Bep Al·lès / Ciutadella – A la carretera de Sant Felip, a l’entrada d’Es Castell, Can Los Son Granot manté viva una manera de menjar Menorca amb orgull i sense artificis. Integrat a la finca i hotel rural de Son Granot, l’espai respira pagesia i mar, amb sales càlides i una terrassa que convida a allargar la sobretaula mentre la llum baixa sobre el port de Maó i Cales Fonts. És el marc idoni per a una cuina menorquina que no necessita alçar la veu per fer-se notar: xerra el producte, rallen les coccions i té veu un receptari que aquí es respecta fil per randa.
La carta és una declaració de principis: cuina marinera de quilòmetre zero, arrossos que fan olor de sofregit lent, peixos i carns a la brasa, postres casolans i gelats artesans de l’illa. La bodega, àmplia i ben pensada, supera les dues-centes referències entre vins, caves i champagne, i reforça un relat que posa el territori al centre, també a la copa. No és postureig: la major part dels ingredients provenen de Menorca, i el resultat es nota en la sinceritat dels sabors i en la temporada que marca el compàs del menú.
La gran protagonista, però, és la caldera de llagosta —la caldereta que ha fet llegenda a l’illa—, cuinada amb la llagosta vermella menorquina, de carn ferma i dolça, que aquí es tracta amb el respecte que imposa la memòria col·lectiva. Un brou que evoca la mar i Menorca, servida amb el punt exacte de pa torrat i el perfum d’un sofregit pacient, és d’aquells que demanen silenci a taula. Si voleu una volta més hedonista, la casa ofereix també la llagosta fregida amb patates i ous, un clàssic festiu que combina l’opulència del crustaci amb la senzillesa domèstica dels ous estrellats i les patates fregides ben fetes. Són plats que expliquen Menorca tal com és: austera i generosa alhora, marinera i pagesa, sense contradiccions.
El compromís amb el receptari menorquí no s’atura a la llagosta. A Can Los hi trobareu el peix del dia segons llotja, passat per la brasa perquè la pell cruixi i la carn es mantingui sucosa; arrossos que respecten el gra i juguen amb marisc i el producte d’horta; i entrants que convoquen sabors d’arrel, com uns calamars a la planxa amb all i julivert que recorden els sopars dels pescadors de fluixa Tot plegat parla d’un estil de cuina que fuig de les acrobàcies per celebrar el bon ofici.
Un apartat també mereixen les seves carns de l’illa a la brasa, fetes al punt, amb saviesa, i amb els aromes que lis dona el caliu de la llenya d’ullastre.
El cuiner José Taltavull —ànima de la casa des de fa dècades— ha sabut mantenir aquesta línia amb una mirada actual i una mà serena. La seva proposta és “franca”, basada en tractar el producte de l’illa “amb respecte i estimació”: una definició que aquí no és eslògan, sinó praxis diària. La sala acompanya amb un servei atent i proper, d’aquells que coneixen el ritme del menjador i saben recomanar la peça de peix o de carn que avui “ha entrat millor” o el vi que farà de pont discret entre el el tall i l’escata.
Hi ha restaurants que cerquen sorprendre i d’altres que volen arrelar. Can Los és d’aquests darrers: cuina que s’explica a ella mateixa, sense maquillatge, i que troba en el producte local —i en la tradició que l’ha cuinat durant generacions— la seva millor bandera. Si veniu a Menorca a entendre per què una caldera de llagosta pot emocionar, aquí teniu una resposta convincent. I si sou de la teoria que les millors taules són les que honren el que tenen a tocar, també: a Can Los, Menorca es menja amb tots els sentits.
