D’altra banda. Adrià comptava amb una petita biblioteca on guardava llibres de cuina, alguns molt valuosos com ara una còpia del llibre Sent Soví, una joia, datada el 1324, un receptari de cuina medieval escrit en català o el llibre de cuina menorquina del segle XVIII de Fra Francesc Roger o encara “de re cibaria” sobre usos i costums de Menorca del segle XIX a través de la seva cuina. D’aquells llibres en Adrià s’inspirà per oferir a la seva clienta uns menús originals ben típics d’una cuina mediterrània. Una setmana determinada de cada mes, oferia menjars d’un o altre receptari, una idea que rebé sempre una acollida entusiasta. Havia escollit entre altres, les pilotilles d’anfós, les raoles de ciurons, la pixotera de moltó, una carn torrada primer i cuita després dins una salsa aromatitzada, i per les postres menjar blanc fet amb llet, sucre i farina de blat de les índies perfumat de llimona rallada i canyella. De la cuina medieval oferia el seu flaó, una mena de flam amb brossat aromatitzat amb herba sana. Havia sentit contar que eren les postres preferides del beat Ramon Llull, un detall que va trobar adient mencionar a la seva carta.
Però la seva idea més brillant va ésser l’organització d’unes jornades singulars titulades: “El què menjaven a la prehistòria.” Després d’haver-se documentat amb especialistes sobre el possible règim alimentari dels homes de les navetes, en base a les troballes orgàniques obtingudes en diverses excavacions de l’illa, elaborà una sèrie de plats com ara: sípia amb ceba, estufat de bou sense patates naturalment, sopes d’ordi amb castanyes i pilotes de nous, i pastis d’avellanes amb mel. Tot elaborat a partir d’ingredients idonis a l’època i que va cuinar amb tècniques elementals. Fou un èxit tan rotund que cada any al final de la tardor repetia aquella experiència sempre acompanyada d’una conferència adient impartida amb un expert que Adrià amb molt de criteri triava per l’ocasió. També a l’estiu a un recó de l’hotel davall la parra de fulles verdes amb clapes rogenques es celebraven vetllades batiades: “Literatura i gastronomia, els mots a la boca.” Un repàs sobre la importància de la gastronomia en la literatura universal. Es parlava de Proust i la seva famosa magdalena, de Balzac i una truita, de l’oca farcida citada per Zola, de Flaubert, de Dumas, d’Andrea Camilleri i la seva exaltació de les delícies de la cuina siciliana i tan d’altres. El seu molí poc a poc esdevingué un lloc on conjugaven sabors i llenguatge ple d’emocions. Adrià no amagava tenir certa debilitat per l’art de la cuina francesa especialment a l’hora de trobar noms enginyosos per posar a les seves cartes. Un dels seus preferits eren: “Pommes en robe des champ”, unes simples patates bullides amb la seva pell i aquells “Oiseaux sans tête” que d’ocell no tenen res, només es tracta de bistecs prims de vedella farcits amb cuixot dolç i un dau de formatge, cuinats amb una salsa banyada de vi blanc. Trobava original afegir a la seva carta plats menorquins com la perdiu amb col, la caldereta de llagosta o les delicioses albergínies farcides, aquell toc francès que completava amb un espectacular soufflé de formatge ciutadellenc. A més, la fruita collida a l’hort mai faltava als seus menús ni tampoc els pastissets que eren tan deliciosos com els de les monges del convent de Santa Clara. Aquells records s’amuntegaven dins el seu cap i l’omplien d’orgull i satisfacció.
Continuarà…
