunions amb totes les organitzacions professionals agràries per aconseguir que s’hi pugui adherir més gent. L’any passant ja ho vam fer, i la nostra idea és seguir-hi fent feina. Pel que fa a les organitzacions agràries, el que vull és que es gastin fins a l’últim cèntim dels diners que els donem, o que necessitin més coses per poder augmentar més les partides i justificar-les.
La situació de la pesca professional és molt més greu. Els pescadors semblen trobar-se en un carreró sense sortida i sense cap esperança de futur o de supervivència…
La mar te dóna una sensació molt més negativa que el camp. Tot i que no forma part de les meves competències, vull ajudar el màxim possible als pescadors i estar al seu costat. La idea és escoltar-los i arribar allà on ells no poden arribar. El problema és la gran dependència que té el sector de les polítiques europees. Des del Consell tenim molt poc marge de maniobra.
L’oli ecològic ja es pot comercialitzar amb la denominació de la IGP “Oli de Menorca”. Com anem de marques?
Crec que anem fent feina. Deú ni do, en tot aquest any, el que hem avançat! El més important és que a Menorca tenim un producte molt bo, que desperta molta enveja. Tenim una enorme diversitat de productes, que són molt apreciats pels nostres visitants, especialment pel turisme de qualitat. La gent, a Menorca, té ganes de fer les coses ben fetes. I ens ho hem de creure, perquè és una realitat.
Quines accions d’internacionalització, màrqueting, innovació i connexió amb l’hostaleria local s’han impulsat des del Consell per impulsar el Formatge amb Denominació d’Origen Maó-Menorca?
Tenim un conveni amb la DO del Formatge Maó-Menorca per un import considerable i fem molta feina de promoció. Paguem molts doblers en promoció perquè el formatge de Menorca es conegui tant a dins com a fora de l’illa.
De quina manera pot influir en la comercialització dels productes menorquins amb capacitat d’internacionalització, com el formatge, la pujada dels aranzels del 15% aprovada per l’administració de Donald Trump?
Tot d’una, quan va sortir la notícia, va ser un autèntic boom, que ens va obligar a seure i parlar-ne. Després sembla que s’ha paralitzat una mica, i al final l’augment previst ha quedat per sota. Amb tot, és un trasquiló per als sectors exportadors.
Els canvis en els hàbits de compra dels consumidors i l’augment del comerç en línia han deixat una situació molt difícil el sector del petit comerç local. Què es pot fer per donar-li un suport?
Per exemple, ja estem fent feina en els bons de compra, que ja vam treure el novembre passat, per tal de no interferir amb els del Govern balear. O amb l’ajuda de formació. De 103 expedients que vam fer l’any passat, enguany n’hem fet 163. Apostam fort per aquestes línies perquè en puguin ser beneficiàries tant les cooperatives com les associacions i puguin representar, alhora, una ajuda per als comerços.
“Em fa molta il·lusió com a ciutadellenca tenir, no diré aclarida, però sí al manco començada, la reforma de l’edifici de la seu administrativa abans que acabi la legislatura. Hi dedicaré esforços fins a l’últim moment perquè sigui una realitat”
Què en destacaríeu, per ara, dels objectius que heu aconseguit complir, i quins reptes us queden per endavant?
Quant al departament de serveis generals, un dels grans reptes que esper aconseguir abans que acabi la legislatura és la carrera professional. També em fa molta il·lusió com a ciutadellenca tenir, no diré aclarida, però sí al manco començada, la reforma de l’edifici de la seu administrativa. Hi dedicaré esforços fins a l’últim moment perquè sigui una realitat. Per altra banda, també estem fent feina per millorar l’actual programa informàtica, que és molt obsolet.
Això, quant al departament de serveis generals. I pel que fa al d’Economia?
Com a obra grossa, deixar almenys començada la reforma del hub agrari de Sa Granja, seguir donant suport al CARB, millorar els convenis amb les associacions i seguir impulsant la Fira Arrels.
